diumenge, 28 de gener del 2007

El joc cavalleresc i la conquesta de Sicília

Sicília

Pedro el Grande, rey de Aragón, cuando pensó en Sicilia no vio en ella ni un centro productor de trigo, ni una excelente plataforma para saltar a los santos lugares, ni un objetivo consecutivo e irremediable que lo liga a la conquista de Mallorca por Jaume I. Él vio en Sicilia la muestra inmediata de un objeto para seguir sustentando su preeminencia social y política; para alzar sus valores monárquicos al destino de la comunidad catalana. Enlazó el saber de este juego [cavalleresc] amb la pràctica del poder
.

J. E. Ruiz Doménec, "¿Por qué la conquista de Sicilia? Una lectura receptiva de Desclot", XI CHCA, vol. IV, p. 178, passim J. L. Villacañas, Jaume I el Conquistador. Madrid: Espasa, 2003, p. 543.

És açò una explicació delirant i postmodernista -i que, per tant, no explica res- de la conquesta de Sicília? O és una visió a la qual no estem acostumats els "vells" historiadors i que s'ha de tindre molt en compte? Ens servix d'alguna cosa el que veieren psicològicament Pere el Gran o qualsevol rei feudal en la conquesta de Sicília? O hauríem de centrar-nos en explicar per què veien el que veien i per què mobilitzaven tota una societat en el seu afany? I no seria més bé que la lògica social i el seu funcionament eren els que empenyien els reis feudals a veure el que veien i actuar com actuaven?