Via Ja'far m'arriba un enllaç excel·lent: els Banys de l'Almirall de València-Ciutat, amb abundant informació sobre la història de l'edifici, el procés de restauració i el funcionament dels banys, explicats tant amb informació textual com audiovisual (ací baix teniu els vídeos). L'edifici, actualment visitable i situat al carrer dels Banys de l'Almirall (al costat de la plaça de Nàpols i Sicília, la de CCOO), va acollir durant més de 500 anys uns banys de vapor d'estil àrab, construïts, però, en època cristiana, a principis del segle XIV. De fet, l'adopció dels banys a l'estil dels hammam/s andalusins per part dels occidentals és un tret característic de la península ibèrica medieval, que ha deixat com a testimoni, per exemple, els banys inversemblantment anomenat àrabs de Girona, de finals de segle XIII.
Durant el segle XIX, els banys de vapor col·lectius dels Banys de l'Almirall de València-Ciutat van ser substituïts per banyeres individuals fins que en 1959 l'edifici fou reconvertit en un gimnàs. En les darreres dècades la Generalitat Valenciana l'adquirí i el restaurà en un procés que sembla ara culminat amb la publicació del lloc web. Tot un èxit i una feina realment feta (es nota quan hi ha bons professionals darrere). En fi, si teniu interés i temps, podeu gaudir amb l'enllaç, especialment amb els extractes del llibre El Palacio y los Baños del Almirante (2002), que, per exemple, en l'apartat "Sociabilitat i funció del bany públic", oferix el resum d'una notable baralla que va tindre lloc a uns altres banys medievals valencians, els del Mercat, entre la dona d'un ferrer, Tomasa de Montpaó, i una esclava tàrtara, Elena, que servia als banys. Copie simplement la part del succés (les implicacions explicatives sobre el fet de l'assistència als banys públics les trobareu allí).
Durant el segle XIX, els banys de vapor col·lectius dels Banys de l'Almirall de València-Ciutat van ser substituïts per banyeres individuals fins que en 1959 l'edifici fou reconvertit en un gimnàs. En les darreres dècades la Generalitat Valenciana l'adquirí i el restaurà en un procés que sembla ara culminat amb la publicació del lloc web. Tot un èxit i una feina realment feta (es nota quan hi ha bons professionals darrere). En fi, si teniu interés i temps, podeu gaudir amb l'enllaç, especialment amb els extractes del llibre El Palacio y los Baños del Almirante (2002), que, per exemple, en l'apartat "Sociabilitat i funció del bany públic", oferix el resum d'una notable baralla que va tindre lloc a uns altres banys medievals valencians, els del Mercat, entre la dona d'un ferrer, Tomasa de Montpaó, i una esclava tàrtara, Elena, que servia als banys. Copie simplement la part del succés (les implicacions explicatives sobre el fet de l'assistència als banys públics les trobareu allí).
Es tracta del cas del Bany d’En Suau o del Mercat, del qual conservem el procés que generà davant del Justícia Criminal. La causa s’inicià alguns dies després dels fets, el 15 d’octubre de 1397, i es va prolongar, almenys fins al 18 de febrer de 1398. Mereix que la tractem en extensió. A partir de les declaracions de Joan Suau i Tomasa de Montpaó intentarem reconstruir el que va passar. Els fets transcorren un dissabte –vespra de la festivitat dominical- de tardor, a mitjan d’octubre. Eixe dia Tomasa, esposa d’un ferrer anomenat Gil de Montpaó, acudix al bany d’En Suau acompanyada d’altres dones: “vengueren al dit bany per banyar-se, segons és acostumat". La menuda comitiva la formen, a més de Tomasa, la seua filla, la seua cunyada–esposa de Garcia de Montpaó– i una serventa mora d’esta.
Segons Joan Suau, la mencionada Tomasa, “contra forma e manera acostumada fer en bany” anà amb molts draps de diverses mides i en gran quantitat, “en manera de draps de bugada” i, col·locant-se enmig de les altres dones que es trobaven a l’interior dels banys, agafà els draps i es posà a llavar-los, prenent a pler l’aigua freda i l’aigua calenta, segons li convenia per a la seua tasca i contra la voluntat de les banyistes presents:
En la defensa de Tomasa els fets es plantegen de forma molt diferent, quan no oposada. Ella i els seus acompanyants –diu– “anaven al bany qui.s s’apella lo Bany del Mercat... per banyar-se simplement”. Una vegada acomodades a l’interior de l’establiment, Tomasa hauria utilitzat directament els servicis de la serva musulmana de la seua cunyada per a proveir-la d’aigua. Primer un poal d’aigua calenta, on admet haver posar roba a remull, després un poal amb aigua freda per a mesclar amb la calenta: “la mora... li portà a ella, dita Na Thomasa, un poal ple d’aygua calda e posà-lo.y de ropa. E en aprés, ab una arteça, aportà-li aygua freda per temperar la calda”.
