Anit vam poder gaudir de bona música valenciana a les Festes de Gràcia, i casualment -o causalment- gràcies a les comissions de festes extraoficials, és a dir, aquelles no vinculades a la Federació de la Festa Major de la Vila de Gràcia.
La Comissió de Festes Populars -integrada entre altres per l’Assemblea de Joves de Gràcia, l’Ateneu La Barraqueta, Endavant-Gràcia, la Coordinadora antirepressiva de Gràcia, l’Espai País Valencià, la Llibreria Sirga, la Xarxa d’Enllaç amb Palestina, la Brigada de Solidaritat amb Cuba Venceremos, la Brigada Alí Primera de solidaritat amb Veneçuela, Rescat i el Comitè de suport als encausats pels fets dels Monjos- va convidar Orxata Sound System i la Comissió de Festes Sant Pere Màrtir -vinculada a l'Ateneu independista La Torna- va fer el corresponent amb els alcoians Verdcel i el xativí Feliu Ventura.
Orxata, sense la presència del baixista Jaume Guerra i amb un Jordi Palau desenfrenat, ens va fer ballar a la plaça del Poble Romaní, com diuen ells, al ritme de "musiqueta que naix de la xufa, el plaer, l'estil i el color". De l'Exèrcit d'escèptics (anem a fer un exèrcit d'escèptics/ com a única arma la no-veritat/ per fer front a la veritat absoluta la farem mentida/ i el mentider serà qüestionat) a la Lluna de València, passant per Ni marques ni pamflets (ionquis d'informació avançant com mòmies / tota la població perduda al poder triar entre triar i no triar). Bon concertet.
A continuació, involuntàriament però afortunada, Verdcel començà el seu concert al carrer Sant Pere Màrtir. Van ser, per a mi, la gran sorpresa de la nit. Havia sentit parlar meravelles del seu darrer disc, Paisviatge (2006), a través de Frechina i dels Premis Ovidi Montllor, però les cançons que havia sentit del seu primer, On està el lloc (2004), m'havien decebut a bastament. Tanmateix, la seua posada en escena, les seues lletres, les seues versions d'Ovidi --del qual són dignes hereus--, el seu compromís i la seua màgia em van seduir completament. Aprofitaré el meu pas per València per eixir d'Oldies amb el seu disc sota a la mà, i qui no puga acostar-se el pot aconseguir a través de Cambra Records.
Finalment, Feliu Ventura tancà la nit musical. No és dels meus autors preferits però cal reconèixer que cada vegada té una presència més forta sobre l'escenari i que moltes de les seues cançons s'estan convertint ja en clàssics.
Finalment, Feliu Ventura tancà la nit musical. No és dels meus autors preferits però cal reconèixer que cada vegada té una presència més forta sobre l'escenari i que moltes de les seues cançons s'estan convertint ja en clàssics.Tot plegat, una nit divertida, sorprenent i especial a la Vila de Gràcia. Quasi redona. Només faltava Clara Andrés.
2 comentaris:
Doncs si et va agradar Orxata, amb Jaume al baix et tornarien boig! Trobe que són una de les grans revelacions de la música en valencià en companyia d'Ovidi Twins, encara que aquests en un altre estil, clar.
Verdcel s'ha espolsat un llibre-disc d'eixos que dintre d'uns anys seran "de culte". Tinc ganes de veure el nou espectacle encara que tinc la teua crítica positiva i la d'un altre que em va dir que potser eren massa pretenciosos.
De Feliu... ni l'he vist en directe, n he profunditzat en les seus cançons. La gent parla meravelles d'ell i m'hauré de fer l'ànim, però no puc amb eixos "mites" que la gent del "rotllo" té en un pedestal... Però faré l'esforç de deixar de banda els prejudicis.
Precisament em molestà que la gent estiguera rendida ja d'entrada a Feliu simplement perquè és conegut.
I Verdcel, pretensiosos? No sé, a mi no m'ho van semblar gens. Potser perquè no tenia grans expectatives i perquè era una muntatge en el carrer sobre uns taulons i para de comptar. En tot cas, els vaig trobar a una gran alçada interpretativa.
I Orxata, la canya. Per això comentava l'ausència del baixista, perquè supose que guanyaran encara més.
Publica un comentari a l'entrada