dimarts, 8 de juny del 2010

La mar d'Alboran

Entre les moltes coses que vaig aprendre amb la investigació sobre la croada de Jaume II contra Almeria en 1309, hi hagué una d'anecdòtica i superficial, però que no m'estic de compartir-la. El meu tutor de tesi m'indicà que podia fer servir com a sinònim de "ribera magrebí" (per a referir-me als intercanvis entre els nassarites de Granada i els marinís de Fes) el terme geogràfic "mar d'Alboran", que és la part del Mediterrani que comprén des de l'estret de Gibraltar fins al cap de Gata pel nord i Orà pel sud, és a dir, això:

Mar d'Alboran

Corrents, me n'aní a cercar l'etimologia pensant que tindria origen àrab amb eixe "Al-" i quasi... El nom del mar d'Alboran procedeix de la menuda illa que hi ha indicada en el mateix mapa de dalt, l'illa d'Alboran, pertanyent a l'Estat espanyol, tot i estar més a prop d'Àfrica (a 55 km.) que d'Europa (75 km.). A penes si fa 640 metres de longitud per 265 d'amplària i alberga únicament un far alçat a les darreries del segle XIX i un destacament militar que s'hi instal·là en 1997, al compàs de l'increment de l'arribada de barques amb immigrants africans. A continuació podeu veure imatges de tot això, de la seua petitesa, el far i la gent interceptada "gràcies" a la base militar:


Doncs bé, la qüestió és que el nom de l'illa, segons expliquen escadusserament la majoria de fonts que hi ha disponibles a internet, com la Historia natural de la isla de Alborán, prové d'un mariner tunisià que navegava al servici de l'Imperi otomà durant el segle XVI, en l'època en què els germans Barbarrossa i Dragut senyorejaven el sud de la Mediterrània occidental. El seu nom era Mustafà ben Yusuf al Mahmud ed Din, però el seu malnom era Al-Borany, "tempesta" en turc, un mot amb el qual acabà designant-se l'illot després que el corsari se l'apropiara i hi instal·lara la seua base d'operacions per tal d'atacar les costes ibèriques. Com deia, la qüestió no passa de la simple anècdota, però, mira, no passa res per aprendre alguna cosa més...

6 comentaris:

Speaker ha dit...

Vaja, ni idea que el nom es devia al nom d'una illa. Interessant eixe trosset de roca enmig de la mar, tapit de farigola, cabellera de la reina... i no sé si gavines.

A banda, mirant el document que enllaces, té bones cales i tot!

Quanta gent (militars) hi deu viure durant l'any?

Monique LaMer ha dit...

Doncs jo ho trobe molt interesant, sempre he tingut curiositat per saber d´on venen els noms dels llocs, per la toponimia en general, que de vegades explica moltes coses.
un abraç

Vent d Cabylia ha dit...

Josep Lluís, segons esta bucòlica crònica sobre els darrers Nadals a l'illa, hi ha 11 persones que van rellevant-se cada 20 dies. I ací tens més fotos del lloc i les instal·lacions, incloent el cementeri amb 3 tombes de les famílies de faroners (i es diu que hi ha una altra, fora, que és del mateix al-Borani -les llegendes illenques, ja se sap-).

Monique, me n'alegre! Per això ho compartisc, vaja.

Silvia ha dit...

Al segon reportatge que enllaces es pot llegir que els soviètics intentaren establir-se a l'illa d'una manera més o menys indirecta durant els anys 60. El que haguera donat jo perquè el tàndem Berlanga-Bardem haguera fet la versió espanyola de The russians are coming, the russians are coming!

Unknown ha dit...

Amic Vicent:

Gràcies per la informació que m'ha interessat molt. Ara, quan parles dels "darrers Nadals" et promet -no faig befa- que pensava que referies a alguns avantpassats del tennista Rafael Nadal fins que m'he adonat que referies "al darrer Nadal" la qual cosa sempre és singular en català. Això "dels nadals" (las navidades) et dirà l'Eugeni S. Reig que no ho hem dit mai de la vida els catalanoparlants tradicionals siguem del país que siguem.
Es diu "Nadal" i punt i el castellà deu ser l'única llengua europea que ho fa en plural. Una altra petita curiositat i, com ben dius, és bo saber coses noves i afegiré que aprenem tots els uns dels altres.

Vent d Cabylia ha dit...

Gràcies per la correcció, Joan-Carles. Conforme acabava d'enviar el missatge he pensat "ostres, em pareix que no és correcte"... I, per gossera de buscar-ho, l'he marrada. Ja ho sé per a la propera!

Silvia, jo també he flipat una miqueta amb eixa informació. Imagina't un "telèfon roig" entre Franco i Khrusxov...