Un repàs a les darreres tendències historiogràfiques anglogermàniques en història política altmedieval (M. Wallace-Hadrill, D. Bullough, J. L. Nelson, etc.), que incorporen l'estudi de les formes polítiques, l'antropologia històrica, l'arqueologia i una relectura atenta, minuciosa i exhaustiva de les fonts, atenent als paràmetres sociohistòricoculturals de l'època. Així mateix, un estudi de cas aplicat a la dinastia asturlleonesa imperant als regnes d'Astúries, Galícia i Lleó durant el segle X, les formes polítiques de la qual desmentirien, per una banda, qualsevol retorn al visigoticisme, i, per altra banda, les innovacions de "l'assalt al poder feudal" del segle XI, el qual seria un episodi més de resistència front l'increment de concentració de poder dels respectius comtes i reis.
Un aprenentatge intensiu de les nocions bàsiques de "l'arqueologia hidràulica" o "arqueologia d'espais agraris irrigats", aplicable tant a les societats feudals (de moment uns pocs casos a Puigcerdà, la Catalunya Nova i el monestir de Sa Real a Mallorca), com sobretot a la societat clànica àraboberber, per a l'anàlisi de la qual va nàixer (estudis a Granada, el País Valencià, Albacete, el Iemen, i especialment Eivissa, Mallorca i Menorca). Encara que parega impossible, en només quatre hores sembla que qui no sabia res hi va assimilar certs principis generals (punt de captació, línia de rigidesa, tipologies de vessant o de fons de vall, etc.) i va visualitzar l'enorme diferència entre una societat -feudal- i l'altra -andalusina-, i els qui ja n'estàvem familiaritzats vam realitzar un fabulós repàs que ens va posar les idees en ordre. Amb tot, l'arqueologia hidràulica sembla seguir revelant-se una gran eina per a l'estudi dels petits espais regats, però continua sense resoldre la qüestió de les grans hortes andalusines (al País Valencià en són un fum: les del Millars, Palància, Túria, Xúquer, riu d'Alcoi, Montnegre, Vinalopó i Segura); esperem amb ànsia estudis globals d'alguna d'elles. D'altra banda, en la bibliografia proporcionada, hi havia absències destacades, com, per exemple, Carolina Batet o Xavier Ballestín.
Un negre a Sueca, a principis de segle XVI, tirant-li un cudol a un llaurador de la zona. Ho diu la documentació judicial de la vila, que mostra fins a 60 negres coetanis en una població d'uns 1.000 veïns, i així va començar, fulgurantment, la nostra introducció en l'estudi del treball esclau i assalariat durant la baixa edat mitjana a la península ibèrica. Esclaus i assalariats ocupaven un paper encara indeterminat en conjunt, especialment a les zones de conquesta, com ara Sevilla o València (on s'hauria d'afegir, a més a més, el treball tarifat pels senyors dels excedents de mà d'obra de les aljames musulmanes). Així doncs, si bé ningú no pot discutir la preeminència de la petita explotació camperola dins del marc feudal, cal que deixem d'extrapolar els pocs casos que coneixem a tota la resta (ni una vila és un regne sencer, ni tampoc ho és només el reialenc). Crec que cap dels presents oblidaran el negre de Sueca ni altres alambicats exemples contemporanis que ens van fer percebre com de vegades la demanda ve marcada per l'abundant oferta.
Continuem: una crisi baixmedieval replantejada des dels punts de vista del marxisme analític. Recessió no, sinó una reconversió que donà lloc a l'inici de l'economia consumista que porta al capitalisme actual. Em vaig absentar per evitar la sensació de déjà vu. Epstein m'empararà.
