En un article que estic preparant per a una revista francesa sobre els orígens urbans de la identitat valenciana durant l'edat mitjana, he hagut d'explicar per damunt les diverses tradicions politicoidentitàries de l'Estat espanyol. Hi dic que de les actuals 17 comunitats autònomes, només 5 coincideixen amb regnes o principats medievals que tingueren fronteres, règim jurídic i identitats particulars que es desenvoluparen fins als segles contemporanis: Navarra, Aragó, Catalunya, València i Mallorca. I de tots estos casos el més peculiar des del punt de vista de la història urbana és el valencià, ja que els principals elements que s'associen a la identitat valenciana procedeixen de la seua capital. Històricament, per exemple, la capital donà nom al regne ("de València"), a les lleis ("Furs de València"), al gentilici ("valencians") i a la llengua ("valencià"). De la mateixa forma, algunes de les principals manifestacions externes de la identitat valenciana més estesa actualment continuen vinculades a la pròpia ciutat de València, com la bandera (la senyera reial de València), la diada (el 9 d'octubre) o, fins i tot, el plat típic (la paella) i l'equip de futbol (el València CF).
En escriure açò darrer, però, vaig tindre dubtes. Era realment el VCF l'equip de futbol més seguit a les nostres terres? Llavors vaig enrecordar-me del post que jo mateix havia publicat ací sobre "Futbol i identitats polítiques i territorials". En efecte, segons les dades d'una enquesta del CIS de 2007, el València és l'equip que més adhesions desperta entre els valencians: el 46% en són aficionats, per un 21% de barcelonistes, un 20% de madridistes i un 13% d'altres equips (possiblement el Vila-real, el Castelló, el Llevant, l'Hércules, l'Elx, etc.). Ara bé, això són dades a l'engròs, de tot el País Valencià, que no indiquen fins a quin punt està estesa l'afició valencianista pel conjunt del nostre territori. Per això, per afinar una mica més eixes dades, vaig decidir anar una mica més enllà i esbrinar la distribució de les penyes del València, del Barcelona i del Madrid dins de les fronteres valencianes. Les dades per a fer-ho -no sé fins a quin punt estan actualitzades- es poden trobar a internet: al web de les penyes del València CF, a la secció de penyes del web del Reial Madrid i a la del FC Barcelona.
I el resultat per províncies -que és com s'ofereixen les dades- és el següent:
Castelló (600.000 hab.): 40 penyes del VCF / 35 penyes del FCB / 39 penyes del RM
València (2.5540.000 hab.): 330 penyes del VCF / 52 penyes del FCB / 48 penyes del RM
Alacant (1.630.000 hab.): 33 penyes del VCF / 62 penyes del FCB / 73 penyes del RM
Total (712 penyes): 403 del VCF (56,6%) / 149 del FCB (21%) / 160 del RM (22,4%)
Tot plegat, si ens fixem en els percentatges totals, el nombre de penyes es correspon de forma bastant ajustada amb el que es diu a l'enquesta del CIS, amb l'única excepció que en este cas és el Madrid qui té una mica més de seguidors agrupats que el Barcelona. En canvi, si ho mirem per províncies: a la de Castelló hi ha una distribució pràcticament equitativa entre els tres equips, amb una presència del Madrid tan forta com la del València (que li ho diguen als màxims líders del PPCV i del PSPV, Alberto Fabra i Ximo Puig!); a la de València hi ha una superioritat aclaparadora del València (6 vegades més que cadascun dels altres dos equips); mentre que a la d'Alacant hi ha una majoria del Madrid i del Barcelona, que dupliquen cadascun al València. La conclusió grollera -sense procedir a una anàlisi més sistemàtica i profunda- sembla ser que, efectivament, el València CF és l'equip que més aficionats té a terres valencianes, però que el seu seguiment arriba fins allà on hi ha un sentiment de valencianitat més intens.
I dic això darrer perquè, ens agrade o no, és evident que que la divisió provincial ha fet que els que se senten més "naturalment" valencians són els de la província de València, de forma que és en eixes comarques on està més estesa l'afició al VCF. I no és que a les altres dos províncies no hi haja moltíssima gent que se senta valenciana, sinó que, per una banda, té una identitat provincial diferent i, d'una altra banda, no està tan lligada a la influència directa de la capital valenciana. És per això, entre d'altres raons, que a les províncies de Castelló i Alacant l'afició es reparteix molt més entre els tres equips analitzats. En este sentit, cal especificar que la gran diferència que es detecta a la província d'Alacant prové majoritàriament de les comarques del Vinalopó, l'Alacantí i el Baix Segura, on no hi ha quasi cap penya del València, però abunden les del Madrid i el Barcelona. I això, evidentment, està lligat a d'altres factors identitaris, com la llengua i la història. En tot cas, deixe l'estudi detallat de la distribució de les penyes arreu de les comarques valencianes i altres consideracions sobre la qüestió per a més endavant. De segur que els resultats seran ben interessants.
