En realitzar la investigació sobre els almogàvers de la qual parlava l'altre dia, vaig comprovar que en un determinat moment, quan el nacionalisme català prengué volada a finals del segle XIX, el mite passà a ser pràcticament un monopoli del catalanisme. Tanmateix, hi havia una línia dins del nucli dur de l'espanyolisme, en ambients militars, que havia mantingut la memòria almogàver, l'exponent més destacat de la qual era la recent publicació de les narracions històriques Yo, Berenguer de Rocafort (2005), Los almogávares y la orden del Temple (2008) i La misión secreta (2009), escrites per Guillermo Rocafort, suposat descendent d’aquell cabdill almogàver.
De fet, la primera novel·la va ser presentada per Ricardo de la Cierva i el general Fontenla al "Centro Cultural de los Ejércitos" de Madrid i va ser motiu d'una gira de conferències dutes a terme pel mateix Rocafort, fent reviure el mite almogàver dins l'exèrcit espanyol. La crònica de la xarrada que impartí a la "Hermandad Nacional de Antiguos Caballeros Legionarios," per exemple, explicava -en un estil que recordava altres èpoques- que Rocafort reivindicó la “españolidad” de la Compañía Almogávar, y aportó datos irrefutables que fueron unánimemente aceptados por la numerosa concurrencia. Igualment, en la del "Centro Cultural de los Ejércitos" oferí todo un “baño almogávar” para revivir nuestros espíritus dormidos por el asfixiante clima que nos rodea i concloure, ante el aplauso de un público entregado, que todo Español lleva un Almogávar dentro.
Així mateix, es va impartir una altra conferència a la BRIPAC, la Brigada d’infanteria lleugera paracaigudista de l’exèrcit espanyol creada en 1953 amb el sobrenom de "Almogávares", l’himne de la qual acaba cridant: ¡Por España! ¡Desperta Ferro! Es mi lema triunfar o morir. Rocafort valorava aquell acte amb les següents paraules:
Desde lo alto de esa Torre, firme y robusta de España, que es la BRIPAC, me queda la satisfacción de haber convivido durante unas horas con los Almogávares del siglo XXI. Quiero agradecer a todos los mandos y tropa que me han permitido llevar la “llama almogávar” a los espíritus de los bravos paracaidistas cuyas gargantas todavía vibran gritando el ¡Desperta Ferro! Ahora me queda culminar el Everest, y no me pienso contentar con ello, sino que no pararé hasta que las Banderas de los Almogávares y su Monumental Historia ondeen en los corazones de todos los españoles.A més a més, eixa branca almogàver espanyolista, tot i que insignificant, té unes ramificacions si més no curioses, com es pot comprovar, per exemple, en la concessió del premi escolar "Ejército 2009" fa a penes uns mesos als 120 alumnes de 3r d'ESO del col·legi Tajamar de Madrid pel treball "¡Por España!¡Desperta Ferro!". En podeu trobar una sinopsi ací, on s'explica que, a banda de l'estudi històric, els mateixos Berenguer de Rocafort i el general Fontenla feren dos conferències al col·legi i els xiquets visitaren les instal·lacions de la BRIPAC a Paracuellos del Jarama. Un dels objectius declarats del treball era acercar el Ejército al alumnado, de 14 i 15 anys; no és d'estranyar si tenim en compte que el col·legi Tajamar és un centre d'ensenyament concertat de l'Opus Dei. I, de fet, sembla que l'objectiu es va aconseguir:
La visita [...] hizo que los alumnos regresaran en “estado de shock” por el ejemplar comportamiento y atención de todos los miembros del acuartelamiento para intentar mostrarnos su rutina [...] Desde ese día, creo que se ha logrado que algo más de un centenar de adolescentes sientan a los “paracas” como algo suyo, que se hayan reducido las distancias, en muchas ocasiones forzadas o manipuladas, entre ellos y el Ejército, que su idea de España como Nación se sostenga en la alternativa de una sólida base histórica-militar además del reconocimiento, a modo de ejemplo, de los ídolos nacionales y sus ya habituales gestas deportivas.Els testimonis d'alguns dels xiquets també van en eixa mateixa línia:
"Me gustó el compañerismo que se respiraba…y el pensamiento de la misión ante todo, ideal paracaidista que escuché de boca de un paraca durante la visita".Tota una sèrie de valors, associats al militarisme, la religió cristiana i l'exaltació patriòtica espanyola, impulsats -qui ho diria- a partir de l'estudi dels fets històrics dels almogàvers. Pobrets aquells si alçaren el cap! Tot i que, ben mirat, pobrets tots -Jaume I, Vinatea o molts altres- si alçaren el cap...
