No coneixia res d'Eduard Joanes ni del grup Pantaix, però fa poc vaig trobar al youtube el "Roc de la Cassalla" i un breu text de Rafa Xambó que acompanya l'enllaç del seu disc "Gastronomia radioactiva" (1982) per a l'emule:
És una llàstima -em fa eixa impressió- que aquest joves no coneguen els seus antecedents més immediats, la trinitat del rock en valencià: Bustamante, Pep Laguarda i Remigi Palmero. Encara són a temps de rebuscar per les botigues, o per internet que surt més a compte, els tres discos fundacionals: Cambrers, de Bustamante -recentment reeditat-, Brossa d'ahir, el dylanià disc de Laguarda a punt de reeditar, i l'imprescindible Humitat relativa de Palmero. I acabarien d'arrodonir el coneixement dels orígens si trobaren el treball de Cotó-en-pèl (Pep Llopis), Cuixa, Pantaix, Dropos...També hi ha l'enllaç a un altre disc de Pantaix, "Secretament", després del qual sembla que el grup es va desfer. Fóra com fóra, deixaren la seua empremta a ritme de rock:
9 comentaris:
osti, és dels posts interessants. De Palmero fa poquet vaig aconseguir l'humitat relativa i realment val la pena. Dels altres havia llegit algo però no havia trobat enllaços.
M'agrada la cassaallaaa!
HOla!!
quin programa he de tindre per poder veure els vídeos que penges? per què és un vídeo, no?
jo tinc un quadrat en blanc...
adéu!!
maria
Maria, no es necessita cap programa especial. Són vídeos del youtube i jo els veig sense problema al firefox i a l'explorer. És estrany això que contes..
Dani, l'Humitat relativa és boníssim!
Ostia tú, i la religió de la casalla per bandera........caram, açò si que es rock en valencià!
sí que és estrany sí...
el meu ordinador crec que pateix alguns problemes :)
...
gràcies!
adéu!!
maria
Xe, si pareixia Bajoqueta Rock...
Maria, veges si l'explorador que uses et demana que instal·les l'ActiveX o l'adobe flash. Una volta el tingues instal·lat ja podràs vore'ls
Quines coses, he descobert esta cançó en un recopilatori del Rock Català que va traure l'Avui. Volia veure si hi havia videoclip o més info de l'autor, i va i em trobe amb el teu blog! Done fe que les noves generacions no coneixen este cantant ni esta cançó, i és una llàstima, és molt bona i molt divertida
Doncs parlant dels que esmenta Xambó, el darrer de Palmero és boníssim...
Publica un comentari a l'entrada