diumenge, 23 d’abril de 2006

Pila de llibres (II): Falles a Senija?

En un altre recull de "Tròços y mòsos ó retalls de la nòstra tèrra", de 1906, també de mossén Joaquim Martí Gadea, he trobat una informació curiosa sobre Senija (Martí Gadea va ser rector del poble).

La veritat és que no sé massa del poble veí de Benissa. Únicament que el seu nom prové de la tribu berber dels Sanhaya, que formaven el contingent majoritari dels almoràvits, els quals governaren Alandalús com a emirs entre 1086 i 1147 aproximadament. Els Sanhaya procedien de les actuals terres del Sàhara occidental, Mauritània i Mali i eren sobretot tribus nòmades de pastors de camells, que controlaven el comerç amb l'imperi de Ghana. S'islamitzaren en el segle VIII i en l'XI per raons econòmiques, i imbuïts d'un fort rigorisme religiós, s'enfrontaren a les tribus del nord d'Àfrica arribant a constituir un nou imperi, amb capital a Marraqueix, que també inclogué les terres andalusines. Actualment les tribus de Sanhaya, mesclades amb altres tribus musulmanes orientals (sirianes, iemenites, etc.), formen el poble saharaui. Doncs bé, algun clan d'esta tribu evidentment es va assentar en l'actual Senija i molt probablement hi resistí fins l'expulsió de 1609.

Doncs bé, a banda de l'origen del topònim i del bon embotit que hi fan, no tinc massa notícies més del poble. Però menys encara de que hi hagués hagut tradició de falles en una zona tan allunyada de València. Però sembla que així era almenys a finals de segle XIX. He trobat unes dècimes "A la falla de Sen Jusèp, en Senitja, any 1875":

A esta falla qu'els fusters
á Sen Jusèp li dediquen,
vòlen ells qu'els gichs li fiquen
dos càrregues d'albarsérs,
pera que'es cremen sancérs
eixe tío y la sardina,
la cavalla y la tonyina,
la mèlva, el bull y el bonyítol,
y pugam dempuix dir: -¡Vítol,
que s'ha acabát la sardina!
A eixe pobre que ahí dal está
badallantse de la fam que té,
els badalls y la dam li prevé
de portar la sardina en la má;
si no fora per ella, temps ya
qu'estaria mes gort qu'un sanat;
per es tant lo qu'ell te dejunát,
qu'el pobret s'ha quedat com el dit,
perqu'encara pròu arròç bollit
tan sixquera en tot l'any no ha menját.

Algú sap si els fusters tenien tradició de cremar falles per Sant Josep a la zona?

Cap comentari: