dimarts, 6 d’abril del 2010

El "Llibre dels fets", en japonés (II)

Peons d'un exèrcit feudal del segle XIII (Palau Reial Major de Barcelona)

Pensava que seria divertit i apassionant participar en la difusió de l'edició japonesa del Llibre dels fets de Jaume I. De fet, em vaig estrenar com a historiador fent tasques de coordinació dels continguts del Museu d'Història de València, que fou una tasca realment gratificant ja que em va permetre aprendre moltíssim i, alhora, fer divulgació a molts nivells. Tanmateix, després d'unes quantes experiències amb mitjans audiovisuals i escrits que s'han interessat pel llibre que acaba d'eixir a la llum, la cosa no ha anat ni pareguda, i comence a pensar que potser no estic fet per a la qüestió. Contràriament, l'intercanvi d'opinions ha acabat generalment en una frustració comuna, ja que ni jo he trobat cap interés en allò que em preguntaven, ni qui em preguntava -supose- no ha trobat cap interès en allò que he contestat.

Per la meua banda, m'ha sobtat -no sé què esperava!- que només em preguntaren per fets anecdòtics, cridaners i exòtics o per tòpics de vegades autocomplaents, de vegades pel·liculers. En eixe sentit, a l'espera que en molt poc de temps es publique a la revista Afers la versió original -en tots els sentits- de la meua introducció al llibre (on es toquen diversos aspectes sobre la crònica i la seua versió japonesa), aprofitaré per a posar per escrit algunes de les coses que m'agradaria dir ara sobre estes primeres experiències de divulgació:

- En primer lloc, NO sóc especialista en la societat japonesa del Shogunat, que seria l'equivalent a la societat medieval occidental. Vaig participar en l'edició del llibre en tant que sé d'esta darrera, no de la primera.
En tot cas, el que caldria dir sobre eixa comparació és que tot i que al llarg del segle XX hi ha hagut escoles historiogràfiques que han incidit en les semblances (cap al segle XII una casta jerarquitzada de guerrers a cavall amb armadures s'imposà sobre la resta de la societat), les diferències de tot tipus (econòmiques, polítiques, mentals, socials i religioses) són tan grans que hui en dia s'està optant per deixar de qualificar com a "feudal" la societat japonesa del moment. El feudalisme va ser molt més que la cavalleria armada, representà tot un canvi de sistema social que donà lloc al capitalisme occidental. De fet, per copsar-ne les divergències només cal pensar que ja en l'edat moderna europea els cavallers deixaren de tindre un paper bèl·lic preponderant (penseu en la decadència del Quixot), mentre els samurais arribaren com a grup social definit fins a la segona meitat del segle XIX.

- De qualsevol manera, com que no conec a fons ambdues societats, tampoc
sóc el més indicat per assenyalar les coses que contrasten entre una i una altra. Em puc limitar, simplement, a transmetre el que em comentava el traductor Akio Ozaki, qui, a banda, d'haver de superar la dificultat inherent al propi text de la crònica (molts passatges són de difícil intel·ligibilitat per a nosaltres mateixos amb un diccionari a la mà), deia que sobretot li estranyava el materialisme que traspuaven els fets narrats pel rei, és a dir, els objectius clarament econòmics de les conquestes, l'exigència de compensació en les campanyes per part de la noblesa o l'exposició detallada de tots els preparatius militars. Al Japó, pel que sembla, els valors que suren en el discurs de les cròniques bèl·liques tenen més a veure amb el prestigi, l'honor i el combat personal, que no amb els resultats de riquesa immediata.

- En eixe sentit, a més a més, el que cal deixar ben clar és que el Llibre dels fets NO és una novel·la de cavalleries. No té res a veure amb la literatura artúrica, el Curial e Güelfa o el Tirant lo Blanch. Ben a la inversa, si per alguna cosa destaca és per ser l'única AUTOBIOGRAFIA d'un monarca feudal europeu del segle XIII. El que conta Jaume I, essencialment, és verídic, el que tampoc vol dir que calga creure'l fil per randa: de vegades crea el que segurament són llegendes -com allò dels 12 ciris i el seu nom- o moltes altres vegades distorsiona i amaga els fets que no ajuden a crear la imatge de rei heroic i messiànic que ell vol construir amb el text. Per exemple, no esmenta la victòria de Las Navas de Tolosa de son pare (perquè parega que va ser un molt mal rei en comparació amb Jaume), "oblida" el desastre de la primera campanya contra Peníscola en 1225 (on va ser abandonat per la noblesa), ventila en uns pocs capítols la revolta d'al-Azraq (que durà 10 anys) i no diu res del Tractat de Corbeil (pel qual renuncià definitivament a tota aspiració occitana). En definitiva, el llibre és un gran PUBLIREPORTATGE de la figura de Jaume I fet per ell matei
x (i alhora un meravellós monument literari). Ja sé que dir això no ven massa, perquè el rei va tindre tant d'èxit en l'empresa que es proposava (llegar una imatge mítica a la posteritat) que la seua figura ha esdevingut quasi intocable amb el temps, però, vaja, és el que hi ha, i si no ho diem els historiadors no sé qui ho ha de dir...

