dimarts, 8 de gener del 2013

Iberolingua: Per a curiosos de les llengües peninsulars

Ja fa temps que les xarxes socials llevaren molta de la vitalitat que tenia la blogosfera. És evident. Ho explicava Xavi Aliaga en les jornades de l'AVL sobre "L'ús del valencià en els blogs": els posts "xorra", amb una fotografia, un mapa, un vídeo, una notícia, una queixa o un breu comentari han passat a facebook i twitter, on reben un feedback molt més immediat (tot i que segurament més reduït, circumscrit al grup d'amics i seguidors). Se'n planyia també l'enyorada comtessa d'Angeville, demostrant alhora, ella mateixa, eixa pròpia evolució: deixà d'escriure posts per a blogs i ara molts de nosaltres la seguim per facebook, on va enllaçant fotos dels seus viatges i excursions, enllaços de diaris, pensaments, fragments literaris, cançons, etc. Tot plegat, això també ha fet que moltes de les pàgines interessants que corren per internet hagen recorregut a les xarxes socials per a donar-se difusió i divulgar d'una manera còmoda i ràpida els seus continguts o novetats. Només cal clicar un simple "m'agrada" o fer-se'n "seguidors". 

I ací volia arribar: a convidar-vos, a tots els amants de la filologia i la sociolingüística, a seguir una pàgina d'usuari de facebook i un compte de twitter que difon el magnífic treball del web anomenat "Iberolingua". Segons diu la pròpia pàgina, Iberolingua pretén ser el portal web més complet sobre la diversitat lingüística de la Península i procura seguir criteris coherents i seriosos a l'hora de tractar uns aspectes tan delicats com són la història i la geografia d'este territori, tan sensible als temes lingüístics que porten afegides les diferents sensibilitats identitàries. En este sentit, no sé qui està darrere del web -són valencians, és l'única pista-, però a fe que aconsegueix el seu principal objectiu: donar a conéixer sense prejudicis ni inconsistències, l'èuscar i les llengües que la Romanística coneix tradicionalment com a iberoromàniques, dins del seu context geogràfic peninsular i balear (i també, excepcionalment, l'occità, que tot i que geogràficament no forma part de la Iberoromània històrica, lingüísticament hi està molt relacionat).

 
Mapa de les llengües de la Península Ibèrica fet per Iberolingua.com

La quantitat i la qualitat dels seus continguts és realment bona, al temps que molt equilibrada i mesurada. Tant a nivell històric com filològic, i els presenta, a més, d'una forma molt didàctica i explicadora. En podeu fer un tomb per la seua pàgina web (que sembles no acabar-te-la mai de tanta informació com disposa i crec que continua en construcció) o també, com deia, podeu seguir-la per facebook i twitter, on periòdicament van amollant píndoles que ens acosten a la realitat i les curiositats del gallec-portugués, l'asturlleonés, el castellà, l'èuscar, l'aragonés, l'occità i el català (dins del qual es recorda que el nom de valencià és reconegut oficialment per l'administració i rep una especial atenció mitjançant un atles lingüístic propi). És en este sentit, a través de nombrosos mapes referents a les diverses llengües peninsulars, que "Iberolingua" mostra fets i fenòmens realment interessants, com els que posaré ací mateix, sense ànim de ser exhaustiu. Gaudiu-los i, com dic, seguiu-los la pista! 

Mapa de la 1ª persona del Present d'Indicatiu: Jo parl, parlo [u], parlo [o] parle, parli

Mapa de cossinogues, cosquerelles, cosconelles, cosquilles, cossiguanyes


 
Mapa del betacisme, distinció-confussió de /v/ i /b/

 
Mapa de la confusió de mos-vos > se [mon·a'nem] / [se·na'nem]

 
Mapa de relliscar, esvarar, llenegar, esllissar, resquitllar


 
Mapa de corder, xai, anyell, bé, etc.



