dilluns, 8 de febrer del 2010

Televisió sense fronteres

Hi ha qui es queixa de la campanya d'Acció Cultural del País Valencià per a poder veure TV3 a terres valencianes. Diuen que mostra una vocació marginal, de desconnexió dels problemes reals de la societat valenciana, dins de la qual, per exemple, són molt més greus els índexs de manipulació mediàtica de RTVV que no la recepció dels canals catalans. No seré jo qui negue que Acció, amb la seua estructura i la seua capacitat de mobilització, podria impulsar iniciatives més productives que la simple singladura entre el catalanisme cultural i l'esquerranisme difús a la qual ens té acostumats.

Tanmateix, este cas va molt més enllà de la direcció seguida per l'entitat cultural. És un afer que toca el moll de l'os d'un Estat i d'una Europa pluriculturals. No debades la Iniciativa Legislativa Popular es limita a desenvolupar la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, que estableix que els governs signants, com l'espanyol, han de garantir la recepció de ràdios i televisions en els territoris que comparteixen alguna d'aquelles llengües minoritàries, com el valencià/català, el basc o el gallec. Així doncs, no és només qüestió de TV3, sinó també de la circulació d'IB3, Canal 9, ETB i TVG entre Catalunya, València, les Illes Balears, Navarra o el Bierzo.

És, per tant, una qüestió que no hauria d'estar en mans d'Acció Cultural, sinó de les pròpies institucions centrals de l'Estat. Però per a això, clar està, haurien de tindre una mínima preocupació per les llengües que no foren el castellà. Ara per ara, si més no a la ciutat de Barcelona, es reben tant el primer canal valencià com el balear. Si eres valencià pots veure el teu València comentat per Miquel Àngel Picornell i l'inefable Jaume Ortí, pots seguir L'Alqueria Blanca cada diumenge i pots gaudir de la imparcialitat informativa d'Empar Recatalà i companyia. Si eres balear també pots seguir les notícies de casa teua, la sèrie Llàgrima de sang o programes d'humor com Això és tot (paregut a l'APM) i Baleàrix, on precisament fa poc feien broma amb una malaltia anomenada «valencianitis».

Senzillament es poden veure, qui vulga que els veja, qui no vulga no cal ni que els sintonitze. Llibertat de tria, tan (suposadament) simple com això. La Iniciativa Legislativa Popular és un simple acte de normalitat democràtica, independentment dels encerts o les errades d'Acció Cultural. No pareix excessivament oportú criticar-los en este cas. De fet, cal posar el muscle més que mai: queden unes poques setmanes perquè es tanque el termini i manquen desenes de milers de firmes per arribar a les 500.000 necessàries. Si no heu signat, encara esteu a temps de fer-ho: ací teniu els principals punts de recollida. En cas que no s'aconseguisca sempre ens quedarà la televisió per cable, però això sí que representaria el reduccionisme més absolut.



16 comentaris:

TdlH ha dit...

'Ixe, més que tindre valencianitis pareix que tinga baydalitis, que te té una retirâ!

Jo mire que la millor paròdia de mohâtros la feren Dagoll Dagom en el programa d'Oh Espanya! que venien a Valéncia...

Vent d Cabylia ha dit...

No sé, però molt millor esta caracterització dels valencians que la que fan a Polònia, fent-nos passar per mig lleidatans... Ara sóc barbut, ja no m'assemble a eixe. :D

miquel ha dit...

Quant a imitacions de valencians fetes en TV3, jo només em quedaria amb la d'Amparito i Vicentet tractant de sintonitzar la TV3 des de València, en el programa Pol & Cia; i la imitació del president del Reial Madrid Vicente Boluda, en el programa Crackòvia.

En tot cas, no entenc el perquè de la incapacitat de fer bones imitacions de valencians sense fer servir indefectiblement el vocabulari propi del català nord-occidental. Als catalans de la TV3 els fa falta una bona dosi de Canal 9... Bé, parlant seriosament, em preocupa molt el desconeixement de la diversitat lingüística més enllà dels límits de Catalunya. Amb eixa ignorància, quina cohesió pot haver llavors entre els diversos territoris de l'àmbit lingüistic del català?

TdlH ha dit...

Barbut? Volem una foto ja! I un post aposta pâ explicar per quê t'has dîxat barba!

Quant a imitacions de la idiosincràsia valenciana, totes es queden en la superficialitat i això que diu el d'ací dalt, que mâ que tenen poca gràcia pâ imitar-mos...

Unknown ha dit...

Des del sud pense que els mallorquins us imiten molt bé. Nosaltres no arribaríem a igualar-los. A veure si els imitadors valencians de TV3 eren de Vinaròs o de Monòver i els heu presos per lleidatans! Si penges el video ho mirem tot ben miradet.

Salut!

vermelldelx

Speaker ha dit...

