dijous, 9 d’agost de 2007

La confraria de negres de Dénia (s. XVII)

Venda d'esclaus negres

En el darrer número d'Aguaits, la revista d'investigació i assaig de l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta, Rosa Seser, l'arxivera de Dénia, publica un article sobre "L'ermita de Sant Joan de Dénia: la confraria dels 'Negres'". Passe ràpidament a resumir el seu contingut al voltant de l'ús que va tindre a partir de les primeries del Sis-cents l'ermita denienca de Sant Joan, bastida a la vessant del Montgó a mitjan segle XV:

Entre 1598 i 1599 es va constituir una confraria sota l'advocació de Sant Joan Baptista (sant dels batejats), integrada exclusivament per esclaus negres cristianitzats, a l'ermita de la Mare de Déu de Loreto de Dénia. Tanmateix, cinc anys després, en 1604 la confraria es va traslladar a l'ermita de Sant Joan, que llavors romania en desús. Així, al llarg de bona part del segle XVII, es desenvolupà la tasca de la confraria fins que aquella desaparegué pel cessament de l'arribada d'esclaus negres al port de Dénia, tot i que entre la gent del poble es mantingué -fins a l'actualitat- el seu principal acte devocional: a suplicación de los negros de dicha villa... los dichos negros han hecho cada año el día de san Juan fiesta solemne.

I aquells "negres" eren esclaus propietat dels mercaders, clergues, llauradors o artesans de les famílies benestants de Dénia, com ara els Moya, Mulet, Lleó, Palau o Gavilà (estos darrers uns destacats austriacistes en la posterior guerra de Successió). Aquelles mateixes famílies batejaven els esclaus (destinats a tasques domèstiques o artesanals) amb un nom cristià i els donaven el seu cognom, impulsant, a més a més, la confraria com a forma d'integració en la comunitat. Així, hi trobem entre els membres els esclaus: Rafael Lleó, moreno, Jusepe, esclau de Roque Gavilà, i molts altres de color negre o de codony cuit, majoritàriament procedents dels mercats d'esclaus de Guinea i el nord d'Africa, especialment d'Orà.

El cas de les "confraries de negres" és conegut arreu de les ciutats portuàries europees, com ara la de Sevilla, constituïda a finals del segle XIV, la de València, de finals del segle XV i tot el XVI, o les de Cadis i Triana de finals del XVI. Concretament, les activitats de la confraria de negres de Dénia es coneixen entre 1598 i la dècada de 1660, en què apareix esmentada per darrera vegada en una visita pastoral. La seua principal festa, com ja he dit, es mantingué malgrat la seua desaparició; així, el dia de Sant Joan el poble continuà realitzant la processó fins a l'ermita per celebrar una missa i la festa corresponent, una tradició que ha arribat fins als nostres dies.


1 comentari:

Blai ha dit...

Interessant article, sense cap de dubte. No tenia jo coneixement de l'existencia d'aquesta confraria.

Be, no et gitaras sense saber una cosa mes.

Salut!