 
Mapa de dialectes de l'èuscar

 
Mapa de retrocés de l'èuscar del segle XI al segle XXI

 
Mapa dels escolaritzats en èuscar al País Basc entre 2000 i 2005

 
Mapa de població castellanoparlant a Espanya

 
Mapa dialectal del castellà

 
Mapa politicoadministratiu de l'asturlleonés

 
Mapa dialectal del gallec-portugués

 
Mapa de cordeiro, anho, borrego

23 comentaris:

TdlH ha dit...

No sé si ho aclarîxen en algun racó, pero se supon que la nostra llengua és més occitanoromànica que iberoromànica; a banda d'això, pareix que tampoc diuen res del substrat lleonés d'Extremâüra o l'aragonés de Conca a Múrcia, comarques xurres incloses. En tot cas, molt interessant, el vincle.

Jesús Párraga ha dit...

Gràcies per la informació, Vicent. Ja m'he fet seguidor de la pàgina de facebook d'Iberolingua.

Unknown ha dit...

Em sembla molt bona aquesta idea i em faig seguidor. Hauré de dir-los, però, que els elxans diem "cuscanelles" de tota la vida! ;-) Salut!

Natxo ha dit...

Gràcies al teu escrit, sóc un nou seguidor pel Twitter d'Iberolingua. I també gràcies a l'atzar, ara també d'aquest racó.

Fins promte, Vicent.

AlfredRussel ha dit...

Una pàgina molt interessant. Gràcies per la recomanació.

Tens raó amb això dels blogs i les xarxes socials; jo mateix he estat temptat més d'una volta de deixar-ho córrer i quedar-me amb el facebook per a donar eixida als desficis, que no són pocs. Però mira, pel moment ahi seguim (per cert, fa mesos que vaig crear al fb una pàgina per a la línia i encara està per activar; ara que he vist la teua, igual m'anime ;) Salut!

PJV ha dit...

Molt bonica. ¿La llengua valenciana que va ser la primera en tindre segle d'or, i que els seus escritors ademes tenien consciencia llinguistica propia e identitaria, no es mereix ni un raconet?.

Vent d Cabylia ha dit...

Toni, supose que fan cas del criteri geogràfic i no de l'estrictament filològic, com s'explica ací.

Salut a la resta!

PJV, ja vaig explicar el meu ideal sobre la denominació de la llengua ací. Quant a l'existència d'una consciència lingüística pròpia a partir del segle XV, no pense que siga un argument de pes. Llavors hui en dia haurien de ser llengües pròpies el florentí, el napolità, el venecià, el mallorquí, el gascó, el bavarés o, fins i tot, el "xapurriau"... Pense que per a definir una llengua ens hem de seguir per criteris d'estudi filològic, adequant-los en la mesura del possible a les percepcions historicoidentitàries, però sense atemptar contra les evidències raonables. En eixe sentit, com demostren molts dels mapes que he posat en este mateix post i com està magníficament explicat en "Iberolingua" (ací o ací), el que es parla a les Valls d'Andorra, les illes Balears, la major part de Catalunya (excepte la Vall d'Aran), la major part de l'antic regne de València (excepte diverses comarques a l'interior-centre i el sud), la franja fronterera d'Aragó amb Catalunya, la ciutat sarda de l'Alguer i la comarca murciana de l'Altiplà del Carxe, es pot agrupar clarament com una mateixa llengua, diferent de les veïnes i constitutiva en si mateixa. I a nivell filològic li diem català perquè Catalunya va ser el lloc on es formà eixa llengua i després s'expandí a altres llocs (donant vida a noves formes particulars de parlar-la). I això no lleva que a nivell particular, popular i oficial, plenament reconeguts, li puguem dir "valencià".

