dimecres, 11 de juliol del 2007

Rigorositat

Falsedats diverses

1991. Reunió del Consell Valencià de Cultura. Discussió al voltant del topònim Orpesa: és "Orpesa", com defensa Germà Colón (impressionant bibliografia)? O "Oropesa", com defensa Leopoldo Peñarroja (impressionants arguments)?

Colón exposa un fum de referències medievals sobre l'originari nom "Orpesa", però documenta que a partir del segle XVII, possiblement per influència al regne de València de la important família nobiliària d'Oropesa (l'Oropesa toledana, no la valenciana), es fa exclusiu el nom "Oropesa" en els majoritaris textos castellans, malgrat que la pronúncia orpéza s'ha mantingut en els parlars de la zona. Conclou, doncs, que per filologia i història el topònim oficial valencià ha de ser "Orpesa", ja que és l'originàriament valencià. I afegeix, valga la redundància, una impagable addenda, que no em resistisc a copiar:

En la reunió del 26-III-1991 on es va discutir la denominació del topònim castellonec, el Sr. Leopoldo Peñarroja va presentar al darrer moment una Addenda per demostrar “l’antiguetat de la denominació Oropesa” i “sa progressiva difusió”. La peça de resistència era el document del "Llibre de Memòries de diversos successos e fets memorables… de la ciutat e Regne de València" (1308-1644), editada per S. Carreres Zacarés (València, 1930). Precisament es tracta d’un escrit que fa referència a una lletra del rei, en la qual disposa “[…] que la ciutat li trametés síndichs ab poder bastant, e que fossen a 28 de agost, 1419, en lo lloch de Oropesa” (p. 4829).

Em va cridar l’atenció el caràcter tan poc genuí del text (grafia "lloch", sintaxi, etc.) i vaig recordar el que Carreres Zacarés diu (I, p. XVIII) a propòsit de les còpies del "Llibre de memòries" sobre les que ell va haver de fer l’edició. Per això vaig preguntar tímidament al Sr. Peñarroja si havia consultat el document original. La resposta, quasi com qui ha estat ofès, va ser agitar el seu llibre sobre el Mozárabe i dir que ell ho controlava tot.

Doncs bé, es veu que el document del 1419 no el va poder controlar:
És una carta d’Alfons el Magnànim als jurats i prohoms de València comunicant-los la seua intenció de partir immediatament cap a Sardenya i Sicília i demanant-los que nomenassen síndics per tractar amb ell qüestions que no especifica –sens dubte volia diners– el pròxim dia 28 d’agost (de 1419) en València. La lletra, copiada íntegrament en el Manual, apareix datada així: Dada en lo loch de l’Orpesa sots nostre segell secret a XX dies d’agost” (AMV, Manual de Consells, A27, fol. 147 v). Ara queda clar. El text del llibre de memòries confon el lloc de la cita –València– amb el del lloc des del qual és expedita la lletra: Orpesa (i no Oropesa) [a la qual cosa, cal afegir, que la còpia del "Llibre de Memòries" era del segle XVII, quan la grafia Oropesa és usual].

Quin momentasso al Consell. Així fan ciència (l'un i l'altre), sí senyor.