Mentre em pense si traspassar els diners del meu compte de Bancaixa al de Caixa Popular, no puc més que, des de la impotència, refugiar-me en el passat i, simptomàticament, en gent que se'n va de València per a cercar les oportunitats que la seua terra no li ofereix (i sembla que a partir d'ara encara menys...). I ho dic a tall del Valencians pel món de la setmana passada, dedicat a la Toscana i en el qual ix l'olivera Mayo Fuster, a qui vaig conéixer fa molts anys, quan les manifestacions de Praga contra el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial. Ara ella treballa a l'Institut Universitari Europeu de Florència, on jo vaig estar durant el primer trimestre del curs acadèmic 2008/2009. He pujat la seua intervenció al programa, a més a més, per si algú ha pensat alguna vegada en dirigir la seua carrera acadèmica cap a l'IUE: la seu està on viu Mayo (a Fiesole) i els edificis que apareixen en la segona part del vídeo, com la Villa Schifanoia i la Badia Fiesolana, li pertanyen. No cal pensar-s'ho molt, és un autèntic luxe per a qualsevol investigador...
4 comentaris:
Doncs si no cal pensar-s'ho molt...
També hi ha Caixa Ontinyent, que resisteix.
Utilitza ubuntu!
Carla anava a dir el mateix, caixa ontinyent encara està ahí,
Quina vida, ja m'agradaria a mi, no m'ho pensaria gens.
Treballar amb Caixa Ontinyent no és massa viable per a algú que viu entre Barcelona i València, ja que només hi ha una oficina a la capital valenciana. En canvi, Caixa Popular té fins a 10 oficines en València i permet gestionar els comptes per internet sense problemes. A més, ofereix comptes solidaris, targeta pel valencià, suport a la pilota, etc. De fet, com dic, ja tenia un compte, que ara em pense si fer el principal (amb tot el mal de cap de canviar les targetes, domiciliacions, etc., però és que s'han lluït...)
Publica un comentari a l'entrada