Tot plegat, si el "català de Barcelona" i el "valencià" són llengües diferents, què en fem del "català de Lleida o de Tortosa"? Com es veu clarament en els mapes enllaçats, hi ha un "continuum" ben clar, a tots els nivells, entre el que es parla en Sort i el que es parla a Guardamar del Segura, molt més semblants entre si que el que es parla a Mataró o Palma. És, per tant, una mateixa llengua, però amb dos grans maneres de parlar-la (l'oriental i l'occidental), alhora amb els seus subgrups. El problema, al meu entendre, és que l'anticatalanisme polític i identitari de molts valencians supera qualsevol raonament filològic, de manera que això els provoca un rebuig quasi innat a nomenar "català" a esta llengua comuna...

PJV ha dit...

¿O siga que tindre consciencia identitària pròpia tampoc es un argument de pes per a que un grup humà es senta valencià, o català o vasc?.Puix anem a estudis filològics, com el que va fer Sanchis Guarner, un famós anticatalanista, abans de la guerra civil espanyola.Les famoses enquestes que va fer en tot el Regne de Valencia, on es va donar que el 100% de la població va dir que parlava llengua valenciana, no es va donar el mateix percentage ni en Catalunya,ni en les illes, si la voluntat , la consciencia llingüística i l'Identitària, recolzades per una lliteratura perfectament documentada no son arguments de pes, els atres son teories i res mes. Tal volta atres pobles no estan en una situació de destitució llingüística i cultural com es el nostre i no li donen tanta importància a la seua llengua. A mi i atres mos trau a reu com es parla fora de la meua nacio, nosatros tenim una llengua que te un orige comu en el catala, aixo no significa que siga la mateixa per molt paregudes que siguen. El teu ideal es molt bonico per a tu i atres, pero per a atres com yo,no es valid. Lo que no se sent, no es natural.

PJV ha dit...


Atra coseta ya que estem, lo del anticatalanisme, això es una escusa molt simple, realment si no hi haguera un intent de substitucio,llingüística i d'usurpació de lliteratura, un atac ferm contra la nostra llengua , això que tu nomenes com anticatalanisme no existiria, per que la realitat es que hi ha un antivalencianisme en tots i tot aquells, que recolzen i donen soport a totes estes teories antivalencianes. Damunt hi ha que escoltar que els que patim els atacs som els anticatalanistes. nyas coca!!.Ay mare de Deu el mon d'el reves.

Vent d Cabylia ha dit...

PJV, no és el mateix parlar d'identitat que de llengua (el gran erro dels pancatalanistes, des del meu punt de vista, d'una altra banda). La identitat és, precisament, consciència de ser, no és una altra cosa, però les llengües no es poden limitar a la percepció pròpia o col·lectiva. Si no, com dic, el "xapurriau" seria una llengua o mai s'haguera normativitzat de forma comuna l'alemany, l'italià, etc. Si vinculem de forma inalienable la identitat a la filologia, doncs sí, passa el que tu dius: que un valencianista no pot admetre que el valencià i el català són la mateixa llengua, alhora que un pancatalanista no pot admetre que el valencià siga un nom vàlid o tolerable per a la nostra llengua (com fan a Vilaweb, que el fan desaparéixer sempre que poden). Jo preferisc vincular la identitat exclusivament a la consciència nacional i de poble, mentre que intente deixar la llengua al marge (fins a cert punt, perquè no sempre és possible). L'actitud contrària crec que ens porta, en tots els sentits, a la marginalitat (cultural, social i política).

Vent d Cabylia ha dit...

Quant als atacs "catalanistes", és que els valencians no som per a fer la nostra via, tranquil·lament? Les Normes del 32 no les imposaren els catalans. I sí, el nacionalisme valencià contemporani ve del catalanisme fusterià, però no em digues que eixe nacionalisme ataca la identitat valenciana perquè és, precisament, el que més la defén (a nivell de llengua, de reivindicacions polítiques, de moviments socials, d'actes culturals, etc.).

PJV ha dit...