"Nos enseñaron los coches que tenían. Había de 2 tipos, el URO, que es de fabricación española y es como un Hummer H1, con un motor de 163 CV y el IVECO, que es de fabricación italiana y llevaba un motor de 190 CV. Cada rueda del URO valía 2.500 €… el paraca que iba con nosotros nos contó que en Afganistán los americanos, que llevaban el Hummer, se quedaron impresionados con el URO porque era más fácil de utilizar que el suyo."
"Me quedo con la última diapositiva en la Conferencia: Sobre nosotros, Dios. Con nosotros, la Victoria. En nosotros, el Honor. ¡Triunfar o morir!"
22 comentaris:
Quan jo tenia deu o onze anys i feia primer o segon de batxillerat (aquell batxillerat de sis anys i dues revàlides) ens ensenyaven una cançó patriòtica d'aquelles de l'OJE en què la tornada era precísament "Desperta ferro". Em xocava que quan tot era en castellà es diguera això en valencià.
Moltes gràcies per la informació! M'ha obert una altra ramificació de la branca espanyolista almogàver... No en tenia ni idea, però sembla que la "Canción de los almogávares" i l'"Almugavería" estaven -i estan- ben presents als campaments de l'OJE. Gràcies!
Si vols retornar a temps de la infantesa, ací la pots sentir o llegir la lletra (Soy almogávar, y soy doncel de España...)
Redéu, l'OJE existix encara! Això sí que és fer medievalisme, com a mínim, subdisciplina «Edat Fosca».
Jo vaig llegir el primer dels llibres que cites, “Yo, Berenguer de Rocafort caudillo almogávar”... i haig de dir que és rematadament dolent. En vaig fer una ressenya de la que puc destacar dos paràgrafs:
"Si es tracta d’una novel·la històrica, aleshores ens trobem amb una mena de Mary Poppins al segle XIII on un personatge, Berenguer de Rocafort, és el més llest, el més guapo, el més intel·ligent, el més fort, el més assassí, el més… Com a novel·la, dolenta, repetitiva, sense cap mena d’argument.
Si és un relat històric, aleshores és una mena de pamflet que no documenta cap dels arguments utilitzats, presenta una visió totalment esbiaixada de les fonts i és totalment partidària."
Gràcies per la informació Xavier. Ja ho suposava, però millor saber-ho de primera mà... :D
Jesús, no et vaig vore a la darrera trobada de "Guías nacionales de aire libre"... Clar, amb eixos coneixements dels baixos fons que tens!
És que feien examen de «limpieza de sangre» abans d'entrar i, és clar, em vaig quedar a la porta.
A la mateixa porta deien no sé què d'una «màrfega» i d'una «estanquera» però no vaig parar-hi esment. Seria que estaven parlant que s'havien quedat sense tabac i que anirien a comprar-ne abans d'anar-se'n a dormir, dic jo.
La història catalanoaragonesa forma part de la tradició militar espanyola així que em pareix d'allò més normal.
Ale Vicent una foto de la base de la BRIPAC
http://img179.imageshack.us/img179/1319/dsc042781pd1.jpg
No, si no em sorprén Ribendel, simplement constate i informe. Moltes gràcies per la foto!!
Si em permeteu un suggeriment sobre literatura almogàver, us recomano una novela titulada: "La promesa del Almogávar"
A més el seu argument no tracta sobre la guerra contra turcs i grecs. L'argument tracta sobre un tema oblidat, la implicació de la Corona d'Aragó en la Croada Albigense a França.
No sé que tal os parecerá mi versión sobre la campaña de los bravos soldados almogavares españoles que procuré estar lo más documentada posible.
http://rinconpatrio.blogspot.com/2008/06/los-almogvares.html
Veig que el mite continua apassionant moltíssima gent per ací. L'altre dia, en canvi, Miquel Calçada féu un dels seus viatges d'"Afers exteriors" a Grècia i ningú no coneixia els fets almogàvers. :D
Si seguim desenterrant materials que enganxin amb aquesta veta d'exaltació almogàver vinguda de les trinxeres més espanyoleres, és impossible oblidar aquesta relíquia del conegut filocatalà Pérez-Reverte:
http://www.capitanalatriste.com/escritor.html?s=patentescorso/pc_29may05
És llegir-li i entrar-te unes ganes de recuperar Neopàtria que no entenc com encara aguanto assegut a la cadira...
