L'altre dia en parlar del mot safareig una de les accepcions incloses al DCVB que més em va sorprendre va ser l'octava:
"fig. «Qualquiera cosa de comer, cruda o guisada, que por averla manoseado u bazucado queda como machacada y hace mal ver, se dice qu'està feta un safareig o un safuny» (Ros Dicc. 208)".
L'entrada safuny del propi DCVB remet escadusserament a :
"Safor 1 (Escrig-Ll. Dicc.)".
I la de Safor a:
"1. m. Conjunt de moltes coses en desorde; cast. revoltilio (Escrig-Ll., Martí G. Diccs.).
2. f., topon. a) La Safor: nom d'una subcomarca de l'Horta de Gandia (Val.). S'anomena concretament Serra de la Safor, i antigament Conca de la Safor (Aguiló Dicc.).—b) Forna de la Safor: llogaret de L'Atzúvia (regió d'Alacant).—c) Villalonga de la Safor: poble de l'Horta de Gandia.
Etim.: de l'àrab sahūr, ‘menjada nocturna que es fa durant el Ramadà’."
2. f., topon. a) La Safor: nom d'una subcomarca de l'Horta de Gandia (Val.). S'anomena concretament Serra de la Safor, i antigament Conca de la Safor (Aguiló Dicc.).—b) Forna de la Safor: llogaret de L'Atzúvia (regió d'Alacant).—c) Villalonga de la Safor: poble de l'Horta de Gandia.
Etim.: de l'àrab sahūr, ‘menjada nocturna que es fa durant el Ramadà’."
La sorpresa va ser molt més gran quan ni en el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) ni en el Gran Diccionari de la Llengua Catalana de l'Enciclopèdia Catalana (GDLC) apareixien ni el terme safuny ni el de safor. En repassar el DCVB em vaig donar compte: totes les fonts eren valencianes, els diccionaris de Carles Ros (1764), Escrig (1867), Martí Gadea (1891), a excepció de la del mallorquí Marià Aguiló (1825-1897), que només arreplega una entrada referent a la comarca.
El diccionari de Ros conté exactament les paraules transcrites en l'octava entrada de safareig del DCVB. El d'Escrig, en canvi, arreplega tant safareig com safor i safuny amb el mateix significat castellà de "revoltillo" (no revoltilio, com apareix a la versió electrònica del DCVB). Així:
Safareig: Balsa. Alberca. [...] Revoltillo. Conjunto de muchas cosas sin orden, método ni concierto. Cosa manoseada. Lo mismo que SAFUNY i SAFOR.
Safor: revoltillo. Lo mismo que SAFAREIG.
Safuny: revoltillo. Lo mismo que SAFAREIG i SAFOR.
A més a més, afig els verbs derivats que no apareixen ni al DCVB:
Safarejar: Revolver, menear una cosa de un lado al otro esparciendola en partes, ó poniendo lo de arriba abajo, etc. Lo mismo que SAFOREJAR.
Saforejar: Revolver. Lo mismo que SAFAREJAR.
Safunyar: Revolver. Lo mismo que SAFAREJAR i SAFOREJAR.
Així doncs, destaque:
1. Simplement com a proposta: la paraula safor vé d'un mot àrab, al qual té el sentit de menjada nocturna feta durant el Ramadà; podria ser que eixa accepció derivés per als cristians en un menjar empastrat (de la mateixa manera que algaravia, "cridòria confusa", prové simplement d'al-arabiyya, "llengua àrab"). D'ací també en cosa desordenada.
2. El sentit de cosa desordenada o menjar empastrat, tant de safuny com de safor, estava condemnat a desaparèixer pels moderns diccionaris catalans. Desconec si els diccionaris valencians actuals els arrepleguen però el del Salt, que pràcticament copia el GDLC, tampoc ho fa. Afortunadament el Diccionari ortogràfic de l'AVL els conté (http://www.avl.gva.es/PDF/diccionari/S.pdf). Per tant, pel que sembla, el futur diccionari dels valencians recuperarà oficialment els bells mots safuny i safor. I alguns diuen que no ens cal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada