dimecres, 24 de gener del 2007

Els Banys de l'Almirall (i baralles adjacents)

Sala calenta. Banys de l'Almirall (València-Ciutat)

Via Ja'far m'arriba un enllaç excel·lent: els Banys de l'Almirall de València-Ciutat, amb abundant informació sobre la història de l'edifici, el procés de restauració i el funcionament dels banys, explicats tant amb informació textual com audiovisual (ací baix teniu els vídeos). L'edifici, actualment visitable i situat al carrer dels Banys de l'Almirall (al costat de la plaça de Nàpols i Sicília, la de CCOO), va acollir durant més de 500 anys uns banys de vapor d'estil àrab, construïts, però, en època cristiana, a principis del segle XIV. De fet, l'adopció dels banys a l'estil dels hammam/s andalusins per part dels occidentals és un tret característic de la península ibèrica medieval, que ha deixat com a testimoni, per exemple, els banys inversemblantment anomenat àrabs de Girona, de finals de segle XIII.

Durant el segle XIX, els banys de vapor col·lectius dels Banys de l'Almirall de València-Ciutat van ser substituïts per banyeres individuals fins que en 1959 l'edifici fou reconvertit en un gimnàs. En les darreres dècades la Generalitat Valenciana l'adquirí i el restaurà en un procés que sembla ara culminat amb la publicació del lloc web. Tot un èxit i una feina realment feta (es nota quan hi ha bons professionals darrere). En fi, si teniu interés i temps, podeu gaudir amb l'enllaç, especialment amb els
extractes del llibre El Palacio y los Baños del Almirante (2002), que, per exemple, en l'apartat "Sociabilitat i funció del bany públic", oferix el resum d'una notable baralla que va tindre lloc a uns altres banys medievals valencians, els del Mercat, entre la dona d'un ferrer, Tomasa de Montpaó, i una esclava tàrtara, Elena, que servia als banys. Copie simplement la part del succés (les implicacions explicatives sobre el fet de l'assistència als banys públics les trobareu allí).

Es tracta del cas del Bany d’En Suau o del Mercat, del qual conservem el procés que generà davant del Justícia Criminal. La causa s’inicià alguns dies després dels fets, el 15 d’octubre de 1397, i es va prolongar, almenys fins al 18 de febrer de 1398. Mereix que la tractem en extensió. A partir de les declaracions de Joan Suau i Tomasa de Montpaó intentarem reconstruir el que va passar. Els fets transcorren un dissabte –vespra de la festivitat dominical- de tardor, a mitjan d’octubre. Eixe dia Tomasa, esposa d’un ferrer anomenat Gil de Montpaó, acudix al bany d’En Suau acompanyada d’altres dones: “vengueren al dit bany per banyar-se, segons és acostumat". La menuda comitiva la formen, a més de Tomasa, la seua filla, la seua cunyada–esposa de Garcia de Montpaó– i una serventa mora d’esta.

Segons Joan Suau, la mencionada Tomasa, “contra forma e manera acostumada fer en bany” anà amb molts draps de diverses mides i en gran quantitat, “en manera de draps de bugada” i, col·locant-se enmig de les altres dones que es trobaven a l’interior dels banys, agafà els draps i es posà a llavar-los, prenent a pler l’aigua freda i l’aigua calenta, segons li convenia per a la seua tasca i contra la voluntat de les banyistes presents:pres los dits draps e, en mig de les altres dones que aquí eren per banyar-se en lo dit bany, contra voluntat de les dites dones, prenien l’aygua calda et freda segons que les plahia e, per manera de lavar draps de bugada, lavava los dits draps dins lo dit bany, en loch no acostumat e on jamés aytals coses no.s fa ni s’acostumave fer”. Les altres dones, davant la falta de proveïment, “la fretura que passaven de la aygua”, cridaren una tal Elena, serventa del bany i esclava de Joan Suau, perquè les atenguera degudament, “que.ls donàs recapte quom calia”, sota l’amenaça d’abandonar l’establiment.

En la defensa de Tomasa els fets es plantegen de forma molt diferent, quan no oposada. Ella i els seus acompanyants –diu– “anaven al bany qui.s s’apella lo Bany del Mercat... per banyar-se simplement”. Una vegada acomodades a l’interior de l’establiment, Tomasa hauria utilitzat directament els servicis de la serva musulmana de la seua cunyada per a proveir-la d’aigua. Primer un poal d’aigua calenta, on admet haver posar roba a remull, després un poal amb aigua freda per a mesclar amb la calenta: “la mora... li portà a ella, dita Na Thomasa, un poal ple d’aygua calda e posà-lo.y de ropa. E en aprés, ab una arteça, aportà-li aygua freda per temperar la calda”. 

Segons la demanda de Joan Suau, Elena, “fembra bona e de bona condició”, va dir molt educadament a Tomasa les paraules següents: “Madona, per amor de Déu, no façats tant dan que vos vullats lavar tants draps en lo bany, que ja són tants com d’una bugada, e en lo bany no es acostuma de lavar tants ni aytals draps”, el que indica que llavar un poc de roba, al contrari, no era gens anormal en el bany públic. A part d’això, la versió de Tomasa torna a diferir substancialment. Elena hauria acudit al lloc on es trobava esta dona i, “fort vituperosament”, pres el poal d’aigua que Tomasa tenia per a les seues necessitats amb la intenció d’endur-se’l. Tomasa, per la seua part, sense saber que Elena era esclava, li hauria dit “fort simplement” que deixara el poal, “qu.ella los havia feyt venir e havia feyt temperar l’aygua”. 

