Què faig si...?

Si fa pràcticament un any em queixava de la mancança valenciana de la guia Què faig si...? confeccionada per la Plataforma per la Llengua, ara és de rebut que anuncie i celebre l'aparició de la seua versió adaptada al País Valencià. Llavors, un "amable lector" ja va comentar que, havent-los enviat el meu post, la Plataforma li contestà que ens agradaria de fer la mateixa guia adaptada per territoris com el País Valencià, la Franja de Ponent o Catalunya Nord, i en això estem treballant per aconseguir el finançament oportú. Doncs efectivament, han complit, i, a més a més, com vaig indicar aleshores, inclouen les reclamacions al Síndic de Greuges com l'eina prioritària per solucionar els conflictes entorn la llengua.

Pel que fa al text, es llig ràpidament, aclareix dubtes i dóna seguretat a aquells que vulguen fer valer els drets lingüístics reconeguts per la legislació pertinent. D'altra banda, és interessant que fan notar que l’evolució o la desaparició de les llengües no és, en contra del que sovint pretenen fer-nos creure, un procés natural, sinó que és purament fruit d’un procés social i històric, una concepció que contrasta fortament amb la que va expressar el sociòleg Salvador Giner en un article al diari Avui farà cosa d'un any. No el trobe a la xarxa, però hi deia que l'aparició i la consolidació de les llengües era un procés social natural, una idea realment estranya -i quasi perillosa- per a tot un president de l'Institut d'Estudis Catalans. Pense que, com exposa Bibiloni, les llengües si no són imposades socialment es queden en llengües subalternes i acabaran essent substituïdes per les que s'imposen. Molt dur, però ben cert. Ara bé, pel que fa a Giner també pensa que respecte a la identitat catalana n'hi ha prou amb tres obres, "Les formes de la vida catalana" de Ferrater Mora, "Notícia de Catalunya" de Vicens Vives i "Nosaltres els valencians" de Fuster: filar més prim que aquests tres grans llibres és molt difícil...