Més bé als valencians

És València la que està fora de l'Euroregió...

Fa huit dies que Josep Vicent Boira, director acadèmic de la Càtedra Ignasi Villalonga, va publicar un article a La Vanguardia, "Destinado, sobre todo, a catalanes", que està causant sensació entre els periodistes que hi treballen, com palesen les posteriors referències del valencià Salvador Enguix i del català Enric Juliana. Segons Boira, l'article tracta de trencar ideas preconcebidas [sobre els valencians a Catalunya], mitos que deben ser combatidos, ja que sólo arruinando los tópicos estaremos en condiciones de relacionarnos con nuevos horizontes. Tanmateix, em sembla que en l'intent de trencar tòpics (alguns no crec ni que ho siguen) i d'apuntalar la seua tasca al front de l'Euroregió des del País Valencià, Boira deforma la realitat valenciana fins a fer-la irreconeixeble. Diu:

La Comunidad Valenciana es de derechas. Falso. Es un error recurrente pensar que el voto de las elecciones del 2007 ha sido un voto ideológico, como en Madrid. Más bien ha sido un voto sociológico. Las manifestaciones antigubernamentales del PP en Madrid contra la política antiterrorista o la educación no se han reproducido nunca en Valencia. [...]

Què vol dir un vot sociològic? Que no és polític? Que no és ideològic? La qüestió és que el PP ha arrasat i el PP valencià té una ideologia clara, basada en una política econòmica bolcada en la construcció i el sector turístic, sense frens mediambientals; en un espanyolisme regionalista que "deixa morir" i margina la cultura valenciana (entesa com a producció cultural en llengua valenciana i les tradicions i particularitats autòctones, com la pilota valenciana i d'altres); en el suport al sector privat en la gestió de la sanitat i l'educació (amb les implicacions de reproducció d'esquemes ideologicopolítics que comporta el cas educatiu); en una política cultural efímera i de "pandereta", d'esdeveniments ocasionals (exposicions, pel·lícules, obres de teatre, etc.) però sense crear una indústria valenciana mínimament ferma; en una política de victimisme front a l'exterior i de propaganda interna, sense escrúpols democràtics (Canal 9 és un exemple), etc., etc., etc. (se m'escapen molts aspectes per la rapidesa d'este comentari).

I em sembla que tot això es pot considerar com una "política de dretes", per la qual cosa els centenars de milers de valencians que han votat PP han votat eixa gestió de dretes. Evidentment, no tot "el País Valencià és de dretes", perquè eixos votants només representen un 35% del cens electoral i no arriba a un 30% de tots els valencians, però, ara per ara, i des de fa una dècada, "el País Valencià és de dretes" en tant que vota les dretes, de la mateixa manera que la València de Blasco Ibáñez era una "València republicana" en tant que votava majoritàriament els republicans, malgrat que hi haguessen molts monàrquics, conservadors, anarquistes, etc.

La Comunidad Valenciana monopoliza el discurso hiperbólico. Falso. A los amigos catalanes, y sobre todo a los barceloneses, habrá que recordarles que la ciudad que primero inventó la idea de la comparación superlativa fue Barcelona."Barcelona, la millor botiga del món", fue un lema usado con profusión. Sus Juegos Olímpicos fueron "los mejores de la historia" y ahora mismo la capital catalana invita a los niños a vivir "les millors vacances del món". ¿Por qué se ve la viga en el ojo ajeno y no en el propio? Al fin y al cabo, es la misma viga. ¿Acaso no ha sido la 32. ª la mejor Copa del América de su larga vida desde 1851?

Correcte, ja ho vaig dir ací per al cas de València i Barcelona. Les polítiques hiperbòliques són semblants a un lloc i a un altre, però la gran diferència és com es gestionen els rèdits econòmics d'eixa competitivitat entre ciutats i territoris: de forma que beneficie tots els ciutadans en el present i el futur, mitjançant polítiques que asseguren una marxa econòmica estable i de qualitat, unes ajudes socials àmplies i una gestió cultural potent, les quals, tot plegat, milloren realment el benestar de la vida de la majoria; o, contràriament, a través de polítiques que només beneficien els sectors econòmics puixants, desentenent-se d'altres (agricultura, indústria), amb els problemes de desestructuració social que això comporta, sense cap previsió de futur més enllà del faraonisme, del "pensat i fet" i del "Déu dirà".

El Gobierno del PP benefició a la Comunidad Valenciana. Falso. [...]

No em sembla que això siga un tòpic estès a Catalunya que calga combatre.

La Comunidad Valenciana es la versión más elaborada del discurso sobre la unidad de España. Falso. El PP valenciano no es el de Salamanca. El PP valenciano es un PP bávaro, regional y regionalista. Y Valencia no es el granero castellano del PP sentado sobre el sepulcro del Cid. Es, por el contrario, la idea más viva de la España regional de principios de siglo XX. Para nación, España, y para patria, la valenciana, como cantan los seguidores de la Mare de Déu dels Desemparats cada año.

