dijous, 29 de març de 2007

El cabotisme intercomarcal es consolida

2ª Intercomarcal Cabotista (Diumenge, quin dia pa' fer-ho!)

El cabotisme intercomarcal es reuneix novament a Gandia. El cartell és de luxe:
IX, l'únic grup valencià que no empra el verb "eixir", ací cantant el megahit de Jalea Real Alzeimer
OVIDI TWINS, ací cantant l'excels poema de Teodor Llorente Arròs en fesols y naps
PEPE BOTIFARRA, ací amb una jota de Xàtiva
PEQUEÑO MULO, ací cantant en l'Incrustados en el escaparate
REMIGI PALMERO, ací amb Cuines bé l'arròs a banda
MIQUEL GIL, ací versionant amb el Comelade l'Homenatge a Teresa d'Ovidi
Només han faltat les MÃEDEUS, ací ensenyant a fer una bona Paella valenciana
I ací recordant grans temps passats

Apèndix:
Arròs amb fesols i naps (Teodor Llorente)
Per l'horta tocant migdia / plens d'infantil alegria / ditxosos i satisfets / tornaven a l'alqueria / dos pobres fematerets / L'un i l'altre al escoltar / les dotze que en so de queixa / els cridaven a la llar / tingueren una mateixa / idea: la de dinar / Lo més menut que li guanya a l'altre que l'acompanya / en vivor, li digué així: / "Si fores lo rei d'Espanya / què dinaries tu hui? " / Alçant lo front ple d'arraps / i soltant la llengua pronta / li contestà: "Pues no ho saps? / Quina pregunta més tonta! / Arròs en fesols i naps! " / "I tu? " -afigí lo major / Lo menut llançà un sospir / i torcant-se la suor / li replicà: "Què he de dir, / si tu has dit ja lo millor? " / Arròs en fesols i naps!

Paella valenciana (Toni de l'Hostal (nét))
A Marc Cotteau

Ingredients per a fer una paella: un quilo de carn; mitja quarta de tavella; cent grams de tomaca; dos-cents de bajoqueta; una quarta d'oli; un litre d'aigua de l'aixeta (el bollit, mai amb aigua de Madrid!); mig quilo de magre; mitja quarta 'garrofó;un paquetet de safrà; una cullerâ de pemintó; un got ple d'arròs per cap; sal de cuina(pâ quatre persones i pâ la que cuina).

Procediment: calfa l'oli (no el vinagre), tira-li la sal i afegeix la carn i el magre; vés pegant-li voltes a la carn amb la paletafins que la pell del pollastre vaja fent-se dôrãeta: ja t'hem dit el secret del sofregit! En acabant, afegeix la bajoqueta, i la tomaca triturâ; pega-li una altra volteta. T'has d'esperar a que tot se sofrija un parell de minutets, mai de la vida una hora i mitja!
Quan estiguen prou fetes les cuixes, tira el pemintó alhora que l'arruixes amb el litre d'aigua del pessebre;c as contrari, es cremaria el pebre. Tot seguit, pâ trencar l'enfit, afegeix la tavella, el garrofó, el paquetet de safrà -què vôràs com es desfà-; deixa-ho bollir al foc fins que es coga; arrefila l'arròs: vôràs com l'aigua es torna groga

Afegeix-li aigua si se n'evapora; tasta-ho de sal i afegeix-ne, cas que fóra. Deixa-ho coure uns deu minuts al màxim, en acabant, uns âtres deu minuts al mínim. A la taula i al llit, al primer crit. Quan estiga cuit i ben sequet,deixa-la sobre el foguer pâ fer el socarrãet. I recorda: qui guisa dolç, guisa pâ moltsi qui guisa salat, sempre guisarà pâl gat

1 comentari:

Lucrècia de Borja i Bairén ha dit...

Allí ens vorem!! Vos espere a tots!! (a la gent de la Valldigna també)