dimarts, 1 de març del 2016

El costum de ressenyar llibres sense ni haver-los llegit...

Els valencians, des de quan són valencians? (Afers, 2016)

El costum de ressenyar llibres sense ni haver-los llegit és un costum molt estés entre la comunitat acientífica i contraacadèmica. Un dels seus membres més excelsos és el senyor Agustí Galbis, a qui, certament, sempre m'hauria agradat deixar-li algun comentari en el seu Bloc en artículs, per a tractar de debatre tranquil·lament, però desafortunadament no en permet, de comentaris. El seu darrer post, en tot cas, és una magnífica mostra del costum de ressenyar obres sense haver-les llegit, ja que comenta el meu darrer treball, Els valencians, des de quan són valencians? (Afers, 2016), a partir d'una notícia del Levante-EMV que explica una de les troballes del llibre: que el gentilici territorial valencià aparegué a partir de 1330 i no abans. Tot content i tot alegre, el senyor Galbis es mostra de seguida dispost a ensenyar les seues "proves" de l'existència anterior del gentilici valencià i em dedica dos posts, El primer "valenciano" nació en 1330. Monges en conserva, sabó i fil negre (I) i (II), en els quals, a més a més, es dedica a dir-me "malfaener", "apardalat" i "manipulador" -cosa que podria corroborar tot aquell qui em conega o conega el meu treball, evidentment. 

La bona qüestió és que si s'haguera dignat a llegir el llibre ressenyat amb anterioritat hauria vist que, ja que no he pogut fer-ho amb anterioritat en el seu blog, sí que he dedicat determinades parts del llibre a explicar greus errors que ell mateix cometia en posts com este o este. I és que pren per gentilici territorial valencià entre 1238 i 1330 tot allò que és gentilici municipal valencià, és a dir, de la ciutat de València, o gentilici diocesà valencià, és a dir, del bisbat de València (que no ho repetiré ací, perquè té una explicació molt llarga que podeu trobar en el llibre, en les pàgines 34-41, però generava un gentilici en qualsevol bisbat, ja fóra el de Zamora -zamorà-, Madrid -madrileny- o Tortosa -tortosí-, sense que això es corresponguera a cap territori polític ni cap consciència identitària diferencial). ¿Veritat que no és el mateix ser "valencià" de la ciutat de València (o d'una diòcesi) que "valencià" de tot el territori valencià? Doncs eixa és la simple diferència que el senyor Galbis no sap fer perquè, repetisc, no es digna a llegir els llibres que ressenya.

Així, aporta una retafila d'exemples del gentilici "valencià" que no es referixen mai a tot el territori del Regne de València, del Sénia al Segura, sinó únicament a la ciutat o a la diòcesi de València. Els podem desgranar un per un, segons l'orde que exposa en el primer i el segon post que ha dedicat al tema. Serà llarg i pesat, però segurament valdrà la pena. Pel que fa al primer post:

