dilluns, 24 de desembre de 2007

L'Alqueria Blanca i el Valencià en perill d'extinció

Jaume Pedreguer i Asun Falcó, una història d'amor impossible?

Finalment, depenent de la posició en què pose l'ordinador sobre uns quants llibres a la taula de la saleta, tinc connexió a internet. I aprofitaré per parlar de la conjunció de dos succeïts personals d'ahir diumenge: vaig comprar, per fi, el "Valencià en perill d'extinció" d'Eugeni S. Reig, i vaig vore a Canal 9, per primera vegada, la sèrie "L'Alqueria Blanca".

I bé, tot just després d'haver llegit el pròleg a la segona edició del llibre, en què es fa una crida a evitar la pèrdua de la fesomia característica del valencià entre les generacions més joves, em trobe precisament a la pantalla l'enorme contrast que hi denuncia l'autor. Així, és un goig oir als personatges d'una seixantena anys, com l'alcalde don Miquel, Massiano o el tio Pepe; comença a fer no se què als de la quarantena, com l'amo del bar, Sento, Pasqual, o els pares de Jaume Pedreguer; i fa feredat als més joves, com Jaume, Robert, i sobretot Tonet.

Sembla que estos darrers tinguen els mals principals enumerats per Eugeni S. Reig, si més no, pel que fa a la fonètica: betacisme, tancament d'es i os obertes, apitxament, etc. El cas de Tonet és especialment greu, és infame el seu parlar, i, fins i tot en el capítol d'ahir va cometre errades sintàctiques escandaloses, com ara ja s'ha anat. Com dic, el contrast amb els actors majors és ben evident. El cas del rector Cipriano, l'actor Guillermo Montesinos, és especial, ja que, d'un costat, positivament, introdueix el parlar valencià castellonenc, però, de l'altre costat, apitxa pels descosits, fet que no és adient a eixe parlar. Si alguns dels joves deien bettlem, els majors bel·lem, uns patisca (per la seua grafia, com ve anunciant Abelard Saragossà) els altres patixca, uns Jáume, els altres Jàume (quasi Jòume)...


I jo sóc el primer que parle més paregut als joves que no als grans, però no sóc actor ni isc a la televisió. Haurien de tindre molta més cura en eixe sentit. No és admissible que el primer serial en valencià que està ben fet i que ha enganxat l'audiència presente tals exemples. I dic que està ben fet, perquè malgrat les dures crítiques que feren alguns companys de valencianisme.com en estrenar-se, pense que té bones qualitats, també pel que fa a temes lingüístics.

En primer lloc, està ben ambientada i aconsegueix crear empatia amb els personatges, com demostra el fet que haja aconseguit una mitjana de share gens menyspreable del 16% i haja renovat per una altra temporada. A més a més, és una producció potent i amb aspiracions, que cuida aspectes tan importants com el seu web.

En segon lloc, pel que fa a la qüestió lingüística, és cert que es presenta una situació diglòssica en favor del castellà amb els personatges monolingües, però això és peccata minuta si tenim en compte que només n'hi ha uns pocs i, de fet, o són estrangers o pertanyen als "rics" i "roïns" (cas apart seria el d'Asun Falcó, a qui no he vist relacionar-se directament amb Jaume). També hi hagué alguna errada flagrant, com ara un tenim que, o un abús sistemàtic de la locució i tant, però l'enorme quantitat d'expressions populars emprades, moltes d'elles desconegudes per als valencianoparlants joves dels grans nuclis urbans, combinades amb la utilització d'un correcte valencià formal i amb la fermesa de la llengua en altres àmbits com en els noms de les persones (fins i tot una Empar), compensen aquells altres aspectes.

Tor plegat, des del meu punt de vista, "L'Alqueria Blanca" és una bona sèrie, millorable en molts punts, però que és d'aquelles que poden crear referents en la societat valenciana, sempre i quan represente el punt de partida d'unes altres noves produccions que mantinguen un sistema actoral valencià propi i que puguen cohesionar la identitat valenciana. Enric Castelló ho podria analitzar molt millor i segurament la comparació amb el cas català no s'aguantaria, però ja fa un temps que té el blog tancat per a lectors no convidats...


5 comentaris:

Agostí Tiralí ha dit...

M´agrada molt l´Alqueria Blanca...sóc massa "romansero". A més en certs moments m´he sentit fins i tot melangiós de vore coses típiques de l´Alcoià d´on prové gran part de la meua família. El paissatge, l´herbero, un plat de "borreta" per a dinar... Sobretot m´emociona vore al Tio Pep. Té el mateix parlar i la mateixa filosofia que el meu iaio (també Pepe), el qual va faltar fa 10 anys quan jo tenia 10 anys i del que no vaig quasi gaudir.

Respecte a la llengua emprada, coincidisc amb tu. La gent major parla el valencià autèntic, el de tota la vida, amb l´entonació i pronunciació correcta. És una llàstima que la gent jove, influenciada pels trets castellans perda aquestes característiques orals, que també es mantenen fins i tot parlant en castellà.

Però aquest "share" que té l´Alqueria Blanca significa que té alguna cosa que atrau. M´alegra que qualsevol serial en valencià estiga entrant amb força en cases de castellanoparlats que no deixen de comentar-me com els agrada la sèrie. Això també és bon símptoma

Com bé dius a seguir avant en allò que es faça bé i a millorar tot allò que es puga fer millor.

Una abraçada company i Bon Nadal!

Josep ha dit...

La primera sensació que vaig tindre en veure'n un capítol fou "a veure quan collons Canal 9 fa alguna cosa 100% en valencià", cosa que seria un símptoma de normalitat. Ara, a banda d'este costum que tenen que sempre hi haja algun personatge castellanoparlant, la sèrie no està malament.

M'ha agradat la teua entrada

Salut!

josepmanel ha dit...

Potser m’he perdut una de les poques coses bones que fa Canal 9. Però, fill, és una televisió tan desacreditada, tan pepera i tan insuportable que crec no haver fet cap pecat. Ara bé, m’ho miraré per a la propera vegada. No ha sigut així pel que fa al llibre de l’Eugeni S. Reig. Vaig comprar la primera edició i també la segona (amb els afegitons). Aprofite per desitjar-te bones festes de nadal!

Anònim ha dit...

a vore si substitueixen a Tonet per Emilio-José, qui faria un bon paper

Vent d Cabylia ha dit...

"És una poca vergonya, no n'hi hannn!"
Bons dies de nadal i d'any nou per a tothom.