Discrepe de tu en un 50%, estic d'acort en que la llengua no fa una nacio, pero si es un dels seus majors signes identitaris sobre tot d'un grup humà que se sent diferent, això va unit a la consciencia identitària, si destruïxes els símbols identitaris i la llengua es el mes important, estàs fent un genocidi cultural e identitari d'un poble que es sent diferent. No hi ha cap problema en que la llengua valenciana ademés de ser reconeguda per eixe nom, que ya te uns segles, siga també una llengua independent, en una normativa o en atra o en una nova, i sempre respectant les formes valencianes clar.
No es la meua intenció barrejar filologia e identitat, pero en el cas valencia es aixina, ¿per que he de renunciar a un símbol identitari que em fa diferent de la resta? Yo com atres, parle'm valencia i pensem en valencia, esta acció va unida a un sentiment de ser valencia, no puc acceptar atre, o no podem , la nostra identitat va unida a la nostra consciencia llingüística.
No entenc tampoc com l'Aragonés o el astur -leones son considerats llengües, per damunt del valencia, ¿que mèrits tenen?.
A mi m'agrada la trinchera que vols que el diga se esta calentet, i no li pegues la volta, l'Únic que defenen es la llengua catalana, que em pareix perfecte que els catalans ho facen, lo que no em pareix be es que ho facen "nacionalistes valencians". I que guanya la llengua valenciana res de res,¿ que guanye'm nosatros els valencians? res tampoc, ho tenim que cedir tot a canvi de res. No es bon negoci.Em pareixes un tio brillant pero mai estaré d'acort en tu en moltes coses, gràcies pel teu temps.

Vent d Cabylia ha dit...

Llavors, si lliguem llengua i nació, els valencians de les comarques castellanoparlants no són valencians? O són valencians perquè els altres els obliguem a ser-ho? Perquè si no parlen valencià, com s'han de sentir valencians? O hem de fer una nació valenciana del Sénia al Segura, deixant de banda els llocs on els valencianoparlants ja no són majoria, passant per València, la Marina, Alacant, Elx, Guardamar, etc.?

No sé, jo intente deslligar el sentiment identitari d'un sol element, com és el lingüístic. Pense -i ho crec després d'haver-me dedicat a estudiar-ho- que els valencians ens sentim valencians per diversos fets històrics i territorials, com ara que es creara un regne de València al segle XIII, que hi haguera una lluita per la imposició d'una sola llei en tot el regne -els Furs de València-, que eixes lleis foren útils per a lluitar contra l'autoritarisme monàrquic fins al segle XVIII i que el fet territorial (i cultural) valencià fóra projectat com a projecte regionalista i nacionalista en el segle XIX. Una identitat que respon a una història i un territori (a un territori històric), no exclusivament a una llengua (perquè, si no, hem d'excloure als castellanoparlants...)

A pesar d'això, jo no renuncie a què el valencià siga un tret identitari dels valencians (d'una bona part dels valencians). Li dic valencià, el parle com l'he sentit a casa, incorporant l'estandardització valenciana que es correspon amb parlars històrics valencians, i el faig servir sempre que puc per tal que no es perda mai, ni es degrade, ni deixe de ser un vehicle de comunicació.