- Dos referències a valentinis de 1330 del Liber patrimoni regii Valentiae: expressament comentades en el meu llibre (p. 133). Resulta que el Liber patrimoni regii Valentiae fou escrit en el segle XVI. Per tant, quan es parla de valentini s'està fent en el segle XVI, no en el XIV. De fet, el document original del segle XIV -que em vaig molestar en anar a buscar a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, no com el senyor Galbis- diu expressament regnicolas, tot evitant el gentilici territorial, que llavors no era usual. Meeec, error!
- Dos referències a valentinis de 1325 i 1318. Es referixen als eclesiàstics "valentins", de la diòcesi de València. Meeec, error!
- Dos referències a valentinorum i valentinos d'Arnau de França, suposadament de 1323-1324 (perquè parla d'uns fets d'eixa data). Arnau de França és un autor de finals del segle XV. Meeec, error!
- Dos referències a civibus valentinis de 1314 en la versió llatina del Llibre dels fets de Pere Marsili. Evidentment, fan referència a ciutadans valentins, de la ciutat de València. Per si el senyor Galbis no ho sap, li explicaré que els únics habitants que tingueren la condició de cives ("ciutadans") en el Regne de València fins a 1348 (quan també l'adquiriren els de Xàtiva) foren els de València, l'única "ciutat", amb eixa categoria, del territori valencià fins a eixa data. Meeec, error!
- Una referència a un regis valentinis (teòricament "el rei dels valencians") de la mateixa versió llatina del Llibre dels fets de 1314, transcrita per María de los Desamparados Martínez San Pedro en 1984. Però la bona qüestió és que qualsevol medievalista que siga expert en els segles XIII i XIV sap que la transcripció de Martínez San Pedro, que no era experta en paleografia medieval llatina, és roïna a més no poder (de fet, per això el professor de Filologia Llatina de la Universitat d'Alacant Antoni Biosca està preparant una edició nova (p. 183), que puga corregir els múltiples errors d'aquella). Per tant, s'ha de fer, com en qualsevol document que es tracte en història, la "crítica documental", és a dir, assegurar que l'original diga el que es mostra i tractar d'entendre el seu context de producció. En este sentit, en primer lloc, si anem a l'original de Jaume I, en romanç, de la dècada de 1270, és molt clar: "preguen-vos que anets tost, que si no no hi porien romanir, que ells són pocs, e el poder de València és gran", és a dir, que parla de la ciutat de València (la València musulmana entorn de 1233, concretament, quan encara no havia estat conquerida). Unes dècades més tard, el dominic Pere Marsili féu una versió llatina de la crònica, però no escrigué el que transcriu Martínez San Pedro i que cita el senyor Galbis, "quia alias non possent ibi remanere amplius, quia sunt pauci, et possent a superventura magna Regis Valentini superari", sinó una altra frase (ací podeu trobar-la en la pàgina original en qüestió, entre la quarta i la quinta línia): "quare alias non possent ibi remanere amplius, quod sunt pauci, et possent a superventura magna regis valentini potentia superatis". És a dir, que Martínez San Pedro, amb la seua poca cura, va ometre la paraula potentia i si l'afegim, ja que és el que diu el manuscrit original, resulta que la traducció ve a significar "la potència del rei valencià" o "el poder del rei valencià". Per tant, tot i que la cita és ben interessant per la manera que té Marsili de traduir al llatí "el poder de València", ací tampoc hi ha cap gentilici territorial aplicat al conjunt d'habitants del Regne de València. Llàstima, evidentment, que el senyor Galbis ni sàpia les coses que sabem els de l'ofici -que no et pots fiar de l'edició de Martínez San Pedro- ni siga capaç de fer la crítica documental d'un text medieval. Meeec, error!
- Una referència del segle XIII als valentinis contraposats als turolensibus, és a dir, valentins (valencians de la ciutat de València) contra els de Terol (que era una ciutat i no cap territori ni regne autònom). Meeec, error!
- Diverses referències als valentini i valentinis en un privilegi de 1313 de la cancelleria reial siciliana. És un document que Galbis va agafar de la meua pròpia tesi doctoral i que jo mateix comente en el llibre (pp. 75-76). El considere el primer esment probable al gentilici territorial valencià, però aïllat i en un context que potser feia referència als de la ciutat de València o l'estament reial valencià. Bon intent de còpia de la meua tesi!
- Una referència als valentinenses de 1312 en una cita papal. Evidentment, el papa es referia als eclesiàstics de la diòcesi de València. Meeec, error!
- Una referència de 1307 a un jutge "qui era del Regne de València". Si haguera llegit el llibre que ressenya, senyor Galbis, sabria que abans a 1330 eixa era la manera d'anomenar als habitants del Regne de València, amb circumloquis com "els del Regne", "regnícoles" o "habitadors del Regne", perquè encara no havia aparegut ni s'havia generalitzat el gentilici territorial "valencià". Meeec, error! A partir d'ací deixarem de comentar cap altra fórmula similar que siga al·legada en els posts corresponents...
- Una referència a dicto auxilio valentinis de 1302. Una altra referència de la meua tesi doctoral, que em vaig transcriure senceret el registre 325 de la cancelleria reial de Jaume II, però que no em vaig atrevir a tractar d'explicar perquè, per a algú que sàpia llatí, la paraula valentinis en el context general de tota la frase manca de sentit (una frase, a més a mes, plena de ratlladures i vacil·lacions de l'escrivà, que al remat no sé sap ben bé què volia dir). Bon intent de còpia de la meua tesi!
- Referències a Arnau de Figueres (Figueres, Figueres, d'on vindria este home?), notarius valentinus, que si haguera rascat un poquet, senyor Galbis, sabria que era ciutadà de la ciutat de València. Igual que tots els altres que esmenta com "de Valencia" o un tal de regno valenciano (no serà de regno valentino?, perquè això altre ni és llatí ni és res, i en tot cas no és un gentilici territorial valencià aplicat a les persones), o tots els canonicus i decanus valentinus, novament referents a la diòcesi de València. Meeec, error!

