dimecres, 9 de novembre del 2011

Fra Pere Esteve i els predicadors de Madrid

Escena del pare Pere, encara venerat a Dénia
 
Entre d'altres, ahir em van regalar una joieta de llibre, els Escrits valencians de Pere Esteve i Puig (1582-1658), estudiats i editats per Vicent Josep Escartí en un xicotet volum de la Biblioteca d'Autors Valencians. En la meua ignorància, desconeixia l'existència d'aquell home, fra Pere Esteve, un franciscà nascut a Dénia que va assolir gran fama durant el segle XVII a causa de la seua predicació constant, durant més de 40 anys, al llarg de tot el regne de València, demanant almoines per a la conquesta dels Llocs Sants en mans dels musulmans. En este sentit, com diu una obra apologètica de l'època es caracteritzava per la seua condición afable, un trato llano y senzillo, una conversación graciosa... barajava lo serio con lo jocoso, lo alto y sólido de su doctrina con chistes y fruslerías... le vehían andar con esportilleros, ganapanes, araganes y otros semejantes... y a estos pobretes tenía particular gusto de adotrinar y enseñar la dotrina cristiana y así, comunmente, le llamavan "el predicador dels belitres".

Així doncs, era un frare de tall popular, que agradava de predicar a les classes més baixes i tenia un do de la paraula captivador. I, respecte d'això, cal remarcar que, segons diuen també les fonts coetànies, parlava sempre en valencià. Fins i tot al rei d'Espanya, amb qui mantingué moltes converses, ja que, atesa la seua fama, fou cridat a Madrid i nomenat predicador de la cort. En una d'aquelles xarrades Felip IV li oferí, insistentment, un bisbat a Galícia, però Esteve li contestà: Senyor, Déu a mi no·m vol bisbe, sinó predicador dels brivons. I, així, fra Pere causà una gran admiració popular, reflectida en la publicació en 1677 d'un gran volum que explicava la seua vida i compilava part de la seua obra literària, composta per goigs, sermons, poesies, profecies, símils morals i altres escrits. I alguns d'ells són els que es publiquen a l'obra d'Escartí, entre els quals m'ha cridat l'atenció un que es titula "Sobre els predicadors que venien de Madrid", que, implícitament, critica els que arriben de la Meseta, tot defenent la gent de la terra. Diu així:
¿Aveu vist dur en burrets en esquelles y campanetes una gran partida de forment? Preguntau: "Per què açò?" Y os respondran: "Perquè és forment que ve y és de Castella". Y replicau: "Puix ací no hi à bon forment de la terra y entra sens fer rumor?" Vos respondran que·l de Castella, encara que no vinga tan bo, és sempre més campanut y fa més ruïdo.
Vaja, que les coses que vénen de Madrid, tot i ser moltes vegades pitjors que les valencianes, vénen fent bona cosa de rebombori i cridant l'atenció. Tanmateix, molt de soroll per no res... 

12 comentaris:

Anònim ha dit...

És estrany que venint de La Marina no conegueres el Pare Pere.
A Dénia és venerat com un sant i la seua ermita del Montgó és centre de devoció.
És un altre Sant Vicent que malauradament va nàixer quan els valencians estaven en decadència.

Vent d Cabylia ha dit...

Sabia que hi havia un frare del XVII que havia donat nom a Jesús Pobre, però no sabia qui era i ara, gràcies al teu comentari, m'acabe de donar compte que és el pare Pere... Vaja, gràcies, canvie la fot del post i tot!

Vent d Cabylia ha dit...

D'altra banda, això de la "Decadència" caldria matisar-ho. "Decadència" serà des dels ulls dels filòlegs valencianistes o catalanistes de hui en dia, perquè havia decaigut la producció literària culta en valencià, però vol dir això que la societat valenciana estava en decadència? Ells se sentien en decadència? Les capes altes o les capes populars vivien aquella època com una decadència? No ho crec i prescindir de la visió de l'època per a pontificar sobre ella sempre sol ser perillós, alhora que confusionista... En tot cas, això ja és un altre debat!

Guerau ha dit...

Jo no parlaria de decadència generalitzada. En l'àmbit científic, per exemple, al final del segle XVII hi ha l'aparició del grup dels novators. Per no parlar del redreçament econòmic del Regne de València en la mateixa època, dècades després de l'expulsió dels moriscos. La llavors puixant indústria sedera va fer que el 1686 el gremi de velluters de València passara a la categoria superior de Col.legi de l'Art Major de la Seda.