Quant al fet que l'aragonés i l'asturlleonés siguen considerats llengües pròpies no és perquè "tinguen més mèrits que el valencià". És perquè són llengües en si: per exemple, tots els parlars on es parla l'aragonés (el benasqués, el chistabín, el belsetán, el grausí, el fobano, el aragüés, etc) conformen un mateix sistema lingüístic diferent al que es parla al nord, el sud, l'est i l'oest d'eixos parlars. Per tant, són una mateixa llengua, que rep el nom d'aragonés (en este cas tenen la "sort" que hi ha un nom comú per a tots que no s'identifica amb una part particular). Aplicat al cas valencià, els diferents parlars catalanoorientals, catalanooccidentals, balears, valencians o andorrans forment un mateix sistema lingüístic diferent al que es parla al seu nord, sud, est i oest. I li diem català a nivell filològic, perquè Catalunya va ser el lloc on es formà i independitzà eixa llengua entre el segle XI i començaments del XIII. Això no vol dir que "el valencià" no siga una llengua, sinó un dialecte: és que hem de deixar de parlar de "llengües" (bones i de prestigi) i de "dialectes (roïns i de segona). El que hi ha són variants lingüístiques d'una mateixa llengua. I el valencià o el català (oriental o occidental) són, al meu entendre, variants d'una mateixa llengua. Com dic, el problema que veig, és que hi ha gent que no pot superar l'odi, quasi irracional, que s'ha inoculat en la societat valenciana (com majoritàriament en l'espanyola) contra tot allò català (més encara si va acompanyat de components de nacionalisme català).

Finalment, doncs res, si a la trinxera estàs calentet no et mogues, què vols que et diga? T'has clavat a la trinxera perquè has volgut, l'has feta tu mateixa. No és una trinxera que ja estava construïda defenent una posició estratègica i inamovible. Ben al contrari, és una trinxera artificial i feta expressament per a contindre un suposat enemic que jo no veig enlloc actualment. L'enemic és tot un altre, i molt poderós... Anem tots junts, no des de la trinxera, sinó amb una estratègia d'atac que ens permeta vèncer?

PJV ha dit...

Ya t'he dit que estic d'acort en que la llengua no fa una nacio.Els valencians de les zones castellanoparlants saben que el valencia es també la seua llengua, que no la parlen no significa que no siga un símbol identitari, no sigam curts. No anem a entrar en un bucle, yo entenc totes les raons filològiques que me pugues dir, pero el cas es que des de que els escritors i els usuaris denominen a la seua llengua com a valencia i l'identifiquen en un marc territorial polític,demostra que hi ha una voluntat de ser diferent, de que se senten diferent. ¿Tenim els valencians el dret a l'Independència llingüística?. Yo crec que si, per que ademés no fem mal a ningu. ¿No es va independisar el català de l'occità?, per que no ho podem fer nosatros. Totes les llengües venen d'algun lloc el valencia no es especial, pero tindre un orige comú, no significa ser una variant, hem segut els valencians els que hem creat la nostra llengua a lo llarc de segles.

M'ho fiques pijor si tenen menos mèrits, i damunt manco usuaris, en el cas valencia el sentiment de parlar una mateixa llengua en tota la nació es comú del cenyia al segura, inclús en les zones castellanoparlants es diu llengua valenciana.
Quina mania en dir que tenim enemics, yo no tinc enemics, yo reclame, recolze, defenc,done soport, a tot lo que siga un símbol identitari propi dels valencians, son els atres els que atenten contra mi. Gràcies atra volta pel teu temps.

http://el-blog-de-masclet.blogspot.com.es/2010/10/experiment-multilingue-occita-aragones.html

Segur que ho has vist.

PD, Si tu no renuncies a que el valencia siga un tret identitari, imaginat mosatros. Fins atra.

pjv ha dit...

Experiment multilingüe: occità-aragonés-mallorquí

Blog de Masclet.

PJV ha dit...

