dilluns, 26 de març del 2007

A propòsit de "Valencia es un cagadero"

Parc del meu barri

Com a l'autor del blog Valencia es un cagadero tampoc m'ha agradat mai viure envoltat de merdes de gos ni caminar amb la por que en qualsevol moment puc xafar-ne una. Per això, quan vaig arribar a Barcelona em va sobtar que no n'hi hagueren merdes pel carrer. Obsessionat per la qüestió, quan vaig tindre una feina en què havia de fer recorreguts diaris a peu de 4 hores pels diferents barris de la ciutat em fixava en el terra i les seues possibles merdes: i no n'hi havien. Vaig arribar a la conclusió que era possible viure en una ciutat amb gossos sense xafar merdes de gos (encara no n'he xafat cap en tres anys). Tanmateix, vivint al barri Gòtic, vaig arribar a la conclusió que "Barcelona és un pixador", sense merdes però tot ple de pixades humanes (al meu antic carrer veia gent pixant a les sis de la vesprada amb les bosses del Zara a la mà).

En passar a viure a la Barceloneta em vaig adonar que potser és el barri amb més merdes de gos pel carrer, segurament perquè, per la seua configuració urbanísitica, només té un parc i en la zona més allunyada a ell se'n veu alguna. Així i tot, la gent utilitza normalment els escocells o els que empren les zones obertes del passeig marítim arrepleguen les merdes amb una bosseta (al passeig mai se'n veuen). Darrerament, encuriosit per l'excel·lent iniciativa del bloguista valencià, m'he estat fixant també en els parcs públics barcelonins, que sempre m'havien cridat l'atenció per la seua bona senyalització (si falta un arbre en un escorcell normalment posen una placa dient quan el retornaran a posar o la raó per la qual està buit). El sistema és paregut a la majoria de parcs que he vist: zona oberta, taules de ping-pong, zona infantil tancada i zona per a gossos tancada. Així pots passejar o asseure't a l'herba sense por a les merdes, així com els teus fills poden jugar i rebolcar-se sense arrebossar-se en merda. Fins i tot he vist algun usuari de la zona per a gossos -amb els seus banquets per a descansar- arreplegar les merdes del seu gos i tirar-les a les papereres que hi ha dins, i això que pràcticament cada dia passen a desinfectar la zona, tot anotant la desinfecció en el panell corresponent.

Per tant, no només és possible que València no estiga sotmesa a la dictadura de les cagades, sinó que els parcs i jardins puguen ser gaudits amb plenitud, sense por a trobar les maleïdes merdes.


Zona per a gossos a l'esquerra

Zona per a gossos. Es veuen poques merdes

Zona per a gossos

Zona per a gossos. A la porta es veu la data de la desinfecció (del mateix dia que la foto)

Zona infantil

Senyalització de la zona infantil



1 comentari:

Gandia podrida ha dit...

Quina enveja. Vine-te'n a Gandia: la ciutat sencera és un pipi-merda-can. I hi ha una fotracada de zones per als gossos i puc assegurar-te que no només no serveix de res, sinó que les zones al voltant dels pipicans encara concentren major presència de pixum i merda que les que no. Exemples: a la mateixa plaça de l'ajuntament en tens un... just darrere d'una para del bus. Prova a aguantar-hi 5 minuts ara que ve la caloreta i voràs quin gustet... Al parc del País Valencià tens mig parc per a gossos... però els amos prefereixen la zona "no per a gossos". Ídem al de Joan Fuster. I ull que si li recrimines a algú l'actitud et pots clavar en embolics. Mira el Levante d'ahir, van enviar a algú a l'hospital per això. En fi, et convide a passar pel bloc que hem obert sobre això, Gandia podrida. Salut!