Segons la demanda de Joan Suau, Elena, “fembra bona e de bona condició”, va dir molt educadament a Tomasa les paraules següents: “Madona, per amor de Déu, no façats tant dan que vos vullats lavar tants draps en lo bany, que ja són tants com d’una bugada, e en lo bany no es acostuma de lavar tants ni aytals draps”, el que indica que llavar un poc de roba, al contrari, no era gens anormal en el bany públic.
Joan Suau admet que té en el bany les seues esclaves “catives” per a “servitut del dit bany”. Entre elles, Elena, una tàrtara que Suau ha destinat a “provehir les persones vinents aquí per banyar-se”. Este personatge declara, també, que la captiva guanyava diàriament quatre sous “fahent ses fahenes, lícites e honestes, en lo dit bany com en altres parts”. Així mateix, sempre segons Suau, davant les correctes peticions d’Elena, Tomasa hauria reaccionat tirant-la al terra amb una gran empenta, de forma que en caure s’hauria colpejat contra un banc, sense poder alçar-se després:
Com hem vist, l’explicació de Tomasa diferix radicalment. Elena hauria tractar d’endur-se el seu poal amb mals modes i, davant la seua justa i mesurada protesta, l’esclava de Suau hauria reaccionat escridassant Tomasa “¡na vil puta baguasa, vos tendreu lo meu poal!”, llevant-li d’una tirada el poal i colpejant-la amb ell al cap: “e donà tan gran tirada que lo dit poal tolch a la dita Na Thomasa, e ab lo dit poal donà e ferí a la dita Na Thomasa un gran colp en lo cap, que al poch no la mata”.
Però no acaba ací la presumpta agressió, ja que l’esclava de Suau, segons Tomasa, l’hauria seguit, llevant-li la roba quan anava a vestir-se per a tirar-la pel bany, blasfemant i insultant-la. Després, Elena hauria escomés Tomasa, colpejant-la amb el cap al ventre i arrapant-li els pits fins que l’agredida hauría aconseguit escapolir-se’n i fugir:
Per a acabar el quadre, Tomasa explica les contusions que patix Elena com a resultat d’un acte d’autolesió. Afrontada per no haver pogut consumar l’agressió a Tomasa, l’esclava s’hauria colpejat a si mateixa contra el paviment enrajolat del bany: “per onta, com no poch matar o consumar a la dita Na Thomasa, fort maliciosament se gità en terra en en les loses del dit bany e donà grans colps a sí mateixa”. Tomasa, no cal dir-ho, es considera una dona “de bona fama e conversació”. D’Elena afirma que és “difamadora, superbiosa, desenrívol”, que “ha acostumats de fer semblants crims e majors” i que, per les seues maldats, ja ha sigut venuda diverses vegades.
Història de l'edifici dels Banys de l'Almirall:
Recreació d'un bany als Banys de l'Almirall (segle XIV):
Funcionament dels banys de vapor dels Banys de l'Almirall:
Llibres
C. Camps et alii, El Palacio y los Baños del Almirante. València: Generalitat Valenciana, 2001
C. Camps i J. Torró, "Baños, hornos y pueblas. La pobla de Vila-Rasa y la reordenación urbana de Valencia en el siglo XIV", dins de Historia de la ciudad, II: Territorio, sociedad y patrimonio. Una visión arquitectónica de la historia de la ciudad de Valencia. València: ICARO / Ajuntament de València / Universitat de València, 2002.
Enllaços
- Plànols de la intervenció arqueològica, oferits per E. Díes.
- Article sobre la intervenció arquitectònica als Banys de l'Almirall. Arquitectes tècnics: S. Martí i S. Tormo.
1 comentari:
Gracias por estos textos que nos cuentan la historia de la ciudad de una manera tan entretenida e interesante. Realizas una labor impagable para todos los valencianos.
Por favor no dejéis de escribir. Cómo guía turística de Valencia me nutro de todos vuestros textos y trato de difundir la historia de la mejor manera posible. Gracias de nuevo.
Publica un comentari a l'entrada