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

El que sí que hi ha ja a partir del segle XVII però que es veurà molt intensificat al segle XVIII és no tan sols un abandó "de la producció literària culta" en valencià sinó l'abandó generalitzat i progressiu del valencià com a llengua familiar i casolana per part de la noblesa valenciana que tan sols l'emprarà amb els criats o el poble. Al segle XVI era la literatura però al segle XVII ja passa a desplaçar el valencià des de dalt i les denúncies són conegudes. I, precisament, la desvalencianització de la societat valenciana que és el que jo entenc en "l'eximpli" del Pare Pare pel que fa al forment valencià i el forment castellà.

Heu de saber que "forment", a hores d'ara la manera en què diem "blat" a molts poble del sud més sud era, originàriament no qualsevol "blat" sinó la varietat de blat de més prestigi i preu. La gran producció de forment oriolà a la vora del riu justifica que mantinguem aquest mot mentre, més al nord en comarques valencianes, ja passa a ser blat.

Tot un poema el sermó del Pare Vicent.

D'altra banda on diu que entra sens fer "rumor" potser hauria de dir "sens fer remor". Remor és com hem dit sempre els valencians -així ho dic jo- un soroll que ens arriba de lluny i esmorteït. I no mire cap diccionari sinó tan sols el que el meu instint lingüístic heretat em dicta. La remor de les ones, de la mar o dels veïns quan xarren...Doncs, sí que feia remor el forment castellà, sí que en feia.

Anònim ha dit...

Xe, Vicentet, que els blavers il·lustrats no sàpiguen qui era "Fray Pedro Esteve", més conegut com el Pare Pere. Imperdonable.

Pérsec Pomera (dels Pomera de tota la vida)

P.S. Per cert, Joan Fuster sí que ho sabia. Fins i tot ho sabia Carles Mulet "Fra Pere Esteve, un representat paradigmàtic de la decadència al País Valencià"

Vent d Cabylia ha dit...

Sí, els estudis de Fuster i de Mulet apareixen en la introducció d'Escartí. D'altra banda, no em cauen els anells per mostrar el meu desconeixement sobre moltíssimes coses si això serveix per a compartir informacions i dades sobre els valencians. Per a això, entre d'altres coses, tinc el blog. Per cert, molt reveladora la visió fusteriana sobre el pare Pere: malgrat la seua demostrada fidelitat lingüística, això no importava per a ell i el va qualificar de figura menor, de la decadència, etc. Així es fa valencianisme, remarcant els aspectes negatius del nostre passat...

Guerau ha dit...

Vicent, supose que com a historiador deus saber que la història simplificada i els mites són més fàcils de vendre que no la realitat, sempre molt més complexa. Per exemple, en la idealitzada Guerra de Successió ni totes les viles del Regne ni durant tota la contesa van romandre fidels a un bàndol o a l'altre. És ben significatiu com el valencià de l'auca, nuet, s'exclama: "Carles treç i Felip quint / m'han deixat en lo que tinc". ¿Potser si el Regne de València no s'hagués sublevat contra el Borbó, hagués conservat llavors el seu règim foral com Navarra i el País Basc? No ho sé.

Vent d Cabylia ha dit...

Guerau, per això que els fenòmens històrics són molt complexos, m'irrita la forma en què Fuster, en moltes ocasions, despatxava la història valenciana. Sobre el pare Pere, per exemple, deia que el seu ús de la llengua no passava de ser "anecdòtic", per dialectalitzat i castellanitzat, recolzat sovint en la nota còmica, clarament espanyolista i anticatalanista (durant la guerra dels Segadors), i d'escassa qualitat literària. Una anàlisi molt profunda, sens dubte...

Anònim ha dit...

Mare de Déu, els blavers il·lustrats.

Vicenç van Dal (que no pas von Dal)

Vent d Cabylia ha dit...

Pots desenvolupar els problemes que tens respecte de la meua persona, anònim? O simplement passes per ací per a tocar els nassos gratuïtament? És per curiositat...

Anònim ha dit...

"anecdòtic", per dialectalitzat i castellanitzat, recolzat sovint en la nota còmica, clarament espanyolista i anticatalanista (durant la guerra dels Segadors), i d'escassa qualitat literària.

Caracteritzar amb poques paraules sempre serà una anàlisi profunda front a moltes paraules banals.
A l'igual que les teues poques paraules caracteritzen la teua consideració de Fuster.
Res en tinc respecte la teua persona, fins i tot em caus bé i ja voldria jo que tots els blavers il·lustrats foren com tu.
Tocar els nassos no està gens malament, gratuïtament o no.
L'anonimat és llarg d'explicar i fàcil d'entendre, així que confiarem en la teua intel·ligència.

Pere de la Mel