Aguantes perquè eres un levantino muelle, Alexandre, és clar.
«Gabi, Fofo i Milikito»; «democràcia, hermenèutica o d'ortodòncia»; quin paio, xe! Amb les eles geminades triplement marcades. Hi han dos mites (fins que es demostre el contrari) catalans i catalunyesos i del morro fort i del morro feble directament lligats amb Grècia, Atenes i Neopàtria (això de 'Neopàtria' sempre m'ha fet pensar en l'Hyperion de Dan Simmons): el mite que el 'butoni' es deia 'català' en grec (que són coses diferents de les que explica l'hel·lenista de Figueres en el programa) i que a Salònica hi havia una comunitat de jueus catalano-parlants (cosa ben diferent d'alguns catalanoparlants criptojueus que arribaren a Itàlia o als Països Baixos al segle xvii o al xviii).
Pel mateix preu es pot comentar d'afegitó que, als Països Baixos, el Duc d'Alba ja no espanta tampoc ningú i que en italià no es diu pas «se non è vero, è ben trovato».
Què curiós! Sabia dels almogàvers òbviament, però no que esta gent es sentira els descendents d'ells...
Gràcies, Alexandre, el tenia fitxat, l'article de Pérez Reverte, però no sabia que estava disponible en línia. És memorable allò de: Y cuando no quedó nada por robar o quemar, fundaron los ducados de Atenas y Neopatría: estados catalano-aragoneses leales al rey de Aragón, que aguantaron durante tres generaciones hasta que con el tiempo, el sedentarismo y el confort, se fueron amariconando –hijo caballero, nieto pordiosero– y quedaron engullidos, como el resto de Grecia, por la creciente marea turca que había de culminar con la caída de Constantinopla. Y ésa, colorín colorado, es la historia de los almogávares. Admitan que es una buena historia. Vive Dios.
Jesús, els mites ja se sap... Ara, la suposada frase italiana és que ens ve tant bé als investigadors...
Pérez-Reverte ha llegit Ibn Khaldun però no ho diu. I, Vicent, què vols que et diga: «Ara, els suposats mites de tot arreu és que ens venen tant bé al personal...»
Per això són mites!
Per cert, mestre Vicent, si teniu 60 talerets americans de menuts o xavalla, podeu arramblar amb un llibrot que acaba d'eixir a ultramar sobre tres temes que tant tenim en car: els mites, les putes (o 'caves') i Espanya (senso historiae). De res.
Vicent, sin embargo en mi viaje a Grecia y a mi paso por Corfú me hablaron de la presencia almogovar que durante casi 80 años gobernaron la isla hasta la llegada de los venecianos.
Igual no fueron tantos años, pero ese fue el periodo que me informaron.
Jesús, 60 moniatos en un llibre dius... :D Que no saps que en octubre es paga la trimestral de l'IVA?
Julio, de fet, hi ha llocs on sí que es recorden especialment els fets dels almogàvers i es maldiu la memòria dels catalans. El més destacat és la Republica Teocràtica d'Athos, una regió autònoma dins de l'estat grec, d'on el músic Josep Tero va ser expulsat en revelar la seua procedència catalana. Eixe incident, a més a més, va ser l'origen dels posteriors actes de desgreuge promoguts per la Generalitat catalana: 240.000 euros per a la restauració de la torre del monestir de Vatopedi i la seua habilitació com a sala d'exposicions, un concert del mateix cantautor i la instal·lació d'una placa de marbre en català i grec en favor de la reconciliació entre ambdós pobles.
Les tradicions militars són ben curioses. Fa temps vaig veure a la televisió un acte militar (crec que era la pasqua militar un sis de gener o alguna cosa semblant) a la Capitania General de València. Hi eren totes les autoritats i el primer de tots, com era el seu costum, González Lizondo (q.e.p.d.) front a una evidentíssima senyera quatribarrada en forma de penó de la conquesta que lluïa al mur de darrere del militar que parlava. Les quatre barres d'Aragó són les quatre barres d'Aragó. CON DOS COJONES!!!!
Publica un comentari a l'entrada