I continuem amb esta esgotadora retafila d'intents d'explicar -a vore si li entra en el cap- que no és el mateix ser "valencià" del Sénia al Segura que "valentí" (o "valencià") de la ciutat o la diòcesi de València (gentilici eclesiàstic que, com dic, s'aplicava en els documents a qualsevol bisbat, ja fóra de Toledo, Tarragona o Cartagena, sense que això equivalguera a territoris i identitats col·lectives particulars esteses entre el comú dels mortals). Pel que fa als documents del segon post

- Una referència papal a illos de Valencia de 1296. He dit que no tornaria a posar exemples dels circumloquis que s'empraven per a referir-se als habitants del Regne de València abans de 1330, però ací en teniu un altre, "aquells de València"... Meeec, error!
- Una referència papal al populo valentino de 1291, que novament fa referència a la feligresia de la diòcesi de València, igual que també el populo valentino era la feligresia de l'antic bisbat de Valence, a França, sense que eixa localitat donara peu a una consciència col·lectiva territorial pròpia (com tampoc equivalia a cap identitat territorial el populo dertusensi o de la diòcesi de Tortosa, que, per cert, englobava els pobles del nord valencià). Meeec, error!
- Una referència, teòricament de 1284, a l'aragonii valentinique populi, és a dir, als "pobles aragonés i valencià". Esta m'ha interessat perquè no la coneixia. Però quina llàstima! No és original de 1284, sinó d'un índex de 1606 que resumix un document de 1284... Meeec, error!
- Una referència, teòricament de 1278, als valencianis (serà, més prompte, valentinis, dic jo). El mateix senyor Galbis explicita que s'esmenta a través d'un document de 1364, quan ja es gastava el gentilici territorial valencià amb certa assiduïtat. Caldria trobar, doncs, el document original per a vore què diu. Mentrestant, no es pot utilitzar com a prova, perquè és un simple resum de 1364, no d'abans. Meeec, error!
- Una referència als carniceriis sive pescatoris valentini de 1274. Si lliges tot el document, veus que són els de la ciutat de València. Meeec, error!
- Una referència en el Llibre dels fets a tot lo poble de València de 1274. A banda que es referix exclusivament a la ciutat de València, és un circumloqui i no un gentilici. Meeec, error!
- Una referència als christianis aragonensis, catalonis, valencinis (sic) de 1267. Llàstima que el senyor Galbis no sàpia paleografia i no puga consultar en condicions el document original de l'Arxiu de la Corona d'Aragó per a adonar-se que Lope Pascual, de qui l'agafa, el va copiar malament i en realitat el document, com va transcriure el sempre eficaç pare Burns, diu christianis Aragonie, Catalonie, Valencie, és a dir, "els cristians d'Aragó, Catalunya, València". En el súmmum de l'exhibició de la ignorància, ell mateix aporta fotografia d'eixe document en un dels seus posts i subratlla la frase, sense adonar-se'n, perquè no té ni idea de les abreviatures que empraven els escrivans medievals, que diu Aragonie, Catalonie, Valencie i no el que ell reproduïx.  Meeec, error!
- Una orde papal d'excomunió de valentinis en 1248. Evidentment, referida als feligresos valentins, del bisbat de València. El mateix amb els scholares valentinus als quals feia referència el papa en 1245. Meeec, error!
- En 1245, novament, cives valentini, de la ciutat de València. Meeec, error!
- Els valentini de 1239. Explicats expressament en el meu llibre (pp. 34-41). Referents a la feligresia de la diòcesi. Ai, si haguera llegit el llibre, quin ridícul s'haguera estalviat, senyor Galbis! Meeec, error!
- Una referència a aliquem valentinum ("algun valencià") dels Furs de València, la versió més antiga dels quals que tenim és de 1261. El mateix Galbis explica que en la traducció al valencià es digué "hom de València". I resulta que si continuem llegint el fur es referix a la "ciutat de València". El següent fur, a més a més, parla dels ciutadans de tot el regne i no empra el gentilici territorial (perquè encara no s'havia concebut fora de la ciutat i la diòcesi). Meeec, error!
- Un fum de referències a valentinis, ja siguen ciutadans, oficials, notaris, jueus o el que siguen, tots ells de la ciutat de València. Meeec, error!

Com veieu, el costum de ressenyar llibres sense ni haver-los llegit que es venera entre la comunitat acientífica i contraacadèmica no servix de molt. És, per contra, un intent de confondre, amagar les carències pròpies i fer passar bou per bèstia grossa. També és trist que el primer post que li dedique en el blog a Els valencians, des de quan són valencians? siga este, però el costum d'explicar-me amb claredat i posar llum i taquígrafs sobre totes les investigacions i interpretacions que faig també el tinc arrelat. Jo, això sí, tracte de pertànyer a la comunitat científica i acadèmica, que té altres normes, evidentment, començant per la lectura atenta i detallada del que diuen tots els que s'han dedicat a una temàtica concreta. Quin món de costums tan mal repartits!

13 comentaris:

Anònim ha dit...

Amic, no creus que perds el temps? Deixa'l fer, a aquest Agustí Galbis. El pobre home no deu tenir res millor a fer. Total, no crec que en queden a hores d'ara més de tres o quatre exemplars de la seua espècie. Pobre home, xeee.

Vent d Cabylia ha dit...

Bo, aclarir arguments mai és perdre el temps (tot i que potser les forces). Però, sobretot, el que tracte amb este post és trencar la perversa seqüència segons la qual amb un simple post que repetix idees errònies ja rebatudes en el llibre hi haja gent que es puga acollir a ell per a menystindre el mateix llibre. Així, ni pel canal editorial ni pel canal cibernètic no dirà el senyor Galbis que no li he explicat les errades que continua cometent en confondre el gentilici municipal de la ciutat de València o el gentilici eclesiàstic de la diòcesi homònima amb el gentilici polític i identitari del Regne de València, dels valencians del Sénia al Segura.

Anònim ha dit...

Agustí Galbis? https://www.youtube.com/watch?v=xfsO2HQqzI0

maria ha dit...

A banda d'apardalat, malafaener i manipulador et diu també 'acatalanat destrellatat', que t'ho has descuidat :)

Unknown ha dit...

https://agustigalbis.wordpress.com/2016/03/03/el-primer-valenciano-nacio-en-1330-excuses-de-mal-pagador/

Estimado caballero, aquí dejo la respuesta del señor Galbis. Espero no borre este post como hace con otros que no le gustan. Saludos.

"Tremole de l’emocio de que el Sr Baydal, “descobridor” de que “El primer “valenciano” nació en 1330”, com pregonaven en el diari Levante del dia 26.02.2016, m’haja dedicat unes parauletes en el seu blog “Vent d Cabylia”, en el titul de “El costum de ressenyar llibres sense haver-los llegit…”. Per lo que diu el Sr Baydal, m’olore que no li han agradat massa els meus articuls “El primer “valenciano” nació en 1330. Monges en conserva, sabo i fil negre”, en els que comentava la desficaciada noticia de prensa. No solc contestar destrellats, perque tinc coses mes interessants que fer, pero per esta volta ho fare, per creure-ho important. "

(...)

Vent d Cabylia ha dit...

Jo lamente que potser molta gent, perquè no té formació historiogràfica, no és capaç de discernir ben bé els arguments d'uns o d'altres, però als que la tenim, als que hem fet cinc anys de carrera, ens hem especialitzat en època medieval, hem fet cursos de paleografia i llatí medieval, hem anat als arxius durant anys, hem fet els cursos de doctorat i la tesi doctoral, i hem continuat investigant, tot el que diu el senyor Galbis, que no sap llegir bé els documents, pareix que no és conscient que hi ha altres llocs anomenats València en terres occitanes o és incapaç d'anar a un arxiu a mirar un document -perquè no sap ni llegir-los-, fa riure (si no fóra per a plorar, per la confusió i l'engany que alimenta entre certa gent que tal volta té molt bona fe). No li tornaré a rebatre, doncs, perquè és impossible (continuarà exposant mitges veritats, mentires i errades d'inexpert que clamen al cel), de manera que em remet al meu llibre i a este post, que són prou clars.

Només comentaré un parell de coses per a indicar la ignorància supina que té sobre les societats baixmedievals de la Corona d'Aragó. Una, per exemple, que pareix que no haja llegit res sobre l'aparició de la identitat catalana entre els segles XII i XIII, com els articles de Josep Maria Salrach sobre la qüestió o el darrer i magnífic llibre d'Stefano Cingolani (ací el podeu trobar sencer). Amb cites descontextualitzades no es fa Història. Es fa amb discursos coherents que es vertebren a partir la comprensió de la societat de cada època, comprensió a la qual s'accedix a través d'una formació sòlida, de lectures de fenòmens semblants als que s'estudien en altres societats, del compartiment dels arguments i les visions amb altres membres de la comunitat científica en congressos i seminaris, etc. A ell, això, evidentment no li preocupa.