- A banda d'això, que pense que ja de per si és un bon titular, hi ha altres aspectes anecdòtics però interessants, com ara el fet que el manuscrit original de la crònica -escrit amb tota probabilitat sobre paper de Xàtiva- encara podria aparéixer algun dia. Per diverses referències documentals sabem que probablement estigué a Poblet junt al sarcòfag de Jaume I fins al segle XVII, moment en què pareix que el bisbe occità Pere de Marca se'l va endur (durant el protectorat francés de Catalunya de la guerra dels Segadors). Qui sap si el va dipositar en una biblioteca eclesiàstica i va ser cremat durant els incendis de la Revolució Francesa, o qui sap si va ingressar en el patrimoni privat d'algun personatge important i encara roman perdut o amagat en alguna biblioteca particular (un dels punts polèmics que segurament resoldria seria el del tipus de llengua que emprava el rei: català occidental o oriental).

- Un altre aspecte interessant és la teoria proposada per Stefano Cingolani al voltant de les causes de redacció de la crònica, segons la qual Jaume I hauria tingut la necessitat d'escriure-la per tal de reivindicar el seu regnat després del fracàs de la croada de 1269: amb 61 anys el rei preparà una expedició a Terra Santa, però l'abandonà quan no havia arribat ni a Sardenya, davant les acusacions de covardia dels seus vassalls i la resta de monarques feudals. A això, a més a més, cal afegir el fet que cap a aquella època Jaume I tingué accés directe -en romanç- a la principal obra historiogràfica del moment, De rebus Hispaniae del bisbe de Toledo Rodrigo Ximénez de Rada, que atribuïa a la dinastia castellanolleonesa una preponderància total entre els reis de la península Ibèrica. Segurament per això, per a "rentar" la seua imatge i per a reivindicar el seu paper dins de la història hispànica, Jaume decidí escriure un llibre on deixar constància de les seus "gestes" com a monarca. I a fe que ho aconseguí: el seu coetani Ferran III de Castella conquerí un territori més ampli (de Sevilla a Múrcia passant per Jaén), però actualment ens fa la sensació que "el Conqueridor" siga el seu consogre nascut a Montpeller.

- Finalment, si cal destacar alguna cosa pròpiament dita de l'edició japonesa és que no hauria estat possible sense la iniciativa personal del traductor Akio Ozaki, molt interessat en el tema en tant que va realitzar la tesi doctoral a Navarra sobre les comunitats mudèjars de la ribera de l'Ebre durant els segles XIV i XV. Així mateix, tampoc hauria estat possible sense el suport econòmic de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, l'Institut Ramon Llull, la Generalitat Valenciana, l'Instituto Cervantes i l'Ajuntament de la Nucia, que han col·laborat tots plegats -un altre aspecte ben destacable- a través de l'Institut Virtual Internacional de Traducció (IVITRA) de la Universitat d'Alacant.

Tot plegat, qui vulga parlar de la qüestió en els mitjans i trobe interessants estos apunts, els pot agafar directament com si haguera parlat amb mi (normalment ja m'han dit que havien mirat el blog abans de contactar-me). No és que em negue a col·laborar amb ells (de fet, si he d'aprendre'n la millor forma és a través de la pràctica reiterada -ningú no naix ensenyat-); simplement pretenc facilitar-los la feina per tal que els resultats siguen més satisfactoris per a tots (per als mitjans, per a l'audiència i per a mi). Mentrimentres no es podran queixar, ja que en breu podran cobrir un tuacte com cal: la presentació oficial del llibre a la Universitat d'Alacant a les 12 h. del dimecres 21 d'abril, amb la presència del rector (Ignacio Jiménez), la presidenta de l'AVL (Ascensió Figueres), el president de l'IRL (Josep Bargalló), l'alcalde de la Nucia (Bernabé Cano) i el mateix Akio Ozaki a través de videoconferència.