En el teu permís voldria aclarir un parell de temes,que tal volta no haja pogut explicar per la meua falta de experiència en escriure o lliterària.
Tu mateixa reconeixes l'aparició d'una consciencia llingüística valenciana a partir del segle XV, pero eix consciencia deu escomençar a formar-se molt abans, no mos despertem un dia i voila!! parle'm valencia!!. Eixa consciencia es diferent d'una identitària correcte estic d'acort, i tambe es forma al mateix temps de la creació del Regne de Valencia, furs etc, son distintes, peor com yo t'he dit ades, en una part de mosatros van unides, en la dels valencian-parlants, pero es que en la resta del territori d'us castella, es reconeix al valencia també com a la llengua, propia encara que no siga l'usada, o siga que també es un símbol identitari d'estos valencians.
Esta clar que esl valencians tenim una consciencia identitària pròpia, que en alguns es l'única i que atres compartixen en la de ser espanyols, i un minoria en la de ser catalans.
Tots els valencians tenim consciencia llingüística propia, el problema esta en voler una independència llingüística,La llengua valenciana te 7 segles de lliteratura perfectament documentda,numerosos treballs d'ortografia, dos normatives d'us, una propia i autonoma en publicacions periòdiques i en els seus diccionaris que seria la de la RACV, l'atra l'AVL .Ni que dir de les diverses variants que te també el valencia, uns quants millons d'usuaris i atres potencials que no la rebujarien en l'escola si es ferea com es mana(en consta per que soc pare).
Si aço no son raons de pes...
No podem aludir a la unitat llingüística o a la mateixa llengua per raons científiques o filològiques, ¿hi ha alguna llengua que siga 100% autonoma? totes venen d'algun lloc, inclus el catala.Ademés d’un orige comu, l’unitat depén d’atres factors, com son l’evolució històrica, els esforços i voluntat comu per a mantindre eixa unitat original, les relacions polítiques i culturals entre pobles diferents que la parlen, els vínculs i les influencies entre les dos, i pot ser mes coses. Tot aixo apareix fa poc de temps, la voluntat d'alguns de que valencia i catala siguen una llengua comuna, te manco historia que la propia lliteratura valenciana.La ciencia llingüística no es un instrument per a mantindre l'unitat llingüística i manco quan eixa unitat es vol impondre.Aixo no crea que mes divisions.La denominacio comu de “romanç” o “llengua vulgar” significava l’unitat d’orige, ahi s'acaba tot per que a partir de la diversitat o aparició de diverses variant d'eixe "romanç" acaba tota possibilitat d'unitat llingüística, una unitat que hui en dia es vol "impondre" a colp de talonari.

Vent d Cabylia ha dit...

PJV, jo no dic que no hi haja dret a la independència lingüística del valencià. Però no trobe raons de pes per a fonamentar-la, ans al contrari. Què guanyem tenint una llengua independent de la que parlen catalans, balears, andorrans, algueresos i aragonesos orientals? I si filològicament i històricament hi ha raons de molt de pes per a considerar que és una única llengua, amb un origen compartit, per què no anem a normativitzar-la de forma comuna? Amb estàndards policèntrics, com fem fins ara, però pense que és molt millor anar junts. Què guanyem tenint dos normatives que són pràcticament iguals, però són alhora diferents i ens divideixen? L'única resposta que se m'acut és l'anticatalanisme, el rebuig absolut a fer res en comú amb els catalans...

Quant al que dius que la voluntat de normativitzar el valencià i el català és relativament recent és que no pot ser d'una altra manera. Només en els segles XIX i XX s'ha plantejat eixa necessitat. Anteriorment, del XIII al XVIII ningú normativitzava les llengües, menys encara el català/valencià, perquè això és una necessitat lligada a les societats modernes i de masses. Es fa necessari perquè només a partir del segle XIX hi ha una alfabetització de masses i, igualment, uns mitjans de comunicació de masses. Abans ningú es plantejava a nivell polític, estatal, com s'havia de regular la llengua! Per tant, no val contraposar tots els segles forals als contemporanis en eixa qüestió. Quan contemporàniament hem hagut de normativitzar la llengua, els filòlegs i intel·lectuals del nostre país han vist que el més lògic era fer-ho de forma comuna amb catalans, balears, andorrans, etc. Que això tinga una acceptació social plena és el procés en el que estem i pense que ho està sent de forma majoritària...

PJV ha dit...