No crec que ningú diga que els valencians tenim "la versió més elaborada del discurs sobre la unitat d'Espanya". El tòpic català, això sí, és que som "espanyolistes" i "anticatalanistes". El primer és difícilment innegable (i no és cap defecte en si mateix), el segon és molt més susceptible de matisació: hi ha un discurs anticatalanista (només de la dreta) a la ciutat de València i part de la seua província, les quals representen vora la meitat del país, però no el trobarem (amb significància) a la resta de comarques; en tot cas, però, l'anticatalanisme és més un recurs politicoideològic de la dreta que no un sentiment real que afecte a les relacions econòmiques i socials entre els ciutadans catalans i valencians. No obstant això, com ja he dit, la política del PP valencià de "deixar fer" amb l'statu quo actual de la llengua i la cultura valencianes, així com el suport decidit a l'educació privada i majoritàriament en castellà, aboquen a la mort social del valencià i a l'assimilació de les produccions culturals valencianes a les espanyoles de base castellana. Per tant, el regionalisme del PP confirma el tòpic de l'espanyolisme valencià, que referma la castellanitat d'Espanya.

Catalunya y Valencia se abocan a los Països Catalans. Falso. La teoría de los Països Catalans no nació de Joan Fuster, aunque él la defendió a partir de los años sesenta. Entonces, valía la pena intentarlo. Catalunya era más dinámica, potente y avanzada que la Comunidad Valenciana. Y España, un desastre. ¿Y ahora? Déjenme hacer una pregunta a los defensores de la idea: en 1962, la capital de los Països Catalans hubiera sido Barcelona, pero hoy en día, si fueran un Estado independiente, ¿cuál sería su capital, Valencia o Barcelona (o Palma)? La pujanza económica valenciana merece repensar los ideales colectivos que guían las relaciones entre nuestras sociedades. Nuevos tiempos, nueva relación, nuevo ideario.

No sé què té a veure la primera afirmació amb el desenvolupament del paràgraf. Catalunya i València no s'aboquen als Països Catalans per moltíssimes raons, en les quals no entraré ara, ja que ho fet en altres ocasions, però res té a veure la potència econòmica d'una i altra (les raons fusterianes, si més no, no partien d'això, ni de lluny). D'altra banda, com pot preguntar-se Boira per quina seria la capital dels Països Catalans en termes econòmics? Ell és geògraf, en sap d'escales. I l'escala de Barcelona és difícilment comparable a la de València en qualsevol indicador; simplement en diré un, el demogràfic: la ciutat (1.600.000 vs. 800.000) i l'àrea metropolitana (3.000.000 vs. 1.500.000) de la primera doblen els de la segona. Sí que hi ha, però, àmbits en què superem o competim amb els catalans: en les nostres indústries especialitzades d'exportació (a nivell de país) o en el tràfic comercial del port (a nivell de capital), per exemple. Tanmateix, novament, una de les diferències principals entre el discurs ideològic predominant a València i Barcelona és el del projecte nacionalista: mentre el catalanisme tracta d'integrar i liderar tot un país, el regionalisme valencià es limita a gestionar la vida de tres províncies (de pro-vincere, territori que passava a formar part de l'Imperi romà per victòria militar), amb totes les conseqüències que això té (i en són bastants), tant a nivell social, polític, cultural i econòmic, com ara la limitació del creixement de la pròpia València (té més expectatives de crèixer la capital d'un país que la capital d'una província).

Entre Catalunya y la Comunidad Valenciana, la cultura es lo único importante. Falso. ¿Adivinan los lectores qué tema ha propiciado la única reunión oficial entre consellers de ambas autonomías en el último año? Las infraestructuras (diciembre del 2006 en Valencia, con presencia, además, de los presidentes de los rivales puertos de las respectivas capitales). ¿Y cuál ha generado cumbres empresariales entre el Círculo de Empresarios catalán y la Asociación Valenciana de Empresarios? Las infraestructuras y el agua. ¿En qué están de acuerdo Josep Piqué (antes de dimitir) y Eliseu Climent? En el corredor mediterráneo ferroviario de ancho europeo. Valencia es instrumento fundamental de la política radial. Falso. Las políticas radiales y neocentralistas no pueden consentir, por definición, más de un centro. Cualquier infraestructura que promueva otros puntos de la red romperá la estructura radial. En Catalunya se debería saber que cuanto más se refuerce a Valencia, menos posibilidades tiene de triunfar la concepción neocentralista de España. Entre otras cosas porque Valencia querrá también conexiones con Murcia, Zaragoza y Barcelona.

Tampoc crec que això siguen tòpics. Massa bé saben els catalans que l'economia és molt important (la pela és la pela), i que els "nacionalismes perifèrics" que facen un estat menys centralista els convenen. Amb tot, no és sobrer recordar eixos interessos comuns.

