diumenge, 16 d’abril de 2006

Paraula del dia: Safareig

Safareig del Pou d'Avall. Benissa

Safareig: de l'àrab saharij. Castellà: alberca, estanque.
El DCVB arreplega diverses accepcions:
1. Dipòsit artificial, fet de parets de pedra o ciment, per a contenir l'aigua procedent d'un riu, sèquia, sènia, pou, etc., destinada a regar.
2. Dipòsit quadrangular, fet de parets d'obra, dins el qual es posa obra per a rentar
3. Dipòsit de pedra obrat en terra, per a recollir-hi l'oli de la tafona (Mallorca)
4. Safareig de llanes: establiment per a descruar, rentar i blanquejar les llanes
5. Dipòsit fet de parets de ciment, dins el qual trepitgen el raïm (Xàtiva)
6. Conjunt de crits i soroll desordenat
7. Conjunt de coses desordenades
8. Safuny (cosa de menjar empastrada)

Sens dubte, les més generalitzades són les dues primeres. Al poble de la meua família, Benissa, s'enjunten estos dos significats i la majoria de safareigs són alhora dipòsits d'aigua per a regar les terrasses abancalades i rentadors (públics o privats). De fet, crec que la possibilitat d'anar a rentar és la que els dóna la consideració de safaretjos ja que sinó serien simples basses.
L’aigua sol estar recollida en un altre dipòsit apartat i és conduïda al llavador, dividit en dos o tres parts desiguals. En el primer compartiment és on es llava la roba menys bruta; la bromera passa per dalt de la paret de separació, i la roba de color més bruta es llava en la segona o tercera divisió. A l’aigua se li dona eixida per un forat i per unes sequietes arriba als horts immediats, mentres que una estaca tanca el pas quan no convé regar. Al costat del dipòsit i del llavador, també hi solen haver abeuradors i bassins per als animals; per a les cavalleries per una banda, i per a les cabres i ovelles per l’altra

El terme més curiós que hi ha emanat és el de "xafardeig" i els seus derivats (xafardejar, xafarder, etc.). La relació està clara: els safarejos eren llocs de dotoreig, comentaris diversos i tafaneig, ja que es reunien moltes de les dones dels pobles, algunes de les quals (sobretot les més joves) s'hi passaven tot el dia fins que s'eixugara la roba. D'ací les accepcions referides a crits, soroll, guirigall, desordres, etc.
Xafardejar (DCVB): Conversar més o menys malèvolament d'alguna persona o cosa, dient-ne el que hom en pensa amb fonament o sense, allò que n'han sentit dir, etc. Castellà: chismorrear
I, curiosament, el diccionari de la RAE arreplega el terme chafardero (Diu: del cat. xafarder. Chismoso, cotilla) però no el de chafardear o chafardeo.
Monegal l'empra encara molt esta accepció de fer safareig per a referir-s'hi a l'actual premsa rosa.

Safareig: bonica paraula, de procedència àrab, sense paral·lel en el castellà, relacionada amb el patrimoni hidràulic que ens van llegar els andalusins.

Continuarem.

4 comentaris:

Joanba ha dit...

Hola,

Acabe de llegir l'article sobre els safaretjos i he de donar-te l'enhorabona. És un plaer trobar de tant en tant benissers per la blogosfera. T'informe també que des de Casal Jaume I de Benissa hem organitzat un cicle de safaretjos poètics per a l'estiu. Es tracta de quedar cada setmana per la nit a un safareig (Pou d'Avall, Orxelles, Santa Anna, Bèrnia i Núsols -aquest últim és privat i no està en massa bon estat-) i que els assistents reciten els seus poemes, contes o històries preferides que seran musicades per un cantautor.

Volem revitalitzar aquests espais i alhora servir d'escusa perquè l'Ajuntament escometa tasques de manteniment ja que els safaretjos es troben una mica abandonats per l'actual corporació municipal del PP.

Per últim, et convidem a visitar la web www.infobenissa.com i a enviar-nos qualsevol article d'interés.

Salut
Joan Baptista Gandia

Vent d Cabylia ha dit...

Gràcies Joanba. Vaig molt poc a Benissa i enguany crec que podré anar encara menys. En tot cas, la iniciativa dels safaretjos poètics molt bona, deliciosa diria jo. Sembla que el Casal està prou actiu.

Per altra banda, ja coneixia la pàgina d'infobenissa, molt completa per cert.

Algun dia escriuré una mica sobre La Ràpita. He sentit que es volen parar els intents d'urbanització pel seu interès arqueològic, però sempre s'addueixen les restes de vil·les romanes, quan allí el que ha d'haver (segurament sota la caseta del pla de La Ràpita) són les restes d'una ràpita andalusina, com la de Guardamar. Tractaré d'abordar el tema prompte.

Salut

ÁLVARO ha dit...

Hola Vicent.

Buscant informació sobre safarejos he vist la teva entrà. Em semblo molt bona ja que a més d'analitzar els safareig com a construcció, fas referència a la paraula xafardejar... molt curiós. Enhorabona.

Vent d Cabylia ha dit...

Gràcies Álvaro, per a això estem!