dijous, 27 d’octubre del 2011

Salvar la vida per un esmorzar

No em referisc a l'actualitat sinó a fa 702 anys, el 17 de setembre de 1309, quan un escuder se salvà d'una emboscada andalusina, mentre les tropes catalanes, aragoneses i valencianes assetjaven l'Almeria nassarita sota les ordres de Jaume II. És un afer tractat al post que publique hui al blog d'Harca i cap allà vos dirigisc, si teniu apetit per llegir aquella historieta. En eixe sentit, les possibilitats que té el segle XIV a la Corona d'Aragó per a historiar i novel·lar sobre fets inspirats en bases documentals reals és immensa. Va ser una centúria apassionant, plena de guerres, aventures, traïcions i revoltes que mereixerien ser narrades amb qualitat literària -o audiovisual-, més enllà de relats com La catedral del mar o coses per l'estil. A veure si algú s'apunta a fer uns Pilars de la Terra o uns Tudor de casa nostra. Pagaria la pena.

7 comentaris:

Monique LaMer ha dit...

I per què no t´animes tu??

Vent d Cabylia ha dit...

Ui, no em veig amb capacitat literària per a escriure una novel·la. La imaginació em vola quan trobe coses als documents i, fins i tot, podria fer un argument de fons per a una història, però dubte que fóra capaç de desenvolupar-la... D'ací mil anys, quan tinga una faena estable i temps lliure, en parlem! :D

Marta ha dit...

No et cregues que no ho he pensat. M'encantaria llegir alguna novel·lota sobre com es va construir la llotja de València, combinat amb droga, sexe i rock'n'roll. Aixina, a l'americana :)

Vent d Cabylia ha dit...

Calla, calla, el segle XV és massa tranquil. Tot són diners, comerciants, rendistes i literats... A mi me posa el XIV, amb revoltes contra el rei, guerres entre Castella i Aragó, la conquesta de Sardenya (el Vietnam coronaaragonés), infantes plantades a l'altar, croades contra Granada, madrastres que persegueixen els fillastres per a furtar-los la Corona, etc. Ben sucoset. Del XV valencià hi ha una novel·la històrica que no està gens malament: La penombra de la coloma, d'Andreu Sevilla.

Guerau ha dit...

El segle XV va ser tranquil...? No va començar molt tranquil: Mort de Martí l'Humà sense hereu reconegut. Un buit de poder que dóna lloc a un interregne molt conflictiu: Assassinat de l'arquebisbe de Saragossa, lluita entre els nobles urgellistes i antiurgellistes, invasió dels Regnes de València i d'Aragó per les tropes castellanes de Ferran d'Antequera. Com a colofó, un Compromís de Casp sota la influència de sant Vicent Ferrer i de l'antipapa avinyonés Benet XIII en el marc del Cisma d'Occident. Hi ha trama política per bastir tot un argument novel.lesc.
I per què no una novel.la sobre el malaguanyat comte d'Urgell...?

Ah, i més endavant, a Catalunya, una guerra civil durant el regnat de Joan II...

Vent d Cabylia ha dit...

Bah, bah, "paparrutxades" al costat del desconegut XIV... :D

Guerau ha dit...

Bé, he de reconéixer que el segle XIV no va ser tranquil, no. I per a acabar d'adobar-ho, la pesta negra que devastà Europa. Només hi faltava l'aparició de l'Anticrist: Timete Deum et date illi honorem quia venit hora iudicii eius...

Per cert, Vicent, parlant de Ferran d'Antequera, en el famós
enfrontament del vectigal
, ¿la figura del conseller de Barcelona Joan Fiveller per als catalans es pot equiparar amb el personatge de Francesc de Vinatea per als valencians?