Yo te considere un tio en mes recursos, que lo del anticatalanisme.Per que per a mi es lo contrari el fer valencianisme, el fomentar lo teu i no lo d'atres, el ser natural, en accentuar les diferencies,per que te consideres diferent de la resta, per que vull ser valencia i no vull deixar ningun víncul ni en uns ni en atres, la actitut contraria es de procatalanista o espanyolista,¿on esta el valencianisme,i el patriotisme?.

"Perque ahí està la qüestió: estant d'acort en que la llengua no és l'únic factor aglutinador-diferenciador entre “pobles”, “nacions” o “identitats”, i desproveïnt el fet llingüístic del seu “utilitarisme” o la seua mera condició de “riquea cultural”, sí que és rigorosament cert (i ací està tota la clau del problema) que la llengua (diferent) és el major signe identitari d'un grup humà que es reconeix a sí mateix "diferent"; i no hi ha hagut millor manera, a lo llarc de l'història, de reduir o eliminar les ganes de viure de forma “independent” d'un determinat grup humà respecte d'un poder alié, que reduir al mínim les diferències culturals, i especialment les llingüístiques -les identitàries, en definitiva-, entre els dos grups en litigi; i naturalment, viceversa, si lo que interessa és mantindre eixa independència."

Lo de les cometes es d'un amic meu. I yo com atres valencians volem ser "independents en tot. Ademés no tindríem dos normatives, tindríem una per als valencians i atra per als catalans. Això no impedix que tu te pugues comunicar en els veïns del nort, per que si mos fiquem a filar prim ¿Pa que vull ser valencia?.

I damunt eixa necessitat l'han plantejat el nacionalisme catala, els filòlecs i intelectuals que pensen que son la mateixa llengua, per que hi han una fotracada que pensen lo contrari d'este país també. I tu coneixes a uns quants. Bo ya charrem que ara no puc , i llevat del cap lo del anticatalanisme.

Vent d Cabylia ha dit...

Clar, PJV (i que conste que sé que en la PJV hi ha gent que és de la teua sensibilitat i una altra que ho és d'una altra molt diferent), jo també intente fomentar tot allò valencià, però, al meu entendre, això no està allunyat -sinó tot el contrari- de la normativa de l'AVL. Quan escrivim en les normes recomanades per l'AVL -més o menys particularistes, segons el gust de cadascun- queda ben clar que som valencians. Tenim una forma pròpia d'escriure, una flexió verbal, una gramàtica, un lèxic, etc. La valencianitat queda ben clara dins de la llengua comuna amb catalans i balears (alhora que ens permet anar tots junts, en este món tan fotut per a les llengües minoritzades i minoritàries). Jo, sincerament, no trobe les raons per les quals el valencià ha de ser una llengua independent (si ho fóra clarament de veres, per raons filològiques, no hi hauria problema, però atenent a raons i al conjunt de parlars catalans, balears, andorrans, francesos, aragonesos i algueresos no veig raons per a normativitzar-nos cadascun per una banda, sinó fer com deia el mateix Pompeu Fabra en 1930: Que els valencians depurin la seva parla, que ja ens trobarem. La qüestió del nom és secundària... Cal continuar sense defalliments l'obra de depuració de la llengua valenciana, encara que no es preocupin gaire d'acostar-se al nostre català, però procurant descastellanitzar l'idioma, redreçar-lo i enriquir- lo. I crec que en les normes de l'AVL ens podem trobar tots, els que creuen en un model més convergent amb Catalunya i els que creuen en un model més particularista i més apropat a la parla tradicional valenciana. Que triomfe un o altre, en realitat, pense que està en mans dels mateixos usuaris de la llengua (passant per filòlegs, mestres, periodistes, escriptors i tot tipus d'usuaris).

Les meues diferències identitàries, a banda d'en la nostra manera particular de parlar (sense oblidar, per exemple, que un de Xert parla més paregut a un de Tortosa que a un de València) les trobe en la nostra història, en el nostre territori i sobretot en el nostre sentiment diferencial. En 1348 la revolta de la Unió contra Pere el Cerimoniós es donà al regne de València i no a Catalunya (que donà suport al rei), en 1519 les Germanies es desenvoluparen independentment als regnes de València i de Mallorca, o en 1705 tota la Corona d'Aragó s'alçà contra Felip V, però cada alçament anà per la seua banda. És a dir, el territori polític ha donat lloc des de sempre a evolucions històriques i identitats diverses. Els valencians hem sigut valencians des que Jaume I creà el regne de València i poc a poc es conformà una nova identitat política (que en l'edat mitjana, per exemple, no entrava en contradicció amb la consciència clara que teníem un origen i una llengua comuns amb els catalans). Per tant, afegint, a més, que una bona part dels valencians són -i han sigut històricament- castellanoparlants, no intente basar el meu valencianisme en la llengua com a factor prioritari, sinó en la identitat territorial heretada i en la història. Som valencians perquè així se sentien els nostres pares i perquè així ho ha marcat històricament el nostre territori des de fa segles. Evidentment, a una part dels valencians ens fa sentir diferents que parlem valencià, però no és el nostre únic tret diferencial...

Vent d Cabylia ha dit...

Jo, com a valencià, també voldria ser independent. Tindre un País Valencià independent que mirara per tots els valencians, des d'els Ports al Baix Segura passant per les comarques de l'interior, les capitals comarcals, els passatges naturals, els pobles menuts i les grans ciutats. Però això crec que no està lligat a una normativització de la llengua diferent al sistema lingüístic al que filològicament pertanyen els parlars valencians. Preguntes, al capdavall, "per a què volem ser valencians"... Jo pense que per a continuar sent valencians, per a sentir-nos bé amb la identitat i els trets històricoculturals que hem heretat i per a autogovernar-nos d'una forma que siga útil al benestar de tots els nostres ciutadans, i això està lligat a molts factors, però no exclusivament al lingüístic i fins i tot en este la faena de l'AVL ens permet desenrotllar-nos amb plena normalitat nacional. Sembla evident que ara per ara no coincidirem, però de veres que m'agradaria que tots els valencians valencianistes anàrem junts en un mateix projecte en què la qüestió lingüística fóra important, però secundària. Estant com estem, això ens bloqueja per a molts projectes comuns...

PJV ha dit...

Esta clar que en el tema llinguistic no mos ficarem mai d'acort, i aixo que yo entenc totes les raons que m'has donat, pero que yo no compartixc.Preferix remarcar el meu fet diferencial en tot, i la llengua es un simobol massa important que no pot quedar deslligat.Fins atra.

PD tots els meus companyons de la PJV tenen la mateixa sesibilitat que yo, lo que passa que hi ha coses que baix els nostres punt de vista mos indignen i llavors es quan bramen.

Vent d Cabylia ha dit...

Quan comentava que hi ha diverses sensibilitats a la PJV no ho deia a mal, simplement era per deixar clar que supose que el que dius et representa a tu, però no al conjunt de la Plataforma! ;-)

PJV ha dit...

Home cada un te el seu llibret,pero hi ha quatre pilars bàsics que tots compartim que son:

- Llengua valenciana pròpia dels valencians escrita segons les Normes d'El Puig que son les úniques fetes respectant l'autoctonia de la llengua valenciana.

- Cultura valenciana pròpia no compartida en cap atra nacio de l'Estat Espanyol.

- Territori valencià com a lloc delimitador de la nacio dels valencians i per tant únic referent polític que nos importa.

- Símbols valencians propis que nos diferencien d'unes atres nacions com la Real Senyera.

En acabant cada un de mosatros ho raona d'una manera, hi ha que tindre en conte que la Platforma, nom actual de la PJV hi han gent de totes les edats, en dret a vot fins als 30 crec, i a partir d'ahí eres membre assoles. Per lo tant hi ha varietat, la millor forma de fer anticatalanisme es fer valencianisme , cultural, politic, d'ahí les nostres activitats.