La burrera al poder

Per fi estem arribant a mitjan juliol. El més fort de la meua agenda ja ha passat (mudances, un congrés i un parell d'articles). A veure si puc recuperar la seguida del blog i escriure almenys dos o tres posts a la setmana. Hui, com tots els dimarts, enllace la columna de l'Informatiu, en este cas sobre la burrera, violenta o pacífica, que ens envolta:

Mane?

Alguns ens pensàvem que, com sol passar, amb l'arribada de l'estiu l'actualitat política baixaria uns quants graus en la seua intensitat, però res més lluny de la realitat. Els darrers dies ens han deixat tot un seguit de fets, actes i dites ben plens de vehemència. I tots ells, en major o menor grau, amb una màxima comuna: la burrera al poder. Repassem-los en un tres i no res.

En primer lloc, l'acte violent i intimidatori de fa una setmana, encapçalat pel GAV i España 2000, contra la presentació del llibre de Vicent Flor sobre l'anticatalanisme valencià. Lamentable. En qualsevol país on es defensaren les llibertats democràtiques ja faria temps que haurien buscat les cosconelles a personatges tan sinistres com Juan García Sentandreu i José Luis Roberto, dedicats des de fa molt de temps a incitar a l'odi i la violència. Ací no passa res. Afortunadament, l'electorat valencià els dóna l'esquena i no passen més enllà dels 22.000 vots. Amb tot, no hi ha prou amb això. L'absència de violència és un requisit fonamental i indispensable per al desenvolupament del joc polític lliure. Però resulta evident que els que ens governen des de fa 35 anys no estan disposats a garantir una democràcia plena. Prefereixen jugar amb la por i traure'n rèdits. Des del valencianisme, no queda una altra que continuar normalitzant espais de poder polític, social i cultural per tal d'acabar definitivament amb estes situacions. [Continua a la columna de l'Informatiu]