De moment, però, vos deixe amb els mapes resultants i espere que esta nit, després de les decepcions per a madridistes i barcelonistes d'ahir i despús-ahir, els valencianistes tinguem almenys una alegria en forma de final de l'Europa League. Tant de bo!
Penyes del València CF a les comarques de la província de Castelló
Penyes del FC Barcelona a les comarques de la província de Castelló
Penyes del Reial Madrid a les comarques de la província de Castelló
Penyes del València CF a les comarques de la província de València
Penyes del FC Barcelona a les comarques de la província de València
Penyes del Reial Madrid a les comarques de la província de València
Penyes del València CF a les comarques de la província d'Alacant
Penyes del FC Barcelona a les comarques de la província d'Alacant
Penyes del Reial Madrid a les comarques de la província d'Alacant
Mostra València CF en un mapa més gran
Mostra FC Barcelona en un mapa més gran
Mostra Reial Madrid en un mapa més gran
6 comentaris:
hola Vicent, respecte al comentari de les penyes del madrid i els aficionats, jo mes be diria que els aficionats del madrid estan mes dispersos que els del barca, diguem que hi ha 22 del madrid (CIS) per a 160 penyes (dades teves), en canvi hi ha 21 del barca per a 149 penyes.
respecte al pertanyer al vcf, jo pense tambe que hi ha un factor distancia, per exemple jo soc del comtat i la gent, en general, s'identifica com a valenciana, en cavi conec poca gent que superte al vcf, tal vegada per la "distancia" al cap i casal.
un salut i sort amb l'article
raimon
M'hauràs de perdonar el meu atreviment atès que no sóc historiador ni erudit en el tema. Però... No ho tinc gens clar que la identitat valenciana de les comarques del sud provinga precissament del Cap i Casal al l'Edat Mitjana. Cal recordar que fins i tot la Lloc-tinència d'Oriola, al qual s'inscrivia des de la línia Busot-Biar fins Pilar de la Foradada, tenia una mena de furs pròpis dins dels Furs de València que, en alguns aspectes, diferia dels furs que s'aplicaven a la Lloc-tinència de València. De fet, a risc de pecar d'ignorant, sospite que el Regne de València mai va tenir una identitat assolida en la seua història perquè la seua configuració territorial llargaruda en el seu temps era un veritable problema communicatiu gairebé insalvable per a la cohesió territorial (com no passa en el cas català). El que hi havia era una mena de tres sub-identitats paral·leles (la del Cap i Casal, la de l'interior castellano-parlant i la del sud) agrupades sota els símbols del monarca.
Ara no puc, però vos conteste quan puga. I aprofite per a copiar alguns dels comentaris que m'han arribat per facebook o twitter...
Miquel Cremades: "Doncs l'Athletic de Bilbao té 30 penyes en la província d'Alacant http://www.aupaathletic.com/penyas/penyas-listar.asp?idProv=3&idPais=0".
Oscar Selfa: "Important considerar les penyes de l'Hèrcules en Alacant http://www.lasprovincias.es/valencia/20090401/deportes/hercules/herculesmania-invade-provincia-20090401.html".
Joan-Carles Martí: "Mira la cosa és molt més senzilla. Quants valencians de la ciutat de València han visitat Elx? Quants consideren Elx valenciana? Per què Canal Nou i Ràdio Nou parlen de "la ciutat alacantina d'Elx"? Jo a Elx sóc valencià però a València em diuen molt més "alacantí" que a la ciutat d'Alacant on no s'atreveixen a tant. Podríem seguir llarga estona. Si es té en compte el comportament de la ciutat de València envers la resta del país estranya que encara em senta tan valencià, una denominació que hem heretat de forma atàvica totalment deslligada de la ciutat de València que pensa que la resta del país ha de fer el que diu. Així, l'opinió d'un valencià de València és encara "més valenciana" que l'opinió d'un valencià d'Elx per valencià que se senta lingüísticament i cultural. El provincianisme pitjor del país, ho he publicat i ho mantinc, és el de la ciutat de València seguit de la província de València. Quan un lingüista central valencià parla de "les comarques castellanoparlants" es queda amb les comarques despoblades de l'interior de València però no s'atreveix amb Oriola i les altres poblacions de l'Extrem Sud. Els símbols als quals fas referència "bandera" o "9 d'octubre" són fets del 1980. Són fets olítics recents però encara no són populars. Si hi ha una festa que ens ha unit és el dia de Sant Vicent i anar eixe dia a menjar la Mona i això fins a Oriola. Però la ciutat de València té aquestes coses. I la cosa més soprenent de totes és la cosa que esmentes de "la paella valenciana". Això no s'ha dit "valenciana" en la vida llevat dels turistes, dels castellans i de la premsa estrangera. És més, alguns fèiem l'arròs sec en perols i no en paelles. Que hi ha 5 penyes del Barça a Elx i 1 del Madrid? Això és el que caldria estudiar i el per què. Que no n'hi haja cap del València deu ser trist però és que amb aquest municipalisme que va de Traiguera a Oriola ja no anem enlloc. El dia que València siga l'autèntica capital -primus inter pares- que necessitem com l'aigua, passarà el que hauria d'haver sigut sempre. Ara, resultarà que un valencià castellanoparlant de la Serrania o un espanyolista furibund de la ciutat de València serà més valencià que jo per ser del València CF. La lliga és "espanyola" i com que és "espanyola" s'ha de llegir en clau espanyola. També hi ha molta gent del Madrid i del Barça a València ciutat perquè, normalment, hi ha unes tipologies darrere d'aquestes tries sense comptar els resultats de les darreres temporades. Dóna per a una tesina. Ara, per a mi i amb tot els meus respectes cap a la teua persona has fet un altre escrit des de la ciutat de València que no des del País Valencià. Amb tota la meua estima que saps que és molta".