6 comentaris:

Jesús ha dit...

Estic per agarrar un tren en mig d'un viatge però no puc estar-me de fer-te un preguntadet que ben segur no t'ha d'estranyar que faça: quina és la base d'esta afirmació teua: "l manuscrit original de la crònica -escrit amb tota probabilitat sobre paper de Xàtiva"?
Ja tornaré més tard amb alguna altra coseta del que dius. De moment, quede dit només que he xalat bona cosa amb este post.

Vent d Cabylia ha dit...

La qüestió és "relativament" senzilla. En primer lloc, com explica el professor de la URV Josep Maria Pujol -al meu parer el màxim especialista en el "Llibre", que no debades en dedicà la tesi doctoral-, la primer dada documental que tenim de l'aspecte físic de l'original és que era "un llibre de paper qui fou del senyor rei don Jayme", és a dir, l'esborrany en el qual els escrivans vessaren directament les paraules de Jaume I era de paper, cosa ben lògica perquè no anaven a "malgastar" pergamí en una primera còpia en brut (després, per a la "publicació oficial", ja es feia el trasllat sobre pergamí).

D'una altra banda, i açò ho explicà perfectament el pare Robert I. Burns, la conquesta de la Xàtiva andalusina comportà l'accés a la indústria paperera de la medina, on hi havia nombrosos molins paperers que abastien, si més no, bona part del Magrib. Precisament la principal causa que l'Arxiu de la Corona d'Aragó siga tan primerenc i sistemàtic, només superat a l'edat mitjana pel de la seu apostòlica de Roma, fou la disponibilitat d'eixe paper. De fet, els registres de la cancelleria reial comencen a mitjan segle XIII, tot just acabada de conquerir Xàtiva, que es rendí en 1245. De la primera part del regnat de Jaume I (de 1213 a c.1250) no tenim documentació seriada, "simplement" perquè no hi ha paper.

Bé, tot plegat, si la crònica s'escriví probablement entre 1270 i 1276, i s'escriví en paper com indiquen els documents, no hi ha quasi dubte que es tractaria de paper eixit dels molins de Xàtiva... Ah! I un altre aspecte anecdòtic és que si com diu Cingolani la crònica s'escriví en tornar del frustrat intent de croada de 1269, el més segur és que Jaume I començara la seua redacció durant una llarga estada d'any i mig a València entre 1270 i 1271 (no gens usual, ja que normalment canviava el lloc de la cort cada pocs mesos). Per tant, és ben possible que el "Llibre dels fets" fóra iniciat dins dels murs del palau reial de València, eixe del que ara han tret a la llum alguns dels fonaments.

Speaker ha dit...

Tinc curiositat: la traducció al japonés s'ha fet únicament i directa des del text català, o hi ha hagut el suport, complementari, d'alguna versió del text en una altra llengua (en castellà, francés, anglés...), o siga, d'una traducció?

Vent d Cabylia ha dit...

Partíem sempre de l'original, però si hi havia passatges d'interpretació difícil o dubtosa (molts) consultàvem diverses versions modernes en català que teníem Akio o jo mateix (la de Soldevila, la de Josep Maria Pujol, que és realment bona i que tingué l'amabilitat de passar-nos en suport informàtic, i la de Ferrando-Escartí) o les darreres traduccions realitzades al castellà (preocupantment fluixeta) i a l'anglés. Així, coneixíem de primera mà les interpretacions que havien donat altres autors que havien tractat la crònica.

En altres ocasions, les dificultats no es podien solucionar per eixa via, ja que es tractava d'explicar en paraules què era un determinat enginy militar o un determinat concepte, ja que ací pots buscar al diccionari què és un "manganell" o una "mesnada" i saber-ne el significat, però no al Japó. Per tant s'ha de tractar d'explicar en el propi text o amb notes a peu de pàgina.

Anònim ha dit...

Moltes gràcies per citar Tramussos d'Àfrica!! Només un apunt: sóc valenciana (de Castelló) i visc a Barcelona (crec que ho havies entés a l'inrevés). Moltes gràcies de nou!
Rosanna Carceller

Vent d Cabylia ha dit...

Rosanna, gràcies per l'aclariment. Sí que m'havia confós, sí!