Està graciós el vídeo. S'han aprés bé les 4 expressions típiques! Gràcies per descobrir-me Baleàrix.

Vent d Cabylia ha dit...

Joan-Carles, dubte que els valencians extremo-meridionals gasteu el "lo" per dir "lo puto tren", ni que vos caiga la "r" final al temps que apitxeu o féu els subjuntius a la extremo-occidental...

Toni, a tu t'ho explicaré jo! :D

Miquel, sí que ho fan bé eixos de no mos menejarem. :d Supose que directament ho fa un valencià, que ben fàcil de trobar-ne ho tenen a Barcelona.

Josep-Lluís, de res! Només duen dos programes, però tenen alguna coseta que està molt bé.

miquel ha dit...

Vicent, en el vídeo de Camps i Rita del Polònia, que has enllaçat, hi ha moltíssimes més pífies i encara molt més cridaneres. Si se suposa que Camps és originari de l'Horta Nord, igual que jo, com pot ser que diga les expressions següents?: presideixo en comptes de presidisc, es pot veure en comptes de se pot vore, repetixo en comptes de repetisc, lo mateix text, lo català.

Més que Camps pareix un extraterrestre tractant de parlar valencià apitxat... Tan difícil és trobar un valencià de la comarca de l'Horta a Barcelona? Si els fan falta assessors d'apitxat, que em contracten a mi ;)

Unknown ha dit...

Senyal de normalitat? Doncs, uns valencians de València imitant uns barcelonins en un programa de Canal 9. No es tracta tant de la perfecció com de la intenció. Els qui s'atreveixen a fer de valencians a Barcelona fan exactament el que fan els de París quan imiten al de Marsella o els humoristes castellans que imiten sevillans, mexicans o argentins.
La manca de "normalitat" -i la cosa és significativa- és aquí. Si dient un mot que no ha dit a casa un "valencià" ja es creu que "catalanitza" imagina't la que ens cauria damunt si uns valencians s'atreviren a fer de catalans mas que fóra de befa!
Les imitacions britàniques fetes per americans o les imitacions americanes fetes per britànics tampoc són perfectes. Vet aquí la gràcia!
Se m'oblidava, però, que molts valencians reaccionen com els parlants de varietats desprestigiades i extingibles: que no mos toquen!

Unknown ha dit...

Post Scriptum:

Si parlem de dialectes híbrids em sembla que Montilla parla més pròxim a com parlen molts valencians que conec mentre l'altra que fa de català parla més pròxim a molts valencians que conec.
És un diagnòstic estrany però podria fer un article sobre això.

miquel ha dit...

Joan-Carles, a TV3 hom pot fer les imitacions de valencians com millor s'estime, és clar. Ara bé, si entrem a analitzar quina n'és la qualitat, hem d'admetre que és bastant dolenta en general i denota una manca d'interés per documentar-s'hi. Potser aquest desinterés és una mostra dels desinterés dels principatins per conéixer millor les altres varietats lingüístiques més enllà del Principat. Si això és cert, anem malament... perquè no podem oblidar que la nostra llengua, el català, a hores d'ara no és cap llengua normal com ho són el francés, el castellà i l'anglés, sinó una llengua minoritzada, a la que li cal una major cohesió entre els parlants d'arreu del domini lingüístic, cosa que no s'afavoreix si els potencials telespectadors valencians de TV3 no es poden sentir identificats amb la suposada imitació que es fa d'ells.

Jo, personalment, espere una miqueta més de delicadesa per part de TV3 envers els parlants valencians, si s'estimen de debò la llengua catalana, que no es pot simplificar com a barceloní més diversos dialectes exòtics. Si jo hagués d'imitar un català de Barcelona, el primer que faria seria documentar-me'n. Rigor televisiu?

Unknown ha dit...

Miquel:

L'única cosa que denuncie és que no ens mirem mai la gepa i que mai no ens apanya res el que fan els catalans per molt que alguns es passen la vida dient que el que facen els catalans: allà ells.

Quants valencians de València saben realment com parlem valencià a Morella o Vinaròs. Esteu segur que l'humor hortolà decimonònic dels encontorns del cap-i-casal és acceptat a tot el país?

Conten que Gonzàlez Lizondo s'esperava a que Felipe Gonzàlez anara a pixar per a posar-se al seu costat o que quan es tirava un pet deia allò de "és que jo sóc molt valencià". Quants valencians s'hi senten identificats. Jo gens, ni mon pare, ni el meu avi i, és més, ni el meu fill.

Fixa't que en aquest fil el que ha molestat és la manca d'adeqüació a la varietat lingüística que es deu parlar a menys de mitja hora al voltant de la ciutat de València per part de qui el parla.

