Ja fa un temps que Marc Sempere em va embolicar en el seu projecte més immediat, Tomàs, una arròs movie, que com el seu propi nom indica es tracta d'una espècie de road movie però a la valenciana, en què el protagonista, Tomàs, un jove perjudicat per la Ruta Destroy, fa un viatge a les seues arrels, representades d'alguna manera per l'arròs, la paella i la metàfora de la dinada col·lectiva, festiva i comuna, que encara ens defineix a la majoria dels valencians (mireu, si no, Gormandia, que duu 7 arrossos de 8 programes). Divendres passat el projecte es va exposar a l'Espai País Valencià de Barcelona i, després de la presentació realitzada fa uns mesos a Vilaweb, podem dir que ara ja quasi va de bo: el guió, encara obert, s'ha definit amb més detall i també els terminis, que fixen la tardor de 2010 com el moment del rodatge.
En conseqüència, començaré a tractar de pegar-li fort a la difusió i el blog de la pel·lícula, del qual me'n faré càrrec parcialment a través de la publicació de posts relacionats amb la història de l'arròs i la paella, però també d'altres elements que van indissolublement lligats a l'essència del film, com ara la festa, l'intercanvi o les relacions interpersonals. De fet, ja per a la primera presentació vaig escriure un post anomenat Arròs.sí, Arròs.no, sobre les polèmiques arrosseres que van ocupar una pàgina molt important del debat públic valencià al llarg de tot el segle XVIII i part del XIX. L'arròs movie, malgrat ser una de les obres més personals de Sempere, incorpora la filosofia que molts ja li coneixem a través de Compartir dóna gustet, com ara l'horitzontalitat, la cultura lliure i popular, la reivindicació del carrer o la importància dels processos d'aprenentatge col·lectius. Per tant, el projecte resta obert a les aportacions dels qui hi vulgueu participar a través dels canals oferits pel lloc web de la pel·lícula.
De fet, a banda dels possibles comentaris i observacions, la pàgina demana V.I.D.A, això és, Vídeos, Imatges, Documents i Àudios relacionats amb l'arròs i els dies de paella, que de ben segur tots vosaltres en teniu a manta. Així, que, si voleu col·laborar, podeu enviar els vostres audiovisuals a info[arrova]compartirdona gustet.net. També podeu participar com a coproductors fent donacions per a coadjuvar en el minso pressupost de la pel·lícula i, en funció de la vostra aportació, tindreu diversos drets sobre la seua distribució, comercialització, projecció o possibles beneficis (recordem, per exemple, que la recomanable El Taxista Ful, on també participava Marc Sempere, va tindre un recorregut extraordinari per al seu escàs pressupost). I, en qualsevol cas, finançar estes coses sempre pot vindre més de gust que, per exemple, col·laborar fiscalment amb les despeses militars del nostre Estat.
Feta així la primera presa de contacte amb l'arròs movie, done per oberta la veda de suport i implicació en el projecte. Poquet a poquet anirem donant més notícies, sobretot de cara a finals de l'estiu. De moment, arreplegue dos versions diferents de la cançó "Personetes humanes", del darrer disc de CDG, en la qual no puc més que sentir-me identificat amb l'estrofa "La meva Anna estudia molt, un Màster doctoral, lluita per el seu futur: no et menjaràs res de res, de res, de res, de res, de res, de res, de res". I, a més, també enllace uns primers avanços promocionals de la pel·lícula, amb imatges enregistrades en algunes de les localitzacions principals, entorn de Cocentaina i la Serrella. Vorem què n'ix de tot plegat!
4 comentaris:
Si això és el títol deixeu-me suggerir "La paella errant" si més no pels dos clips que ens has enviat. Així, poseu el mot més important que el català del País Valencià ha passat a altres llengües del món juntament a "taronja" això darrer, però, caldria comprovar-ho. (orange).
La cosa de "l'arròs movie" em sembla molt estrangeritzant. A més a més, és un americanisme fins i tot en anglès britànic on dirien "l'arròs pictures"...
M'agradarà veure els resultats finals.
"Arròs movie" és per analogia amb "road movie", però l'alternativa que dones no està gens malament. Almenys personalment m'agrada. Passe la proposta a l'equip de la pel·lícula!
Eixe trosset de cançó que transcrius és quasi fer un scoop (per seguir amb estrangerismes).
Benvolgut Jesús:
Adaptat al català "scoop" donaria "escup" del verb "escopir":
jo escup, tu escups, ell escup, la qual cosa ha donat la dita ancestral: "qui al cel escup s'escup a sa cara."
A mi una cosa que em posa malalt en gran part de l'aigua mineral de les Espanyes és que sovint posen les sigles "PET", la qual cosa no deu significar res a Mòstoles però a mi se'm lleven les ganes de beure. ¿Hauria durat molt això d'haver posat "pedo" a les botelles? Doncs el català és llengua co-oficial per al 30% dels habitants del Regne d'Espanya.
Ara, l'aberració més gran l'acabe de comprovar per aclarir-vos el tema. El cercador de Google va i m'escup en castellà: "¿Cómo se envasa la gaseosa en botellas Pet?"
http://es.wikipedia.org/wiki/Tereftalato_de_polietileno
¡¡¡ No vull ni pensar-ho!!! ¡¡¡ Pet i graciosa (gaseosa) !!!
Publica un comentari a l'entrada