dilluns, 26 de gener del 2009

Autònom

Sunrise at Cape May

Un quart d'hora per a les nou d'un matí d'hivern qualsevol. La llum del sol em desentumix la cara mentre tracte d'observar, amb els ulls mig clucs, la superfície del mar. A la duana encara no han obert i, malgrat la cua per enfrontar-se als funcionaris d'hisenda, he preferit esperar al moll de la fusta. Mentre el meu cos tracta d'absorbir els rajos lumínics un bon grup de coloms s'acosta cercant la mateixa escalfor. Se m'apropen, alguns baixen els esgraons que duen vora mar i uns altres parrupegen al recer dels meus peus. Per primera volta en molt de temps, crec, em provoquen certa simpatia dins de la ciutat. Pense en els coloms grisos de coa ratllada i potes grogues que han arribat per primera vegada des de la costa oest a cap May, on la badia de Delaware troba l'Atlàntic. Nova Jersey, potser, és un bon lloc per anar. Si poguera volar, com els coloms, tal vegada dirigiria el meu esbart cap a Long Beach Island i, exhausts pel viatge transoceànic, restaríem a descansar sota el mateix sol que ens calfa ara i ací, a Barcelona. Un home amb una canya valenciana se'ns aproxima i els coloms fugen. No pareix que vagen molt lluny. Jo tampoc. Torne a la cua i em faig autònom.

Primer aniversari de La Cretina Comèdia

15 comentaris:

diafebus ha dit...

Bona apertura de foc company. (Encara que igual l'imbècil de Trapiello diu que fa vosté apologia de vaja-a-saber-qué)
Que comence el ball de la cretina!!

morena ha dit...

Que no pare la música.....

Besos

Anònim ha dit...

Els coloms són rates de l'aire!
Firmat: una gavina.

Anònim ha dit...

Autònom? Benvingut a aquest fantabulós món de paperassa!

Marisabel dimissió ja! ha dit...

Hola! Ens ha agradat molt el teu blog. Des d’Antella(Ribera Alta), tenim un espai des d’on demanem la dimissió de la que és l’actual alcaldessa d’Antella. Si sovint podem trobar alcaldes, totalitaris, intolerants, maleducats… la nostra supera tot allò conegut fins al moment. Us demanem feu difussió de el nostre BLOG, en la mesura de les vostres possibilitats. Gràcies.

Comtessa d´Angeville ha dit...

oooooh Baydal m'he llegit el correu dels primers cap a darrere i no entenia a què venia lo del pobre Trapiello, amb lo que m'agrada a mi.

Peeeeerò... m'han portat una botella de la meua absenta preferida, Marí Mayans, que vorem si esta nit ajuda a que vinguen els musos...

Vicè ha dit...

Molt bon relat, amic!
Un dels moments més emotius de "El periodista deportivo" té com a protagonista el vol d'un colom cap a Cape May. Fantàstica coincidència!
A vore si s'anima la resta de comediants

Forlati ha dit...

Spetacolare!

Anònim ha dit...

hola!
no entenc de què parles quan dius autònom, ni això de Trapiello (que per cert, a mi no m'agrada molt)
però sí que és ben bonic, el text.
adéu!
maria

Vent d Cabylia ha dit...

Maria, quan dic "autònom" vull dir "treballador per compte propi".

I de Trapiello jo no he dit res. Són alguns companyons cibernètics els que parlen d'ell, ja que vam estar parlant en clau interna del seu darrer article al "Magazine"...

Anònim ha dit...

Hola!! Ja, ja..ja sé que no havies dit, res, home. però com després de llegir el text, he llegit els comentaris, doncs les meues preguntes han anat seguides...
i també un altre ja: ja pensava que era autònom: treballador per compte propi, que per mi quasi sempre vol dir que té una tenda (per històries familiars, una tenda de ultramarinos...)
però com deies duana..
viatge?

bé, aclarit,gràcies per respondre'm!
adéu!!

Anònim ha dit...

ai, per cert,als de marisabel dimissió ja! també els ha agradat el meu blog...si sembla que són les paraules exactes!
:)

Anònim ha dit...

a la vida s'ha de triar: autònom, hipoteca o les dues coses. Si tens la primera... tira. Si tens la segona... dependrà de si vas tindre trellat a l'hora de signar-la. Si tens les dues... estàs mort! :)

Vent d Cabylia ha dit...

German, afortunadament, els conceptes "hipoteca, joventut i trellat" no s'han mostrat concordants en el meu cervell i, per tant, no han provocat cap desgràcia irreparable...

Anònim ha dit...

Que els déus de l'Agència Tributària et siguen propicis! I quan arribe el moment del teu viatge a l'ítaca de les declaracions de renda, mira d'haver-te fer acompanyar d'una òliba minervesca en forma de gestor espavilat!