dijous, 19 de maig del 2011

Pseudofuturologia electoral per al 22M

Fa quatre anys vaig encetar uns exercicis de pseudofuturologia electoral, tant a nivell del País Valencià com de la ciutat de València, que, tot i les reserves expressades, van conduir a la decepció més absoluta. Val a dir, encara que reconeixia la força del PP, tractava de realitzar una previsió afalagadora per a les esquerres -incloent la sensació que tots teníem que el Compromís de BLOC i EU obtindria més d'un 10%- per tal que la dreta arribara a perdre el poder a la Generalitat o a ser desgastada a l'ajuntament valentí. Com que els resultats van ser els que van ser -el PP va arrasar-, enguany ja he manifestat, a l'Informatiu, les meues cauteles en clau negativa per al nou Compromís, arran del que diuen pràcticament totes les enquestes electorals. Amb tot, com ja em va passar llavors, també tinc un dimoniet que em diu: "no patisques, hi haurà uns bons resultats i açò serà l'inici del canvi!" Així que no em resistisc, si més no, a fer dues previsions: una de pessimista i una altra d'optimista.

La primera és ben fàcil. De fet, enguany açò de fer porres electorals per internet és més senzill, en tant que ja comencen a proliferar les anàlisis polítiques professionals i els reculls demoscòpics a la xarxa, per exemple, a València vota, Valencia Plaza, el blog de Jorge Galindo o l'Electómetro. En este sentit, si es produeixen uns resultats semblants als de les enquestes publicades per El Mundo i ABC entre gener i març de 2011, podem imaginar un escenari apocalíptic per a les esquerres (pitjor encara que el que donen eixos mateixos sondejos): el PP obtindria entorn d'un 55,5%, el PSOE es quedaria per davall del 30%, ni EU ni BLOC arribarien al 5% (s'hi acostarien però no superarien la barrera) i UPyD, CV, UxV, ERPV, CDL i altres s'endurien el 6,5% restant dels vots. El resultat final que es podria arribar a donar aplicant la llei d'Hont seria que el PP es faria amb 66 diputats, dos terços de la cambra legislativa, i el PSOE es quedaria amb els 33 restants. Crec que Pedro Piqueras se'n faria ressò:




Tanmateix, ni que siga per somiar, també es podria donar un altre resultat ben diferent, una gran sorpresa, com il miracolo a Milano que es va produir l'altre dia contra Berlusconi sense que ningú no ho esperara. Sorpresa, però sense passar-se'n, clar... Posem que l'efecte Camps-deshonrat faça que el PP obtinga un 50% dels vots, mig punt per davall del que li va donar l'enquesta de Público, que el PSOE, en la seua línia anodina, baixe -del 35% de 2007- al 32 %, que la sensació d'eufòria de Compromís es corresponga amb la realitat i s'obtinguen un 7,6% dels vots, que EU es mantinga en el 6,5% de les eleccions de 2003 i que el 3,9% siguen per a altres partits. Això podria donar uns resultats ara per ara quasi inimaginables, això és: 53 diputats per al PP, 34 per al PSOE, 7 per a Compromís
(!) i 5 per a EU. El PP mantindria la majoria, però l'oposició eixiria ben reforçada i s'hi podria acarnissar amb el president imputat Camps. De fet, tot i l'alegria per repetir victòria, segurament, en la nit electoral, potser Blasco parafrasejaria a Matías Prats:




Tot plegat, però, allò més probable és que es produïsquen uns resultats semblants als que diuen les enquestes. Almenys, suposadament, per a això estan. I, en eixe sentit, Jorge Galindo es va prendre la molèstia de fer la mitjana de les que s'havien realitzat en els mesos més propers a les eleccions, entre març i maig de 2011: el PP obtindria 59 escons, el PSOE 34 i EU 6. Així, la victòria dels popularistes sembla indiscutible, però convindreu amb mi que la cosa canviaria molt si Compromís entrara en les Corts. Entre d'altres coses,
com a conseqüència del fracàs de l'estratègia nacionalista-ecosocialista, potser començaria l'enèsim viratge del valencianisme progressista. Si fem cas als de La paella rusa ja hi hauria full de ruta i tot... En qualsevol cas, no cal anar tant de pressa. Esperem -amb candeletes- el que passe este diumenge vinent i després en parlarem. Molta sort per a qui la meresca!

