dilluns, 28 de novembre del 2011

Futbol, política i centralisme

 Paleto? Provinciano?

Barrejar futbol i política sempre és molt arriscat. La identificació amb un equip és generalment transversal i escapa molt sovint dels factors ideològics, tant pel que fa a les identitats polítiques com les territorials. Així, més enllà dels tòpics, hi ha aficionats del Barcelona –suposadament catalanistes‒ que voten el centralisme castellanitzant del PP, aficionats del Madrid ‒suposadament centralistes de dretes‒ que voten el nacionalisme valencià progressista de Compromís, o aficionats del València ‒suposadament regionalistes conservadors‒ que voten el nacionalisme catalanista d’Esquerra Republicana. Malgrat que, com demostren els estudis sociològics, hi ha tendències clares, no hi ha una vinculació exacta i segura entre una cosa i l’altra. Amb tot, els que som del València CF i conjuguem valencianisme futbolístic amb valencianisme ideològic no podem evitar associar una cosa a l’altra en moltes ocasions, en veure que un dels principals mals que pateix l’equip i la seua afició, com el conjunt del poble valencià, és el centralisme castellanomadrileny. [Continua a la columna de l'Informatiu]

4 comentaris:

Guerau ha dit...

El nacionalisme banal es troba present a tot arreu, no només en les activitats socials de masses com ara el futbol. Ara bé, si parlem d'esport i política, ¿què en pensaríem en veure el jugador de la foto amb una quadribarrada en comptes de la bandera espanyola? El conflicte rau en què a l'Estat espanyol hi ha maneres radicalment oposades de definir la nació, amb dues posicions enfrontades entre si: el centralisme i la perifèria. En un estat més homogeni, com ara Portugal, no ens plantejaríem aquest debat.

Vent d Cabylia ha dit...

Guerau, jo no pense malament si veig a Raúl amb una bandera espanyola. S'hi sent identificat i té tot el dret del món a traure-la. Em sembla bé. El problema -a Espanya- arriba quan algú vol portar una bandera catalana, valenciana, asturiana, etc.

Guerau ha dit...

Per tant, Vicent, segons el teu comentari, és legítim barrejar futbol i política a través dels símbols, com ara la bandera. Bé, per què no, al cap i a la fi les banderes només són draps de colors. El conflicte rau en els sentiments que susciten els símbols.

A tu et semblarà bé el que fa Raúl en la foto, però a molts ciutadans de l'Estat espanyol de segur que no, perquè la bandera espanyola els recorda que se senten oprimits en un Estat que no accepta cap altra identitat que no siga la castellana. I a l'inrevés, quan un jugador vol portar una bandera que no siga l'espanyola, molts altres ciutadans espanyols ho troben desagradable, ja que topa amb la seua percepció unitària de l'Estat. El problema de fons és que, després de més de 36 anys des de la mort del dictador, el conflicte territorial encara continua pendent.

Vent d Cabylia ha dit...

Que Raúl porte eixa bandera no em causa ni fred ni calor. En tot cas, seran els aficionats del Madrid els que hauran d'opinar sobre això. L'únic que demane és tolerància i una mateixa vara de mesurar. Qui vulga portar l'espanyola, que la porte, o l'espanyola republicana, o la valenciana o la gallega (mentre no siga una provocació malintencionada...)