dimecres, 7 de març de 2007

Més de 120 anys de diferència

Banda de Música "La Constancia" de Catral
(Baix Segura, 1875-1964 / 1980-). Any 1910



Després diran que no els portem avantatge als catalans: pel que fa a concursos de bandes de música més de 120 anys. De fet, el primer certamen important celebrat en Catalunya s'acaba de fer este cap de setmana a la Vila de La Sénia (Montsià), precisament en eixes Terres de l'Ebre tan agermanades amb les valencianes del nord i que són l'alma mater de la Federació Catalana de Societats Musicals. Al País Valencià, en canvi, se celebren des de finals del segle XIX, si més no el destacadíssim Ciutat de València des de 1886 (el més antic d'Europa), i sembla que som una nació capdavantera en la qüestió, essent, per exemple, objecte de tesis doctorals per part del director i compositor Richard Scott Cohen, o comptant amb el primer certamen televisat per internet: el Vila d'Altea de l'any 2000.

Per exemple, a Altea la Filharmònica hi existix des de 1889, moment en què ja hi havien més de 140 bandes al país segons les dades aportades per Richard Scott Cohen. Segons este mateix autor l'origen d'esta profusió associativo-musical ha estat molt poc estudiat i només comptem amb antigues reflexions de la primera meitat del segle XX sobre la qüestió, les quals apunten a una triple confluència militar, cívica i religiosa: els acompanyaments musicals de les milícies forals valencianes i després de les milícies liberals i carlines i de l'exèrcit espanyol; les desfilades gremials lligades a festes, processons i tot tipus de celebracions cíviques i religioses; i les capelles musicals de les parròquies, generalment dirigides per l'organista corresponent. Així, segons les seues estadístiques a data de 1995 existien més de 430 societats musicals valencianes (el 40% estatal) per només 18 catalanes. No debades al certamen de La Sénia el president del jurat ha estat el director de l'orquestra de Muro i 6 de les 10 bandes participants han estat valencianes.

De fet, el mateix Richard Scott Cohen, després d'analitzar conjuntament les agrupacions de sardanes, cors i bandes de música existents a Catalunya, el País Valencià i les Balears en l'article Community ensemble music as a means of cultural expression in the catalan-speaking autonomies of Spain, ha arribat a la conclusió que en este aspecte concret som a diverse people united by a love of musical participation and by the mother tongue known as Mallorquí, Menorquí, Eivissà, Valencià, and Català (una gent diversa unida per un amor a la participació musical i per la llengua materna coneguda com a Mallorquí, Menorquí, Eivissenc, Valencià i Català).



Cap comentari: