dimecres, 19 de desembre de 2007

Barcelona vista pels forasters

Barcelona en 1535. Gravat de Jan Cornelius Vermeyen (extret de fotosdebarcelona.com)

En el darrer post de la sèrie València vista per forasters vaig copiar alguns fragments extrets del Journal du Voyage du sier des Essarts, el relat fet per un cavaller francès que formà part de de l'ambaixada que Lluís XIV envià a Madrid per demanar la mà de la infanta Maria Teresa i segellar la Pau dels Pirineus en 1659. Ara faré el mateix amb una narració anònima de 1660, segurament fruit de la mateixa ambaixada, que parla sobre la ciutat de Barcelona des d'un punt de vista antiespanyol, donada la recent dominació de la monarquia francesa durant la Guerra dels Segadors.

Barcelona [...] esta ciutat és molt gran i la més neta de tot Espanya. els carrers no són amples, però, no obstant, no fan les cases molt fosques [...] La Lorya [llotja] és un edifici gran i molt bell, tant com la casa de les Armes i la Duana. Les tres estan en una mateixa plaça i sobre la mar. Ja no hi ha armes en eixa casa, i els espanyols les han posat en les Drassanes [...]

El Corral de la Comèdia és, sens dubte, el més bell d'Espanya. La casa de la Diputació és d'una bella estructura, i si pot ser acabada, serà una gran cosa [...] La casa de la Ciutat està molt pròxima; el seu edifici és molt antic [...]

Prediquen la Passió la nit del Dijous [Sant]... quasi tots els predicadors en la ciutat se serveixen de la llengua castellana; però en el camp, de la catalana. És inútil predicar-los en espanyol; la major part del poble vell no ho entén [...]


Hi ha poques places públiques; la del Borio [Born], on se celebra el mercat, i la de la Duana, són quasi les úniques. Els carrers estan pavimentats de grans pedres i tenen tots els seus albellons voltats, per on les aigües llisquen al punt, de manera que estan molt netes [...]


La justícia és ací quasi com a l'Aragó, amb la reserva que no tenen tants privilegis; la Diputació és allí molt considerada [...]


El port d'esta ciutat no és molt segur; té una mola que avança molt dins la mar, però no la cobreix més que per un costat. El poble i una bona part de la noblesa odien molt els espanyols, com aquells els corresponen de pareguda manera. Les dones es complauen encara a acordar-se del temps dels francesos. Són ací tan ben formades com en cap altre lloc d'Espanya.


Cap comentari: