Va nàixer Jerònima Galés a Ulldecona?

Principal il·lustració de la crònica de Jaume I preparada en 1557 pel taller de Mey, al front del qual estava Jerònima Galés

«VALENTIA Expugnata à Iacobo cosí Aragonum rege. M. cc. xxxciij.» («València presa per Jaume I, rei d'Aragó, en 1238»), eixes serien les paraules que explicarien la principal imatge del llibre, el seu moment culminant, la conquesta cristiana de la ciutat que havia donat lloc a tot un regne, la mateixa ciutat que pagava aquella luxosíssima edició per regalar al príncep d'Astúries, el futur hereu de la Corona. Així ho havia decidit Jerònima Galés, la «impressora», que juntament amb l'oficial del seu taller Pedro de Huete acabava de mostrar als jurats de València el bellíssim gravat que il·lustraria l'escena, amb una aprovació unànime.  

La portada es reservava per al símbol heràldic de la monarquia aragonesa, amb el drac alat sobre la cimera i l'escut del rei. Per davall es llegiria la llegenda «En Valencia. EN CASA DE LA VIVDA DE IOAN MEY FLANDRO. 1557». Tot i portar més d'un any al capdavant del taller impressor i d'haver-se'n fet càrrec durant les absències del seu marit, Jerònima massa sabia que el seu nom no podia figurar de manera reconeguda. Apareixia amb orgull, incloent el cognom familiar, en els documents privats, però una dona no podia ser impressora a ulls de tothom. Malgrat ser-ho. Ella ho era, però la seua individualitat no s'admetia més que amb circumloquis a través del seu difunt marit, com a «viuda de».  

De fet, la marca tipogràfica preparada per a aquella edició, la qual diferenciava la seua impremta de la resta, havia incorporat la figura d'un home. Un home instruït i savi, amb un llibre davall del braç, vestit a la manera clàssica i manejant un compàs, instrument de precisió situat sobre un ceptre que travessava una corona reial, el símbol del poder i l'autoritat -i també de València-. Sabia igualment que no podia mostrar a una dona controlant els coneixements humanistes que havien de regir sobre el poder. Malgrat que ella estava instruïda en aquells coneixements i que l'humanisme proclamava, en teoria, la igualtat dels sexes. La transcendència de les dones hauria d'esperar, pel simple fet de ser dones...

Marca tipogràfica de la "Viuda de Joan Mey Flandro" en l'edició de la crònica de Jaume I de 1557

El que heu llegit fins ací és l'inici de l'article (en castellà) que he publicat sobre la impressora Jerònima Galés (? c. 1525 - València 1587) en la revista Plaza del mes de desembre. La podreu trobar en els quioscos valencians per només 4 euros, amb una magnífica maquetació de Diego Obiol. L'article no és més que una adequació a la divulgació d'un magnífic llibre que em va regalar Rosa Gregori, facultativa de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, una d'eixes grans arxiveres-historiadores que, cada vegada més, pareixen en perill d'extinció. El llibre, fruit de la seua tesi doctoral llegida a la Universitat de València, és La impressora Jerònima Galés i els Mey (València, segle XVI), que es pot trobar en línia entre els fons de la Bibloteca Valenciana, encarregada d'editar-lo. Allà hi trobareu un extens i intens repàs a la vida i el treball de Jerònima, amb un extraordinari complement de més de 400 documents transcrits en relació amb el taller dels Mey i la seua família.

La bona qüestió és que durant la preparació de l'article hem trobat una sèrie d'indicis raonables que obrin una nova via d'investigació sobre la trajectòria de Jerònima Galés. Fins el moment, els primers documents que s'havien trobat sobre ella en els arxius valencians eren de 1550, quan ja apareixia a València, casada amb l'impressor flamenc Johan Mey i amb diversos fills, quan ella devia tindre aproximadament uns 30 anys o poc menys. Tanmateix, fussant fussant, hem trobat que en aquell mateix segle XVI hi ha a Ulldecona una família culta de juristes amb l'infreqüent cognom de Galés (en realitat era el malnom d'una família anomenada Miralles que va passar a ser cognom), amb un dels membres de la qual l'unixen una sèrie de factors coincidents. 

Em referisc a Pere Galés (Ulldecona 1537 - Saragossa 1595), un humanista molt ben relacionat amb el valencià Pere Joan Nunyes i que va passar tant per la Universitat de València com per la cort de l'arquebisbe de Tarragona Antoni Agustí, promotor també de l'humanisme. Com Pere, Jerònima també havia rebut una bona formació humanista, tenia el mateix infreqüent cognom Galés i apareix a València a mitjan segle XVI. A més a més, entre les dècades de 1570 i 1580 el fill de Jerònima, Joan Felip Mey, es va instal·lar com a impressor en la cort del mateix arquebisbe de Tarragona, sembla que coincidint amb Pere Galés, després del seu pas per València. Així les coses, no seria gens estrany que en realitat Jerònima i Pere Galés guardaren alguna relació de parentiu i, en conseqüència, tingueren una trajectòria similar i una relació especial amb València i amb Tarragona (a mig camí del poble d'Ulldecona, fronterer entre el Principat de Catalunya i el Regne de València).

En definitiva, tot i que no tenim encara documents per a provar la possible procedència ulldeconenca de Jerònima Galés, els indicis són ben raonables i ara seria l'hora de tractar de verificar-los en els arxius generals de Catalunya, els diocesans de Tortosa i Tarragona o els locals d'Ulldecona (si n'hi ha per a eixa època, que no ho sé). Ho dic ací, perquè no sembla que ni Rosa Gregori, que ara prepara una  investigació sobre llibreters i impressors de Barcelona entre els segles XVI i XIX, ni jo mateix, que estic en altres menesters, puguem dedicar-nos-hi en un temps pròxim. Si algú està disposat a fer-ho, ja sap, hi ha indicis sobre el fet que Jerònima Galés nasquera a Ulldecona i s'instal·lara posteriorment a València. A veure si algú pot estirar del fil i traure finalment el cabdell!