En canvi, els valencians, i jo ho sóc i d'Elx, no ens hem de sentir gens ofesos pel tòpic de la fartonada de paella, del llenguatge groller hortolà i de l'Amunt València quan el seguiment de l'equip -al País Valencià- deu ser cosa més o menys local o provincial.


Però vaja, no passa res que ja estem avesats, però que conste en acta que em molesta més el contingut i "la imatge" que exportem que no un nord-occidental sense "neutres", bastant valencianitzat amb pèrdues de /d/ intervocàliques, una miqueta de lèxic valencià i uns quants /xe/ que jo dic sempre amb una /e/ doble oberta. S'han de documentar millor però això no lleva que els demanem sempre un esforç que no ens demanem a nosaltres mateixos.

T'assegure que si ho fan en un valencià perfecte de Vinaròs o de les Valls del Vinalopó tampoc us sentiríeu identificats i més d'un es quedaria esmaperdut: vet aquí el problema!

Quan imiten valencians han d'imitar valencians de l'Horta Nord i en una modalitat que no deu resistir molt? Maêmeua!

Així i tot, els demanarem que ens imiten un poc millor però t'assegure que alguns em sonen molt més valencians que alguns -i dic alguns bastantets- dels qui sent parlar a Canal 9 o a Ràdio 9. Cadascú parla des del seu català, és clar.

Pel que fa a com veig el que parle tots els dies -a pesar dels molts problemes- actue de la mateixa manera que amb les altres llengües que parle: amb normalitat absoluta.
Per aquí comença tot.

Anònim ha dit...

Mireu-vos aquest gag! es del mateix programa!

http://www.youtube.com/watch?v=JFqx12k5RRE

miquel ha dit...

Joan-Carles, em referia a la imitació de personatges coneguts, com ara Francisco Camps, de qui no podem esperar que parle com una persona d'Elx o una de Morella, o de Lleida, sinó com una persona de l'Horta. Per tant, hem de conclure que la imitació que en fan és bastant dolenta. Hi estem d'acord, oi?

Pel que fa a la diversitat lingüística del català arreu del País Valencià, he de reconéixer que durant molts anys, com a valencià de l'Horta, m'he avergonyit del meu dialecte matern, l'apitxat. Tinc amics del Comtat i la Marina, i em fa molta enveja la seua riquesa fonètica. Però un dia vaig tindre l'ocasió de conéixer personalment Josep Palomero, qui em va dir que cap dialecte és millor que els altres i no tinc perquè sentir-me avergonyit de l'apitxat.

Jo també vull que la meua llengua, el català, siga una llengua normal, però ens l'hem de guanyar, perquè l'estatus quo actual és el que és. Una llengua sense Estat requereix d'un esforç extra per part dels seus parlants.

Unknown ha dit...

Amic meu:

Palomero tenia raó però jo no parle d'això. Una cosa és com parla un a casa o al seu poble i una altra és el model de llengua per a tots els valencians. Jo també he de fer esforços des del parlar d'Elx perquè no tot és fonètica i entonació.

Montilla parla català de Barcelona amb accent castellà i Camps parla el català de la ciutat de València amb accent castellà també. La meua orella valenciana nadiua m'ho diu. En això té més mèrit l'andalús president a Catalunya que no el valencià semi-forasteritzat al seu país.

El Sr. Camps no té la fonètica de l'apitxat de l'Horta de València en boca d'un llaurador de la seua edat. Que més voldríem! Ni de lluny! Si el volen imitar haurien d'agafar un castellà de l'Horta que ha aprés valencià. Seria el més pròxim. Una altra cosa és que aquest accent comence a abundar entre determinada joventut i que no se senta el que jo sent.

En això les concomitàncies entre Camps i Montilla són immenses. El que passa és que no es pot comparar la freqüència d'ús del català del Sr. Montilla -se'ns fa dífícil escoltar-lo parlar castellà en les seues intervencions públiques- que la del Sr. Camps que fa un ús molt escàs, festiu, simbòlic i absolutament demagògic.
Aquesta mostra de youtube és impagable:
http://www.youtube.com/watch?v=1fu7yxeXQWY
Em quede però amb les teues paraules pel que fa a l'esforç. Ara l'esforç ha de semblar normal i hem d'actuar amb normalitat valenciana: la que hauríem de tenir per molt que no la tinguem encara.
Em negue a ser un parlant d'una llengua minoritzada. Cal actuar com si això no fóra cert per molt que no ens xuplem el dit.
Salut!

miquel ha dit...

Joan-Carles, he d'admetre que, en eixe sentit, pitjor que Camps és la nostra insigne presidenta de l'AVL, Ascenció Figueres, qui en una conferència seua al Monestir de la Valldigna fa uns anys, a la que jo hi vaig assistir, va amollar diverses vegades l'expressió "els hablants del valencià"... Ni més ni menys que la mateixa presidenta de la nostra institució normativa. Mare de Déu!