Com Rafa Company també demane una miquiua de temps. Ja he llegit el llibre de Pau Viciano, però ara estic a València, per a la presentació del llibre La senyoria de Beniparrell: Dels Romaní als Escrivà de Romaní (1258-1426) i la meua connexió a internet és com per a tirar-se pel balcó. Quan puga, ço és, la setmana vinent segurament, en parlaré del tema i també contestaré la pregunta que Kirikú ha deixat en l'anterior post. Per cert, parlant de Pau Viciano i de falta de temps, sembla que el blog de Publicacions de la Universitat de València tracta de tornar. Que dure!
3 comentaris:
Divendres a la nit la regidora del Bloc, Maite Peiró, va ser agredida quan participava en una manifestació legal i pacífica per la ciutat de Gandia. Maite va rebre l’impacte d’una pedra que li va provocar un tall pel qual van haver de posar-li 12 punts. A hores d’ara els metges no saben si a conseqüència de l’impacte pot perdre la visió de l’ull.
L’alcalde de Gandia i la regidora de seguretat, saben perfectament que cada any una colla de 15 o 20 terroristes s’apropen fins a Gandia a la recerca de la gent que participa en la manifestació.
L’alcalde de Gandia, la regidora de seguretat, la policia i el delegat del Govern, Ricardo Peralta són responsables de l’agressió de Maite Peiró.
El diari Levante-EMV, la seua de legació de la Safor, el seu delegat Alfaro, els redactors M. Pérez i I. Aguilar fan el joc als terroristes en redactar i publicar notícies en les quals es criminalitza els participants d’una manifestació pel determinat contingut d’una pancarta.
http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008092700_12_499979__Comarcas-grupo-ultras-convierte-batalla-campal-Correllengua-Gandia
Hem de denúnciar i assenyalar els terroristes però també denúnciar i assenyalar la connivència de polítics, policia i periodistes.
Ànim, doncs! Enhorabona per eixe treball publicat i temps al temps.
Immobilisme, jerarquització o corepresentació?
Repassem les noves/velles postures al voltant de la nostra bandera:
1 Postures hardcore: immobilisme “blavero” i “catalanista (valencià)” en quant a acceptació d’una SOLA bandera com a representativa dels valencians, i rebuig visceral a l’altra opció. Res de nou, tot igual.
2 Postura heavy: determinada gent aposta per una jerarquització de banderes: la coronada (l’oficial) com a identificadora, i la quatribarrada, respectada i assumida (en una reforma de la Llei de Símbols).
3 Postura light: determinada gent del BLOC (alguns, no tots) aposta per la corepresentació, és a dir, la coronada i la quatribarrada en igualtat de condicions, com a símbols propis dels valencians (en quant a oficialització i ús popular).
Si realment volem superar, ja d’una, el tema bandera/es ens cal molta finor i amplitud de mires. Cal tindre en compte d’on vé cadascú i on pot arribar de moment. Cal mesurar el tempus. Calen transicions assumibles per tots.
Si deixem de banda les postures hardcore, ja periclitades, hauríem de convindre que, ara i ací, cal fer tot el possible per a què la postura light siga assumida per la direcció i àmplies capes de militants del BLOC.
Que, a la llarga, la coronada està cridada a representar (oficialment i popularment) la totalitat dels valencians i els respectius moviments nacionalistes és una veritat de caixó. Com també ho és que, si volem arribar ahí mateix, cal prevore moltes dosis de pedagogia, paciència i respecte.
La jerarquització pot barrar-li el pas a molts valencianistes (antics catalanistes). La corepresentació pot afavorir un periode de transició. No siguem maximalistes.
El temps ho aclarix tot, però sense pressa.
Publica un comentari a l'entrada