We do not change our course

Mãemeua!! Programa 1

ATENCIÓ: SPOILER (que vos xafe el capítol si no l'heu vist, vaja)

(Continuació...)

...El nou lliurament no defrauda. Els guionistes, influïts per la filosofia del venerable alcalde suecà Bernat i Baldoví, decideixen començar el primer capítol de Mãemeua!! amb una sàvia cita extreta d'El virgo de Visanteta: "Qui no vullga póls que no vacha á la era". Després, Juanito, la mascota de l’equip, ens dóna la benvinguda amb el seu característic bon parlar, i apareix la “no capçalera”. El programa presenta interessants novetats centrades entorn de l’exterminació dels seus personatges per part dels caçãors de tirães (molt més templats que els caçadors de bolets o els caçadors de paraules). El sinyor alcalde, sembla que impulsat per l’escàndol produït arran del descobriment del crèdit fraudulent de la Caja Rural de la Valencia Castellana, fa una crida a carregar-se els animals de Mãemeua!!

Sant Senén (o sant Abdon) –l’actor que està de retir espiritual– ja ha mort i sant Abdon (o sant Senén), malgrat la seua crida desesperada al mític "Comando Cyborg", cau igualment a mans dels caçãors; poques vegades hem vist una mort tan ben filmada i interpretada, a l’alçada dels jocs de llums de Ciutadà Kane o de la interpretació de Gérard Depardieu a Cyrano de Bergerac. Pau Cortina, però, eixit del cor mateix de les hordes de William Wallace, substituirà els Benissants en les tasques de presentació; en la seua carrera inicial passa significativament davant La Agricultura, l’associació local de caçãors.

I, així, enllaçant amb esta subtil senyal, passem al Gran Suecano: què fan els caçãors de tirães les 24 hores del dia. El primer diàleg de l’escena és digna de Tarantino: la vista t‘anganya col·lega, la vista t‘anganya i te diré per què: perquè no vas cara.l’aire, no beus gens ni miqueta, no t’angarrofes, eres un sòbrio, un abstemio, eres pitjor que un set bord en la baralla del truc, fas col·lecció de vidres buits, què més vols que te diga, que la dona t’ha canviat? Tot seguit fa la seua aparició estel·lar Toni el Mestre, amb la seua frase característica: espardenyâ! Qui va dir que la filologia i l’humor estaven renyits? Mireu el president de la Diputació de València (Fernando Giner) si ens fa riure amb la llengua. En el present programa Toni el Mestre ens va ensenyar que: No es diu provessó, CAL DIR processó. A continuació es produeixen els encontres en el tercer water entre el caçãor d’aliens i el glopejãor, qui, finalment borda la seua interpretació.

I, sense solució de continuïtat, les noves classes de culturisme de Ceci n’est pas une pipe, que, amb reminiscències en els talls fílmics a la Nouvelle Vague, ens ensenya a apreciar correctament un llibre, com si d’una pintura es tractara. Ens quedem, sens dubte, amb el misteriós secretari del presentador i la mítica frase d’Stendhal: "Letras muy juntas, cosas muy chungas”. Així, passem l’equador del programa i hi arriben les millors escenes. En primer lloc, l’aniquilació de tot el que ix de les ai-xumeneres per part dels caçãors de tirães: l’investigãor (afortunadament només pateix un colp de culata i suposem que no haurà mort) i, fins i tot, Dick van Dyke. Com sentencia un caçãor: Ací és un bon puesto, els estem pillant a tots. I, en segon lloc, presenciem l'entente cordiale signada per Llepo-man i Mr. Cabasset, que aconsegueixen sobreviure als caçãors gràcies al Crossover definitiu (l’escena, a més, inclou publicitat política subliminar amb pintades catalanistes i de "Puta PP" en les parets del fons).

Posteriorment, passem a les ja familiars Tertúlies de Ca Fuster –que el dia de la gravació no la van pillar sense cotxe davant de la porta–. El personatge convidat per Fuster en esta ocasió va ser l’infame saforenc Mr. Cabota, que muntat en l’euro des que el seu imperi de l'humor s’estén pel País Valencià, va mostrar una prepotent imatge, a mig camí entre Risto Mejide i M. A. Barracus. Este insignificant home va definir la seua revista, La Cabota, com una publicació que val la pena i en la línia Ausiàs March i tot això. Una nova fal·làcia que hem d'apuntar-li (com veuran no li guarde cap tipus de rancúnia per res). En altre ordre de coses, l'entrevista de Fuster va anar plena de referències sucoses: les visites conjuntes de la intel·lectualitat suecana al club "Pingüi's", el típic desdejú de Fuster (valencianes mullãetes en whisky DYC), "este país es diu... Països Catalans", la definició de Mr. Cabota com el nou Eliseu Climent, sempre tocant-li la xuflaina a Fuster, etc. Tot plegat, una entrevista de quatre minuts i vint-i-set segons que suposa el preludi del final. Pau Cortina, el nou presentãor, explota finalment en cridar el nom del programa (segurament perquè el diu malament, no és "Mare meua!!"), i la ja mítica "A carro i haca" tanca el retorn triomfal dels xicons de Mãemeua!!

El proper programa sembla que s'estrenarà a SuecaTV a finals de mes. Algunes filtracions aposten per un tema de referències locals. Esperem poder vore'l a la xarxa prompte...