dijous, 31 de juliol del 2008

Pel vi del Xúquer va ser...

L'estació de França, quan s'hi va instal·lar el restaurant en qüestió

En realitat, tot va ser perquè ella, malgrat haver demanat peix, preferia el vi negre al blanc. Per això, aquell home, un poc més jove que mon pare, i que ens havia atés amb una excel·lent cortesia aplicada mitjançant un perfecte català barceloní, ens va oferir un vi de la ribera del Xúquer, que jo, encara que era manxec, vaig interpretar com a valencià: "si el recomana anirà bé, i, a més, serà un vi valencià, com nosaltres". "Sóu valencians?" inquirí ell, "d'on?". "De València-ciutat" vam respondre alhora. "Ah, bé, jo sóc d'Alcoi", replicà mentre se n'anava amb certa desil·lusió -la mateixa que mostren la majoria de valencians de comarques que trobes fora del país en informar-los que provens de València.

En tornar amb el primer plat vaig insistir per tractar de compensar la seua decepció:
- Tota la meua família és de Benissa i de vegades ens hem acostat per Alcoi.
- De Benissa, no em digues? El meu "güelo" també era de Benissa -contestà passant a parlar amb accent valencià com si res-. Va agafar el "montante" i se'n va anar a Quatretondeta. De fet, el meu cognom és "benissero".
- Quin és? -pressentint el que venia.
- Baidal
- Mira!! -al·lucinant-. Jo també sóc Baydal -alhora que ella deia el mateix i feia la mateixa cara de sorpresa.
- Però el teu és amb "y" o amb "i"?
- Amb "y".
- El meu és amb "i", al meu "güelo" l'obligaren a canviar la "y" al registre...
I em va explicar la història del seu avi, que va anar de Benissa a Quatretondeta i de Quatretondeta a Alcoi, i a ell, com a bon alcoià, li diuen Jordi, i tota la família ha anat i ha vingut de Quatretondeta i Alcoi a Barcelona i viceversa mentre ha mantingut un petit i exquisit restaurant al costat de l'estació de França, que, casualitats de la vida, vaig conéixer a través del blog de Dessmond.

"Encara serem família i tot" vaig cloure. "Potser..." I tant que potser: fetes les pertinents perquisicions som fills de cosins prims, és a dir son pare i el meu són cosins prims, els nostres avis eren cosins germans, els nostres besavis eren germans i el nostre rebesavi era el mateix. De fet, segons m'han contat, el seu avi s'acostava a Benissa amb el matxo tots els porrats de Sant Antoni i, fa quaranta anys, quan ma tia vivia a Barcelona, va visitar Jordi diverses vegades. Mare meua! Ni tan sols sabia que tenia família a Barcelona! Hi tornarem, perquè el menjar és boníssim, i per dir-li que som família, que encara no ho sap...


10 comentaris:

Unknown ha dit...

Jo els conec, al Jordi i a Pepa, i els veig tots els estius a Quatretondeta (mon pare és d'allà).

Ara el dia 20 quan els veja els diré que has fet un post sobre ells. Els agradarà.

De fet, tu i jo no ens coneixem, però sóc d'Espai País Valencià i sé que alguna vegada t'has acostat als nostres actes i li vas fer una entrevista a un de nosaltres.

Fins prompte!

Anònim ha dit...

Aquesta mena de casualitats sempre fan goig i afegeixen el punt de sal necessari a la vida. Si, damunt, s'acompanyen amb un glopet de bon vi, millor.

Dessmond ha dit...

Celebro molt que el meu blog serveixi d'alguna cosa de profit!.
Són entranyables aquesta mena de descobertes. Vull dir la què pots fer amb la gent, que no coneixes de res.
El món és un "panyuelu"!.

Vent d Cabylia ha dit...

Àlia, encara més casualitats? Collons, que no som tan poquets els valencians per anar coneixent-nos tots els uns als altres. I ja de pas, a vore si ens coneixem algun dia, a "La Terreta", per exemple...

Jero, i tant! Tot i que en esta ocasió el vi va quedar en segon terme davant del lluç i del llenguado...