5 comentaris:

Marta ha dit...

Què vols que et diga, sóc pessimista. Estic molt cansada que els polítics del PP es riguen de nosaltres. El dia 22 no tindré ganes d'analitzar, sinó de posar-me a plorar. Sobretot si passa el que anuncien algunes possibilitats que apunta Pronósticos electorales (http://pronosticoselectorales.blogspot.com/2010/04/elecciones-autonomicas-2011-comunidad.html), on s'apunta que Compromís podria eixir del parlament i en canvi entrar UpD.

miquel ha dit...

Jo encara contemple un altre escenari. Potser la (aparentment) eterna barrera electoral del 5% ja és història. Un exemple: L'any 1989, uns mesos abans que caigués el mur de Berlín, Erich Honecker, líder de la RDA, deia tot convençut que el mur havia de durar 100 anys més com a mínim. I no era l'únic que pensava així. Fins i tot la mateixa RFA ja ho havia assumit. I, de sobte, una nit de novembre d'aquell mateix any el mur va caure, sense avisar.

Ahir mateix el Bloc tornà a recòrrer la barrera del 5% davant la Junta Electoral. Per enèsima vegada, és veritat. Però no oblidem que l'escenari jurídic és a hores d'ara del tot imprevisible: El Suprem encara ha de dictaminar sobre el recurs de les eleccions del 2007 en el marc del nou Estatut del 2006. Si, gràcies al Suprem, cau la barrera, hi pot haver més d'una sorpresa: inclús hi podria entrar UPyD a les Corts...

miquel ha dit...

Jo contemple un altre escenari. Potser la (aparentment) eterna barrera del 5% ja és història. Tots recordem com va caure el mur de Berlín el 1989, quan ningú s'ho esperava. De fet, en aquell mateix any de 1989, tan sols uns mesos abans, Erich Honecker, líder de la RDA, deia tot convençut que el mur anava a durar 100 anys més com a mínim. Fins i tot la mateixa RFA ja ho havia assumit i res presagiava un canvi en la fèrria RDA. I, de sobte, una nit de novembre el mur va caure, sense avisar.
Ahir el Bloc va tornar a recórrer la barrera del 5% davant la Junta Electoral. Per enèsima vegada, és veritat. Però a hores d'ara l'escenari jurídic és del tot imprevisible: el Suprem encara ha de dictaminar sobre el recurs de les eleccions del 2007 en el marc del nou Estatut del 2006. I si el Suprem fa caure la barrera, no seria una sorpresa que inclús la UPyD de Rosa Díez entrara a les Corts...

miquel ha dit...

Jo contemple un altre escenari. Potser la (aparentment) eterna barrera del 5% ja és història. Tots recordem com va caure el mur de Berlín el 1989, quan ningú s'ho esperava. De fet, en aquell mateix any de 1989, tan sols uns mesos abans, Erich Honecker, líder de la RDA, deia tot convençut que el mur anava a durar 100 anys més com a mínim. Fins i tot la mateixa RFA ja ho havia assumit i res presagiava un canvi en la fèrria RDA. I, de sobte, una nit de novembre el mur va caure, sense avisar.
Ahir el Bloc va tornar a recórrer la barrera del 5% davant la Junta Electoral. Per enèsima vegada, és veritat. Però a hores d'ara l'escenari jurídic és del tot imprevisible: el Suprem encara ha de dictaminar sobre el recurs de les eleccions del 2007 en el marc del nou Estatut del 2006. I si el Suprem fa caure la barrera, no seria una sorpresa que inclús la UPyD de Rosa Díez entrara a les Corts...

Vent d Cabylia ha dit...

Al final, afortunadament, quasi s'ha acomplit la porra optimista!