Joan Suau admet que té en el bany les seues esclaves “catives” per a “servitut del dit bany”. Entre elles, Elena, una tàrtara que Suau ha destinat a “provehir les persones vinents aquí per banyar-se”. Este personatge declara, també, que la captiva guanyava diàriament quatre sous “fahent ses fahenes, lícites e honestes, en lo dit bany com en altres parts”. Així mateix, sempre segons Suau, davant les correctes peticions d’Elena, Tomasa hauria reaccionat tirant-la al terra amb una gran empenta, de forma que en caure s’hauria colpejat contra un banc, sense poder alçar-se després:en gran dan, menyspreu e injúria del damunt dit en Johan Suau, senyor de la dita Elena, cativa e serva, induhida maligne e diabolical... pres la dita Elena... e gità en terra, donà en aquella tal en tan gran empenta que la dita cativa pres gran colp de la sua persona... que cayguda donà en son banch, no.s poch levar si fora levador, tant fon lo colp, mal e cruel, si altra no la hagués levada”. Afig Joan Suau que, a causa dels colps rebuts, la seua serva tàrtara es troba en perill de mort i que si aconseguix sobreviure serà “tots temps de sa vida alesiada e asellada”, i arriba a suggerir una compensació pecuniària pel perjudici que este fet li causarà, d’acord amb les expectatives de la vida que considera pròpies dels tàrtars, és a dir, uns cent anys.

Com hem vist, l’explicació de Tomasa diferix radicalment. Elena hauria tractar d’endur-se el seu poal amb mals modes i, davant la seua justa i mesurada protesta, l’esclava de Suau hauria reaccionat escridassant Tomasa “¡na vil puta baguasa, vos tendreu lo meu poal!”, llevant-li d’una tirada el poal i colpejant-la amb ell al cap: “e donà tan gran tirada que lo dit poal tolch a la dita Na Thomasa, e ab lo dit poal donà e ferí a la dita Na Thomasa un gran colp en lo cap, que al poch no la mata”. Immediatament, la resta de dones que havia al bany “e en la dita casa eren” haurien aconsellat a Tomasa que abandonara el lloc amb rapidesa: “¡Madona, exits-vos del bany guardant-vos no us mate, exits-vos-e tost!” I esta, molt acuradament, “per pahor de la dita que.s diu sclava, se isqué de la dita casa calda e anàse’n a la roba per vestir-se, sens que no.s banyà”. 

Però no acaba ací la presumpta agressió, ja que l’esclava de Suau, segons Tomasa, l’hauria seguit, llevant-li la roba quan anava a vestir-se per a tirar-la pel bany, blasfemant i insultant-la. Després, Elena hauria escomés Tomasa, colpejant-la amb el cap al ventre i arrapant-li els pits fins que l’agredida hauría aconseguit escapolir-se’n i fugir:la dita que.s diu sclava, no contenta de ço que feyt havia... vench detràs la dita Na Thomasa e, fort vituperosament, li pres les robes de vestir, les quals aquella se volia vestir per anar-se’n per paor de la dita que.s diu sclava que mal no li fes, e lançà-les per lo bany flastonant e dient mal a la dita Na Thomasa. E de açò és fama. Item diu... que encara, afegint mal a mals, la dita que.s diu sclava se lexà anar a la dita Na Thomasa e ab lo cap li donà tan gran colp al ventre e la rapà totes les mamelles e los pits, e l’agra morta sens dubte si no que aquella se n’isqué fort cuytadament del dit bany, e almens de aquella on era”.

Per a acabar el quadre, Tomasa explica les contusions que patix Elena com a resultat d’un acte d’autolesió. Afrontada per no haver pogut consumar l’agressió a Tomasa, l’esclava s’hauria colpejat a si mateixa contra el paviment enrajolat del bany: “per onta, com no poch matar o consumar a la dita Na Thomasa, fort maliciosament se gità en terra en en les loses del dit bany e donà grans colps a sí mateixa”. Tomasa, no cal dir-ho, es considera una dona “de bona fama e conversació”. D’Elena afirma que és “difamadora, superbiosa, desenrívol”, que “ha acostumats de fer semblants crims e majors” i que, per les seues maldats, ja ha sigut venuda diverses vegades.



Història de l'edifici dels Banys de l'Almirall:


Recreació d'un bany als Banys de l'Almirall (segle XIV):


Funcionament dels banys de vapor dels Banys de l'Almirall:


Llibres
C. Camps et alii, El Palacio y los Baños del Almirante. València: Generalitat Valenciana, 2001
C. Camps i J. Torró, "Baños, hornos y pueblas. La pobla de Vila-Rasa y la reordenación urbana de Valencia en el siglo XIV", dins de Historia de la ciudad, II: Territorio, sociedad y patrimonio. Una visión arquitectónica de la historia de la ciudad de Valencia. València: ICARO / Ajuntament de València / Universitat de València, 2002.

Enllaços
- Projecte de la Direcció General de Patrimoni (incloent una mostra grollera d'utilització del SALT: els arqueòlegs Concha Camps i Josep Torró són, per art de màgia, "Petxina Camps" i "Josep Torre")
- Plànols de la intervenció arqueològica, oferits per E. Díes.
- Article sobre la intervenció arquitectònica als Banys de l'Almirall. Arquitectes tècnics: S. Martí i S. Tormo.

1 comentari:

Unknown ha dit...

Gracias por estos textos que nos cuentan la historia de la ciudad de una manera tan entretenida e interesante. Realizas una labor impagable para todos los valencianos.
Por favor no dejéis de escribir. Cómo guía turística de Valencia me nutro de todos vuestros textos y trato de difundir la historia de la mejor manera posible. Gracias de nuevo.