Dessmond, el teu blog serveix per a moltes altres coses, però mira, mai saps què pots trobar als llocs més diversos. Gràcies!

Unknown ha dit...

Valencians no som pocs, és veritat, però que siguen de Quatretondeta i visquen a Barcelona... segur que els conec a tots, que Quatretondeta té 250 habitants!

No estaré demà a Barcelona així que no puc anar a la inauguració de La Terreta però la setmana que ve sí que aniré a fer-los una visita quan isca de treballar, si no tranquil que ens coneixerem tard o d'hora...

Salut!

Anònim ha dit...

Si és que els benisseros estem a tots els llocs... :D

Som una plaga!!!

maulet ha dit...

Hola Vicent. Soc Antoni Baydal Llorca, de Calp i fill de Antoni Baydal Baydal, al meu uelo no el vaig coneixer pero se que mon pare te cosins en benissa i Gandia.I no se molt mes del meu cognom , busque i no trobe res. Un amic m'ha dit:

"Per altra banda, soc fan d´un blog molt interessant que casualment escriu un "tocaio" del teu cognom, Vicent Baydal. Intenta contactar amb ell; de segur que
pot donar-te prou informació sobre l´orige, significat... de Baydal; de fet he trobat un comentari d´ell a Internet:

Vent d Cabylia ha dit...

I entre els cognoms et deixes el meu, "Baydal"!: Ubaydallah (petit servidor de Déu) - Obaydallah - Obaydal - Baydal. ;-)""" .
aixi m'he animat a escriurer.
Si no em fas cas ,ja ho comprenc, doncs si desideixes ajudarme , tan sols et demanaria que em guiares al menys per saber els origens de BAYDAL.
sense mes, salutacions d'un Baydal i segrentana (malnom)
adeu

Vent d Cabylia ha dit...

Hola Antoni, crec que la meua família per part paterna (el meu avi també era Antonio o Tono Baydal) té alguns cosins llunyans per Gandia. Preguntaré.

Pel que fa a l'etimologia del cognom, el cronista de Benissa, Joan Josep Cardona Ivars, diu alguna cosa a un llibre seu sobre els cognoms i malnoms benissers, però ara no el tinc a mà. Documentava els primers Baydal que es convertien al cristianisme a la Vall de Laguar després de les Germanies, cap a 1525 (crec).

D'altra banda, el nom àrab "Ubaydallah" és un diminutiu d'"Abdallah", que significa literalment "servidor d'Al·là", és a dir, "servidor de Déu". L'Ubaydallah de nom més famós va ser "Ubayd Allah al-Mahdi Billah", fundador de la dinastia fatimita a Tunisia al segle X (de la branca xiïta).

L'evolució lingüística de l'àrab dialectal andalusí passà d'"Ubaydallah" a "Ubaydal" i "Obaydal" (com recull, per exemple, Federico Corriente, i d'ací a "Baydal" (modernament escrit també "Baidal").

Pel que he vist en la documentació dels segles XV i XVI, en què apareixen molts "Obaydal" i "Ubaydal", era un nom de persona (com "Abdallah"), no un cognom, però acaba passant a la societat cristiana en forma de cognom, com passà amb molts d'altres noms àrabs (Jàfer, Omar, Bolufer, etc.).

Espere haver-te ajudat una miqueta. Encantat!

maulet ha dit...

Hola Vicent, en primer lloc donarte les gracies.Per contestar-me.
Despres comentar-te alguna coseta mes:
Si que coneixia l'existencia d'aquest llibre(cognoms i malnoms de benissa) el mal es que encara no l'he pogut trobar.
I a vorer tu que opines sobre el que en l'actualitat molts baydals estan canviant-se la "y" per "i".¿Al normalitzar els nostres noms debem canviar o conservar la "Y"?
gracies.

Vent d Cabylia ha dit...

Antoni, doncs no sóc lingüista i no sé el criteri correcte quin és, però em fa l'efecte que en ser un cognom hauria de conservar la "y" per molta normalització que hi haja. Caldria que un especialista en llengua resolguera la qüestió, però, vaja, el que faré jo ho tinc clar...