Una de les altres coses en què mostra la seua ignorància supina sobre el tema (i no té rubor a mostrar-la) és que s'atrevix a posar la imatge d'este document per a demostrar que diu super christianis aragonensis, catalonis, valencinis, com diu ell, copiant-ho d'una transcripció errònia, i no super christianis Aragonie, Catalonie [et] Valencie, com va transcriure el pare Burns i diu clarament el document per a qualsevol persona que sàpia paleografia i abreviatures medievals i conega a fons els documents de la cancelleria reial de Jaume I; "valencinis" o "valentinis", senyor Galbis, mai s'abreviaria "valent", sinó "valentnis" o "valentiis" (com poc després, en la mateixa frase, apareix "sarraceis" per "sarracenis". Però ell, evidentment, no sap res de declinacions llatines ni d'abreviatures d'escrivans medievals, ni li interessa. No res i avant...

pitxiri ha dit...

Home, si per Internet pul·lula gent convençuda d'haver rebatut Darwin o Einstein (o els dos alhora), sense saber gens de física o de biologia, no veig per què este home no va a estar convençut d'haver-te rebatut a tu sense necessitar de llegir el teu llibre. Ni cap altre llibre, és legítim suposar. :-P

Unknown ha dit...

Bla, bla, bla. Me parece la suya una respuesta un tanto prepotente, arrogante y sobre todo camaleónica en su primera parte. Más que nada por su desconocimiento de quien o quienes están detrás del Blog de Galbis, presuponiendo que como no son de su cuerda o no comparten sus planteamientos, no tienen ni idea. A ver si resulta que alguno le ha dado clase a usted.



En fin, parece que no le gusta demasiado la cita 'christianis aragonensis, catalonis, valenc****,' y claro, aragonensis = aragoneses, catalonis = catalanes y los otros chinos que comen mucho arroz.

De todos modos, entiendo que en su libro, que quiere que compremos, la principal cuestión es que los 4 catalanes que repoblaron Valencia, YA SE HABÍAN NACIONALIZADO EN 1330, y hablaban valenciano, como los naturales de Cuenca emigrados en los años 70 a Barcelona y que hoy son catalanes de pura cepa y hablan catalán académico mejor que los nativos. También tenemos el asunto de Orihuela, integrado posteriormente y que en 1330 ya se consideraban tan valencianos como los del Cap i Casal ¿no?.

Claro otra cosa es que sea usted de la escuela de Bilbeny (heredera de Bofarrull) y cuente como Rus, mil, dos mil, tres mil..dos milions de catalans, consiguiendo que el sentimiento de valenciania sea como diría su presentador y muy Ilustrisimo Señor Morera, 'nuestra forma de ser catalanes', algo parecido a la catalanidad de Colón o Hernan Cortés, que eran catalanes y no lo sabían.

En fin que venda mucho, que cobre buenas subvenciones si se presta, etc.

"Espere que algun dia, els acatalanats es donen conte de que els valencians no som descendents de ninguna recua de catalans i aragonesos, sino que som un poble en continuïtat historica. Nomes una pindoleta: De final de s. X, fon un valencià ilustre, de nom Abu Utman ibn Yuzayy al-Jazrayi, mort l’any 988/9, de qui Ibn al-Faradi (962-1013) digue que era del “poble de la cora (“kura”) de Valencia” o “min ahl kurat Balansiya”. Ibn al-Abbar (1199-1260) es referi ad ell com a pertanyent al poble de Valencia “min ahl Balansiya”. Al- Dabbi (m. 1203) i Ibn ‘Abd al-Malik al Marrakusi es referiren ad ell simplement com “balansí” o “valencià”. Comprovem que per als cronistes musulmans, valencians eren tots els naturals de la Cora de Valencia o territori valencià, que pel sur aplegava, com a minim fins a la “Yibal Balansiya” o “montanarum dicti Regni Valencie” o montayes de Valencia o del regne de Valencia. Ibn al-Faradi (m. 1012), havia de saber-ho, perque ell mateixa era “min ahl Balansiya”, es dir, de la gent de Valencia o valencià (p 261 Vol 5 “Biblioteca de Al-Andalus”)."

Vent d Cabylia ha dit...

Ai, si llegiren els llibres abans de criticar-los... sabrien que faig menció expressa de la qüestió oriolana i a la diversitat de la identitat en funció de la situació geogràfica i les condicions històriques de cada localitat. Però llegir, per a què?