I un fil sobre el post al Racó Català.
Pel que fa les penyes de l'Elx CF observareu que no tan sols s'estenen pel Baix Vinalopó sinó que arriben al Baix Segura. La darrera ha estat creada a Guardamar el 2012. Una altra cosa que observareu és que la majoria tenen el nom en valencià ben normalitzat. A mi ja em fa gràcia que alguns creguen que el valencià siga residual a Elx i el Vinalopó on és encara llengua territorial majoritària malgrat tot: http://www.elchecf.es/penyas-directorio
Fixeu-vos que la pàgina web posa "penyas" amb "ny".... hahahaha!
Això sí penyes de l'Hèrcules no en tenim tampoc. Vade retro!
Josep. Crec que hauries d'haver inclòs penyes del castelló o vilarreal i de l'hercules o de l'Elz per a tindre una visió més completa.
Raimon, és possible que el Madrid siga més "transversal" que el Barça, però les diferències, en tot cas, són minses. D'una altra banda, quant al factor distància, pensa que a Catalunya "tothom" és del Barça, estiga a la capital, a l'Alt Empordà o a l'Ebre. Hi intervenen unes altres qüestions (i evidentment el VCF no simbolitza per als valencians el que ha simbolitzat el Barça per als catalans -perquè ambdós s'ho han ben guanyat-).
Montxo, la identitat valenciana a les comarques del sud era ben nítida, almenys, des dels segles XV al XVIII. No tenien uns furs propis dins dels de València, simplement els Furs de València més les lleis castellanes anteriors que els havien donat durant el segle XIII. Sí que és cert que tot sembla indicar que la identitat valenciana s'hi conformà i es consolidà amb més endarreriment que a la resta del regne, però a la governació d'Oriola es reconegueren com a valencians durant molts segles. Una altra cosa són els factors que vingueren després, com la castellanització o la divisió provincial, que, efectivament, han fet abandonar considerablement l'afecció a la identitat valenciana.
Miquel, Oscar, anònim i Josep, no he comptat altres equips, com el Vila-real, l'Hèrcules, l'Elx o l'Athletic, perquè segons l'enquesta del CIS només es corresponen amb el 13% dels aficionats valencians (el 87% restant són del València, del Barça o del Madrid). Tot i que de segur que hi haurà dobles simpaties, he considerat que eixe 87% era suficientment representatiu. En tot cas, resulta molt significativa la dada de 30 penyes de l'Athletic a la província d'Alacant (per 9 de Castelló i 9 de València), més les 29 de l'Hèrcules i les 14 de l'Elx (73 del Madrid, 63 del Barça i 33 del València). L'afició hi està realment molt repartida, en tant que no hi ha un equip autòcton que domine aclaparadorament. Caldria, en tot cas, un estudi detallat per comarques.
Joan-Carles, no et negaré que València i els valentins no actuen com a capital del país (perquè és una veritat com un temple), però no confongues les coses. Per començar, el provincialisme és "un mal" que afecta a tots. N'hi ha de benissers o alcoians que se'n diuen "alacantins" a cabassades i així per tot el país. D'una altra banda, jo en absolut he dit que qui no siga del VCF és menys valencià que qualsevol altre que ho siga. Simplement done dades per a analitzar la relació entre identitat nacional, futbol i política, una cosa que m'interessa. Finalment, escric des de la ciutat de València perquè és on visc i, de fet, només el dia que esta ciutat comence a exercir de líder del país en tots els sentits, el valencianisme podrà començar a ser la força que articule el discurs polític valencià.
Publica un comentari a l'entrada