Tal vegada hauria de ser el gentilici dels habitants del món: moniatos i moniatesSegons les estadístiques del meu comptador durant el darrer mes, a banda dels quasi tradicionals Vicent Baydal, Vent de Cabylia, Vent d Cabylia, Tatiana Sisquella i Barres i corones, la paraula clau per a arribar al blog ha estat moniato, més de 100 cerques, la majoria de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya. Algun professor ha manat fer un treball sobre el tubèrcul del mes. Potser això sí que era una premonició del que trobarien al blog...
5 comentaris:
Des del Consell de Redaqsió de L'eScLaFiT diari macarrònic de l'hiperrealitat li demanem que ens deslliure d'este càrrec de consiència, perque si a la seua uep s'han adresat des dels sercadors buscant la paraula "moniato", a la nostra uep han entrat des del mot "qué és l'esclafit" i després de llechir la seua intervensió ens ha creat eixe càrrec de consiència de poder haver distornionat el coneiximent dels tendres estudiants, nochensmeins pel nostre estat alterat de consiència, sinó per l'us hiperreal de la llengua.
Estimat profesor, esperem ansiolítics els seus consells
Sincerament, no podria trobar una proposta més encertada... Ni Pepito Guia podria ser més lúcid en qüestions d'onomàstica :P
Salut!
Els moniatos torrats al forn són una de les meues debilitats. El mal es que mon pare, per por als porcs senglars, que són legió, enguany no n'ha sembrat. Quina llàstima!
No patisquen senyors de L'Esclafit, que els possibles alumnes hauran trobat una molt bona definició d'"esclafit" al seu blog.
Ricard, és que els genis sempre estem a l'avantguarda en qüestions onomàstiques. XD
Corpi, pos jo tinc ja unes ganes de fer-me un putxero com Déu mana amb el seu moniato...
Jo enguany faré pastissets de moniato a Nadal. He convençut m'auela per a que m'ensenye.
Publica un comentari a l'entrada