dilluns, 22 de febrer del 2010

La lletra petita, redona i perfecta

No voldria acabar el dia sense haver-me afegit a la iniciativa en record d'Espriu (per cert, que a través dels homenatges blogosfèrics es nota molt quins són els escriptors catalans que ens han arribat als valencians: Brossa un poc, Riba menys, Amades quasi gens, Espriu molt). I dic que m'agradaria sumar-m'hi perquè, com Brossa, ha estat un dels poetes que ha marcat la meua relació amb Barcelona, si més no la iniciàtica. Recorde com una cosa fugaç i llunyana -i només fa sis anys- una de les meues primeres visites a la Biblioteca de Catalunya, quan vivia a tocar d'ella, en l'humit i fosc carrer d'En Roca. Hi havia una exposició sobre Espriu. Mai no l'havia llegit. Només l'havia escoltat, com tants altres, a través de la veu de Raimon i de l'Ovidi. Fotos, llibres, objectes personals i llavors ho vaig vore: un poema manuscrit d'Espriu. Una lletra menuda que m'impactà, que m'atragué irresistiblement fins al punt que jo mateix vaig córrer a casa a escriure'n un. Una de les estrofes deia M'agradaria escriure amb lletra petita, redona i perfecta com l'Espriu. A hores d'ara no tinc ni idea d'on para aquell poema: en el racó d'algun disc dur? reciclat en full o llibreta? en el fons de la mar? Tampoc importa massa. Des d'ací el meu homenatge a un vertader poeta, Salvador Espriu.

Anotació manuscrita d'Espriu. Versos extrets de
la "Balada de la garsa i l'esmerla" de Joan Roís de Corella.
Ací en trobareu moltes d'altres conservades al seu fitxer personal.


4 comentaris:

Anònim ha dit...

Una imatge molt curiosa! Quina lletra tan peculiar!

Francesc Vera ha dit...

És curiós, a mi també em cridà molt l'atenció la lletra d'Espriu. Jo la vaig coneixer en una carta adreçada a Fuster, una lletra petita, regular, amb línies perfectament horitzontals i sense vacil·lacions ni esmenes.
Trobar-me amb aquell escrit fa un parell d'anys em portà a recordar les primeres lectures de La Pell de brau, de Cementiri de Sinera, de Cançons de la roda del temps o de Setmana Santa, llibres que vaig llegir allà pels setanta en què era bastant espriuà.
I, pel que veig, en som bastants els que ens hem sumat a la iniciativa de dedicar-li l'apunt d'avui.

David ha dit...

Una entrada molt xula, com sempre.
A mi també sempre me sorpén molt gratament la gent que fa bona lletra, pense que parla molt bé de la persona.

Vent d Cabylia ha dit...

I el manuscrit que vaig llegir aquell dia era encara de lletra molt més acurada ...