Jo només considere que algú no té ni idea quan ho demostra, més encara amb tant poc de rubor com en este cas... I li assegure que el senyor Galbis, o qui estiga darrere del seu blog, no m'ha donat classe, no. Ni el pitjor dels professors que he tingut tenia tan poca formació i preparació historiogràfica.

Quant a les cores andalusines, en fi, supose que els de la cora de Xenxir, amb capital a Badajoz i incloent tot el sud portugués, són hui en dia tot un territori històric, amb gent que se sent "xenxirenya" o "badajossenya", des de Portugal a Àvila. Doncs no, jo no veig cap territori actual que haja arribat a l'actualitat ni cap identitat diferencial que en siga hereva. Doncs el mateix per a la cora (i les posteriors taifes) de Balansiya (Toledo, Ronda, Niebla o Saragossa). En canvi, que curiós que els territoris polítics medievals cristians siguen tan pareguts als actuals. Que curiós que hui en dia continuen existint Aragó, Catalunya, València i Mallorca/Balears amb les mateixes fronteres que en el segle XIII. Curiós no, vaja, és que són l'origen dels nostres territoris i de les nostres identitats, no cap demarcació prèvia sense identitat diferencial alguna que haja arribat a nosaltres.

Unknown ha dit...

https://3.bp.blogspot.com/-6s01Xy5siOU/VthOrSe0ATI/AAAAAAAAFnI/F4T4xVw8BZ4/s400/1-Taifa%2BXI.png

Y dice que usted no ve claramente en ese mapa el origen del Reino de Valencia? Que sí, que sí, que hemos de juntar Valencia, Denia y tal. Pero prácticamente ya podemos identificar una unidad entre Valencia y Castellón y por el Sur Denia. Incluso los actuales Serranos Valencianos, a grandes rasgos.

Que no quiera verlo es otra cosa.

Anònim ha dit...

Tinc el plaer de comunicar que l'edició del text llatí de Pere Marsili al qual es fa referència està publicada des de l'any passat.
Crec que es tracta d'una font indispensable per conèixer els segles XIII i XIV valencians.

Salutacions

http://www.brepols.net/Pages/ShowProduct.aspx?prod_id=IS-9782503552187-1

Vent d Cabylia ha dit...

Senyor Ferrer, la taifa de Dénia arribava de Jaén a Menorca, on, com tothom sap, hui en dia continuen sent i sentint-se valencians perquè la seua població és la mateixa des d'època iberoromana i parlen uns en castellà amb accent andalús i uns altres català amb accent menorquí perquè eixa era la mateixa llengua que parlaven ja en el segle XI. Clar que sí!

Anònim, moltíssimes gràcies. No sabia que s'havia publicat ja l'edició de Biosca! Veig que encara no es pot trobar en quasi cap biblioteca universitària o acadèmica, però alguna n'hi ha, així que allà ens n'anirem! :-)

gauss ha dit...

Pense que la principal motivació d'aquest blog, a banda de fer divulgació històrica, és calfar als blaveros com Chimo Ferrer (que cada post ens demostra la seua immaculada valencianitat escrivint en llengua de Cervantes) o Galbis, personatge conegut per la seua imbecilitat (en la seua acepció original, la d'aquell que ha de sostenir-se amb un bastó, en aquest cas el treball d'altres, per limitar-se a criticar-lo amb arguments ahistòrics) i prepotència. Senyor Baydal, per caritat, no conteste aquesta gent. No trau res. És com parlar amb una pedra, amb un arbre, amb una fulla. Mai atendran a raons, i es limitaran a utilitzar la seua ignorància per criticar el treball de persones que dediquen temps i esforç a la investigació històrica.

I un missatge per tu, estimat Chimo Ferrer: busque's una ocupació, xato. Sempre que entre a un post, trobe comentaris seus amb els arguments de sempre: el vampirisme del món acadèmic, la ignorància del senyor Baydal, el catalanisme recalcritrant judeo-masònic roig menja-xiquets. Ja sabem que s'excita vosté amb la visió de la mare de Déu dels Desemparats, que es pixa de gust recordant els escassos triomfs electorals d'Unió Valenciana, que s'encen en flama en escoltar parlar en català, llengua odiosa i gens pareguda al seu valencià nadiu, amb el que ens deleita en cada comentari. Aportar bilis i ràbia al món de forma continuada no és bó pel cos. Faça el favor de moderar-se.