Los valencianos se mueven sólo por el pan y el circo. Falso. Al menos, no más que otros. La celebración de la 32. ª Copa del América en Valencia ha sido percibida como una especie de compra de voluntades. Es posible, pero al menos, los valencianos no hemos debido pagar (directamente) una entrada, como sí hicieron quienes querían ver el Fòrum 2004. En ambos casos se ha recuperado una porción de la fachada marítima, se han abierto nuevos espacios de ocio y se han sentado las bases para una nueva relación con el mar. ¿Tanta diferencia hay entre una cosa y otra?

No em posaré ara a defensar el Fòrum de les Cultures ni a atacar la Copa de l'Amèrica, de la qual ja en vaig parlar, però el problema del "pa i el circ" dels valencians no és eixe esdeveniment en concret, sinó el fonament de la política quasi exclusivament en el faraonisme, sense atendre a altres inversions i projectes de mitjana i petita escala, i,en ocasions, sense respectar mínimament les regles democràtiques marcades per les lleis (casos d'agressió al patrimoni o al medi, de corrupció o balafiament): Terra Mítica, prolongació de Blasco Ibáñez, Marina d'Or, Ciutat de les Arts i les Ciències, favors a clubs de futbol, Ciutat de la Llum, etc.

Valencia está absolutamente castellanizada. Falso. La Universitat de València cuenta con una demanda global de clases en valenciano/ catalán que llega casi al 40%, las líneas en valenciano agrupan 150.000 niños y el valenciano/ catalán está presente en la mayor parte de las políticas comunicativas de las instituciones (y cuando no, se recurre al Síndic de Greuges; doy fe) y de algunas empresas (Mercadona y El Corte Inglés o los pequeños hornos de barrio). El panorama dista del de una sociedad absolutamente castellanizada, o al menos, mucho más que otras ciudades importantes de Catalunya. Otra cosa es que se pudiera hacer más y mejor.

Correcte, però si seguim votant PP i amb el mateix esquema mental sobre el valencià com a llengua marginal anem cap a on anem...

La valenciana es una sociedad desestructurada. Falso. Es una sociedad líquida, transversal. Posiblemente el mejor ejemplo de una sociedad posmoderna, pero en la que las comisiones (el nombre es indicativo) falleras son un ejemplo de vida comunitaria, los voluntarios tienen una de las tasas más elevadas de España y las numerosas bandas de música del país ejemplifican la idea de ritmo acompasado y uniforme, sometido a las reglas de la interpretación.

És, per tant, una societat desestructurada políticament. L'associacionisme se centra en actes festius concentrats (no de barri com a d'altres llocs), i, per tant, l'associacionsime cívic i polític és feble, el que provoca una disminució de la qualitat democràtica.

La Comunidad Valenciana es, en esencia, anticatalana. Falso. O al menos, no más que otras comunidades. El principal cliente de la economía catalana es la valenciana y viceversa (los grandes datos se nutren de pequeñas y medianas empresas y de empresarios individuales que comercian). Además, diez años de Euromed (nacido en 1997 como respuesta a una necesidad) han permitido más de diez millones de viajes entre Valencia y Barcelona.

Ja he explicat anteriorment les implicacions de l'anticatalanisme valencià.

En resumen, sólo arruinando los tópicos estaremos en condiciones de relacionarnos con nuevos horizontes. Y éstos son: el arco mediterráneo (recogido por cierto en el nuevo Estatut d´Autonomia valenciano, artículo 59.4. ¡Léanlo!), la Renaixença (el sustrato cultural común en el que todos están de acuerdo y que nos permite empezar de nuevo en este aspecto) y el marco común de un proyecto: una España diversa y regional (reforcemos el espléndido nombre conjunto de la España del Este, del geógrafo Pierre Deffontaines) y una Europa igualmente diversa e interregional. Y comprendiendo, en Catalunya, que sólo reforzando y apoyando el crecimiento de estructuras paralelas (hablo de la lengua, pero podría hablar de otras cosas) en nuestros dos países se llegará a la posibilidad de abordar alguna vez políticas comunes. Crezcamos, unos junto a los otros, que nos veremos cuando seamos mayores y tengamos necesidad, que, dada nuestra geografía, economía e historia, será más bien pronto.

Plenament d'acord, però estes coses s'han de demanar, sobretot, als valencians. Els catalans fan la seua, a excepció d'ERC, que continua augmentant "espectacularment" els seus vots al País Valencià. A dures penes se'n surten i ja veurem com evolucionen, però, en general, no hi posen problemes a l'euroregió propugnada per Boira des de l'IEIV. Som els valencians els que ens mostrem reticents a estrènyer lligams polítics amb Catalunya, donat el partit que guanya les eleccions, i els que girem l'esquena a la nostra "Renaixença" i al nostre "valencianisme". Que el nostre intent per demostrar les virtuts econòmiques de l'Euroregió i per justificar les victòries aclaparadores del PP no ens facen creure'ns la seua pròpia propaganda. A veure si al final vivim en el millor dels mons possibles i cal que renunciem a tota la nostra ideologia, que sempre acabarà representada pel PP -que ni és de dretes, ni espanyolista, ni anticatalanista, ni faraònic ni res de res.