Finalment, un esplèndid i utílissim treball comparatiu (amb bibliografia incorporada) sobre la formació i desenvolupament medieval dels principals municipis reials de la Corona d'Aragó (Jaca, Osca, Saragossa, Montpeller, Girona, Barcelona, Lleida, Cervera, València, Alacant, Oriola, Mallorca, etc.). Així mateix, un estudi de cas per demostrar el creixent autoritarisme que marca el pas del pactisme a la Monarquia Hispànica dels Reis Catòlics i Carles I: la introducció de la Inquisició reial, que aconseguí guanyar un espai polític favorable a la corona, bo i escapant del control de les institucions tant regnícoles com municipals-reials (alhora més "tranquil·les" per la introducció general d'una insaculació que mitigà les bandositats). La concentració del poder monàrquic continuaria en un procés peculiar a cadascun dels regnes de la corona d'Aragó, culminant una primera fase amb la guerra de Successió i la Nova Planta, fets que queden fora de l'àmbit medievalístic però hem de tindre presents en considerar estes entitats polítiques (els regnes) com a organitzadores del metarelat històric.
Fins ací, en vista de l'absència del darrer professor, el curs acadèmic: intensiu i profitós. A partir d'ací, altres interessos i plaers que han imprés la marca de qualitat i diferència als cursos de doctorat interuniversitari de Morella dels quals he estat parlant fins ara, i que m'han ocupat -com haureu observat- tota la setmana. Hotel confortable, atent i amb excel·lents vistes; dinars copiosos amb la millor gastronomia de la zona (croquetes morellanes, olla morellana, embotits i patés morellans, corder al forn, i les inolvidables collaes -quallades- de postres); visites entranyablement guiades als voltants (Mirambel al Maestrazgo aragonés, Forcall, etc.) i a la vila (incloent l’església arxiprestal i el convent de Sant Francesc amb les seues impactants pintures murals sobre la dansa de la mort, amb textos en llatí i valencià); i, evidentment, eixides nocturnes que faciliten el coneixement dels companys i d'alguns professors, mouen el galliner (sorprenentment ple de galls amb un xorro de veu) i proporcionen escenes impagables i ben divertides.
Malgrat tot -aprofitament acadèmic i delit festivocultural-, sembla que enguany era la darrera edició dels cursos de doctorat de Morella, que segurament deixaran d'existir absorbits pels nous plans d'estudi de l'Espai d'Europeu d'Educació Superior (procés de Bolonya), que preveuen una llicenciatura de 3 anys com a primer cicle i un màster oficial d'1 o 2 cursos com a segon cicle de postgrau. El departament de medieval de la Facultat d'Història de la Universitat de València encara no n'ha aprovat cap, però esta seria una molt bona seu organitzadora o coordinadora d'un Màster en Història de la Baixa Edat Mitjana a la Corona d'Aragó (s. XIII-XV), que abastés, dins el context i el marc comparatiu europeu, una visió general del procés d'expansió feudal encapçalat pels reis d'Aragó i el desenvolupament de les societats colonials formades posteriorment a tots els nivells: econòmic, social, politicojurídic, cultural, etc. Si fos possible, una bona selecció de catedràtics i professors de les diferents universitats de Saragossa, Barcelona, Castelló, València i Alacant, podria oferir un programa realment potent, amb una forta projecció territorial i europea. Si els cursos de Morella n'eren una mena de preparació, esperem que el Màster-Doctorat continue la mateixa estela de bon disseny, organització i aprofitament. En definitiva, enhorabona i gràcies als professors (A. Isla, H. Kirchner, A. Furió, P. Iradiel, R. Narbona), als coordinadors (Xarxa Vives, S. Andrés, A. Furió) i als assistents.
Havia nevat el cap de setmana
Pintures murals del convent de Sant Francesc de Morella
Pintures murals del convent de Sant Francesc de Morella
Escala del cor de l'Església Arxiprestal de Morella (Els Ports)
2 comentaris:
Ei! M'alegre que hages gaudit de la zona. Bona foto de l'arxiprestal de Morella, jo també vaig haver-ne de fer d'allí fa molt poc.
Que vaja molt bé!
Gràcies, però la foto no és meua, sinó d'un company del curs. I sí, la zona i la gent són una meravella.
Publica un comentari a l'entrada