Hui trien Fabra com a nou president de la Generalitat Valenciana. Ja vorem de què va el fabrisme, atés que ni el morerisme ni l'oltrisme ens governen per ara. Sembla difícil que siga pitjor que el que li va precedir, però també ens pensàvem que el campsisme no podia ser pitjor que el zaplanisme i mira on hem acabat...
No és el mateix “fabrià” que “fabrista”. Els grans autors o els intel·lectuals solen formar el primer tipus d’adjectiu, mentre que dels polítics se sol flexionar el segon. “Fabrià” de Pompeu Fabra, “fusterià” de Joan Fuster, “torrentià” de Ferran Torrent vs. “lermista” de Joan Lerma, “zaplanista” d’Eduardo Zaplana o “campsista” de Francisco Camps. Generalment, a un costat hi ha la raó crítica, l’art i les bones maneres de fer, mentre que a l’altre costat trobem el seguidisme, la política i les lluites d’interessos. De fet, hi ha qui, d’una manera o d’una altra, ha xafat els dos terrenys i ha generat adjectius de les dues classes: “llorentià” i “llorentista”, “blasquià” i “blasquista”, “fusterià” i “fusterista”... Els primers reservats a l’obra cultural, els segons als moviments sociopolítics que han produït.
Per tant, a priori serà difícil que el futur president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, genere l’adjectiu “fabrià”. És un polític, no un intel·lectual, i hi haurà “fabristes”, no “fabrians”. Tanmateix, si fera les coses bé, si reduira el deute valencià a nivells raonables sense renunciar al bé comú, si reorientara la despesa pública cap a equipaments, servicis i projectes de trellat, si trobara consensos en tots els àmbits socials, econòmics i culturals, i si tractara de ser el president de tots i no d’uns quants, segurament també acabaríem emprant el mot “fabrià” per a significar les coses ben fetes en política. Tanmateix, probablement això és demanar massa. És difícil que ni Fabra ni cap altre polític siga capaç de reunir tantes voluntats, puix al cap i a la fi són representants d’uns determinats interessos socials i d’unes formes particulars i generalment oposades de veure i entendre la vida. [Continua a la columna de l'Informatiu]
6 comentaris:
Jo crec que Fabra, un total desconegut fora de Castelló, està intentant crear un perfil propi, diferent al del seu predecessor. com fa qualsevol nou governant en arribar al càrrec. De fet ho té molt fàcil en la gravíssima situació a què ens havia abocat Camps amb les seues actituds prepotents i intransigents.
Però, com bé dius, Fabra es deu a un partit i, hi afegisc, un partit no es pot canviar de la nit al dia. En qualsevol cas, tot i que seria demanar-li massa que com a conservador fes polítiques progressistes, almenys hem de demanar-li, però, que com a nou president de la Generalitat actue com a demòcrata i com a valencià, més encara tenint en compte la greu crisi econòmica, institucional i social en què es trobem. Això implica com a mínim que respecte les institucions i l'oposició; que evite la confrontació tot cercant el diàleg i el consens; que dirigisca un govern transparent, sense corrupció i sense emparar els imputats; que defense els interessos estratègics del País Valencià pel que fa a l'economia, el finançament i les infraestructures; que garantisca una TVV digna, sense manipulacions i en valencià. Com veus, no cal ser progressista per fer tot això, només demòcrata i valencià. Ho és Alberto Fabra? Ara ho veurem...
No sé, però ahir va decebre moltíssim. Almenys no està tan boig com Camps, però va posar el pilot automàtic i va respondre el que li va donar la gana. Allò no era un debat, era un intercanvi de discursos prefabricats. Malament ha començat verbalment i ja veurem com continua a través de les seues accions...
Bé, tots sabem que Fabra no és precisament una estrella de l'oratòria. A més, el vaig trobar una miqueta nerviós. Supose que duia les respostes ja preparades des de casa per tal d'amollar-les i evitar així el debat. No és el primer president que ho fa. Esperem, almenys, que la seua gestió sí que siga digna d'elogi.
Vicent, després d'haver vist el vídeo del debat d'investidura, que s'ha penjat hui en la web de les Corts, he de rectificar. Fabra no vol ser diferent, malgrat allò que les seues declaracions als mitjans de comunicació en els darrers dies ens podia fer pensar ingènuament. En realitat ell vol ser Camps versió 2.0. Escoltar les seues intervencions en el debat era com tornar a escoltar parlar Camps. I no només això, Fabra ha proclamat en el seu discurs que vol seguir els principis del seu predecessor Mare meua...
Per cert, Morera en la seua rèplica a Fabra, potser cabrejat amb el nivell tan baix del discurs i la poca vergonya del candidat, ha tingut la temptació de caure en les desqualificacions personals. L'expressió "peña de falangistas" per tal de referir-se als tertulians madrilenys contractats per Canal 9 per a fer-li panegírics a Camps la podria haver evitat.
Sí, diu les coses sense punt d'esquizofrènia amb el qual les deia Camps, però no para de repetir les mateixes favades sobre "la locomotora d'Espanya" i coses per l'estil. Com dic, va decebre moltíssim. Espere que canvie prompte d'assessors i que en les accions quotidianes es distancie del seu predecessor, però ho veig difícil...
Bé, hem d'admetre que el currículum de Fabra com a gestor polític no és com per a tirar cohets. Morera ja s'encarregà de fer-ho palés en el debat d'investidura tot recordant que el PGOU de la ciutat de Castelló fou tombat pel Tribunal Suprem. Morera també hi podria haver afegit altres perles de la gestió urbanística del senyor Fabra, com les que denunciava Enric Nomdedéu ara fa dos anys. Ja veurem quina serà la seua gestió al capdavant de la Generalitat...
Publica un comentari a l'entrada