dilluns, 27 d’agost de 2007

La manta al coll

La primera vegada que vaig vore en un concert La Carrau tocant "La manta al coll" quasi m'agafa un patatús: li canviaven la lletra i sonava realment estrany:


Ara estan tot desvanits perquè l'han enregistrat en directe per a un disc que eixirà al Japó. Tanmateix, per molt que siga meravellós que facen internacional la cançó a mi em continua resultant realment estrany sentir-la interpretada per catalans (supose que com si tocaren l'"Astúrias, patria querida" en xaranga). De tota manera, potser hi ha qui s'enteste a dir que és una cançó de cultura catalana, com les falles, ja que la valenciana n'és part; a mi em sembla, però, que és de cultura tradicional valenciana, la qual té personalitat pròpia, com també la té la catalana (festes, gastronomia, esport, etc.)

Curiosament, en buscar "La manta al coll" al Youtube només apareixen dos grups de catalans cantant-la, els mateixos de La Carrau al Festivern ontinyentí de 2006 i una xaranga de Tivissa, a les Terres de l'Ebre, on malgrat ser i sentir-se catalans mantenen una cultura (festes, gastronomia) molt més relacionada amb els veïns del sud que no amb els del nord:

Xaranga de Tivissa

Els altres més de 30 resultats són de valencians, bàsicament bandes de música o dolçainers en fogueres, falles, albães, festes o assajos, de Bajoqueta rock en concert, i de colles d'amics fent versions en castellà i versions corals, en comiats de fadrí (i ), també en falles, en la cridâ de les falles de València, o en festes de La Pobla del Duc i Alacant (i ), en el camp de futbol del Castelló i de l'Hércules, en bars de Benimaclet, el Viñarock, el Torico de Terol, els santfermins, a Còrdova i Toledo en cap d'any, Castellana Grotte, la plaça d'Espanya de Roma, etc. També hi ha xiquets ballant, grandets o xicotets, i, fins i tot, un passatge inèdit de la pel·lícula dels germans Marx Un dia a Novetlé amb la coneguda cançó "The blanket on the neck" (also known as "La manta al coll").

Colla d'amics en comiat de fadrí practicant burrera

Per internet també es poden trobar tot tipus de versions, des de les tradicionals de Gralla a dolçaina i tabalet o d'Els Pavesos i Joan Monleon fins al 'sonido Chocolate' de Dj Polo:








6 comentaris:

Blai ha dit...

Un poc estranya sí que sona cantada en "barceloní", però tot és acostumar-se.
Ací a Pedreguer, a festes, una de les orquestres que vingué a tocar ens oferí també una versió bastant aconseguida de "La manta al coll". Molt curiós si tenim en compte que la resta de cançons que tocaren foren per l'estil de "Buleria", "Mi pobre corazón" i "l'Aserejé", les típiques "cançons de l'estiu".

Vinga, salut!

Vent d Cabylia ha dit...

Prou estranya, prou, però bé... "La manta al coll" cantada per Bisbal, això sí que seria estrafolari...

paco navidat ha dit...

che che che!!!
tia maria que mos volen furtar la paella!!!
(la qual és de cultura tradicional de L'Horta)

http://www.youtube.com/watch?v=EJUnHM98-Z0

Vent d Cabylia ha dit...

No "mos volen furtar res". Dic el que pense i crec que de manera prou entenedora. Si no arribes a entendre-ho, fes-t'ho mirar... No cal que vingues amb foteses.

Toni ha dit...

Xico,
no te tufes que, pâl cas, són els alacantins ês que reneguen perqu'ês valencians els ham furtat la cançó, aixina que, pâ versió canònica, la que fa el Grup Alacant en Sons del Migjorn; ara, si ells saberen que realment és un corrido mejicano (ací tês la versió primerenca, i de l'adaptació fidel n'hi ha dos vistes: una i dos)...

Vent d Cabylia ha dit...

Tens raó, però és que m'estic fartant dels graciosets... I vaja, sí que és un corrido, güey!