L'assot del còlera. València, 1885

Aplicació de la vacuna del còlera per part del doctor Ferran. València, 1885.

25 de març de 1885. Se senten els primers rumors a Xàtiva: ha arribat el còlera procedent de Novelda, la darrera epidèmia del qual, vint anys abans, havia deixat milers i milers de morts. El governador de la província envia els catedràtics de medicina de València Amalio Gimeno i Manuel Candela a inspeccionar la situació i estos recomanen la presència del doctor tortosí Jaume Ferran, que tot just ha finalitzat els seus estudis sobre la inoculació de bacteris per immunitzar la població del còlera.

Un mes després, el 24 d'abril comença la vacunació a la vila d'Alzira. 11.000 vacunats sobre una població de 16.000, la primera vacunació massiva de la història mundial. Tanmateix, l'avanç de la malaltia fa que el governador decrete les mesures tradicionals (reclusió en llatzerets, fumigacions, cremes, cordons sanitaris, restriccions de la mobilitat), contra les quals es manifesten els cercles mercantils de la ciutat de València i el mateix doctor Ferran, que ha instal·lat el seu laboratori central a casa del doctor Candela, al carrer Pasqual i Genís. S'enceta llavors una forta polèmica, la "qüestió Ferran", entre ferranistes, lligats als sectors liberals que expressen la seua veu a El Mercantil Valenciano, i antiferranistes, pertanyents al conservadurisme polític i a les opinions més cauteloses davant l'experimentació d'un mètode encara no comprovat.

Un altre mes després, el 24 de maig, Gimeno i Candela dimiteixen del seu càrrec de vocals de la Junta Provincial de Sanitat, en desacord amb la política de cordons sanitaris, i només dos dies després arriba des de Madrid l'ordre que desautoritza qualsevol vacunació no realitzada per Jaume Ferran, un fet que a la pràctica desactiva qualsevol intent de continuar amb una aplicació massiva del mètode, acusat, fins i tot, de propiciar l'epidèmia.

Amb tot, arriben comissions de tot el món per estudiar l'eficàcia profilàctica de la tècnica del doctor Ferran, amb molt variades conclusions: des de la desautorització de la Royal Society de Londres i la Universitat de Cambridge (per pensar que el bacteri inoculat era un altre diferent al causant de l'epidèmia) fins a la desqualificació dels comissionats de França i de Bèlgica (que el titllen d'industrial interessat només en els rèdits econòmics), passant per la d'altres científics francesos i nordamericans, que aprovaren la seua metodologia científica tot i que discutiren alguns dels aspectes de la seua explicació. El difícil caràcter del doctor Ferran i el seu zel a l'hora de mantindre el "secret" de la seua vacuna li havien creat encara més enemics.

A partir de mitjan juny de 1885, mentre a Alzira la vacunació havia resultat bastant efectiva, la mortalitat es disparà a la ciutat de València, que comptava llavors amb uns 145.000 habitants, arribant a més de 200 morts per dia. Aleshores Jaume Ferran és requerit per tractar d'aturar l'expansió de la malaltia a l'Asil de les Germanetes dels Pobres, on han mort 62 ancians dels poc més de 100 acollits. El doctor Ferran, malgrat la més que previsible extensió prèvia del contagi entre les monges de l'asil, accedeix a vacunar-ne 77, de les quals 13 ja presenten diarrees premonitòries de la malaltia. L'1 de juliol es practiquen les vacunacions, el 3 de juliol moren 6 monges, el 4 de juliol en moren altres 6 i emmalalteixen 24, i el dia 5 de juliol moren altres 4. En a penes quatre dies han mort 16 monges. L'escàndol és majúscul i Ferran es veu obligat a marxar a Madrid, desacreditat davant bona part de l'opinió pública.

No obstant això, l'epidèmia comença a remetre a finals de juliol i a l'asil només moren 2 monges a partir del 6 de juliol. La vacuna, com ja havia anunciat Ferran en els seus articles científics, només feia efecte a partir del cinquè dia d'inoculació. En qualsevol cas, el brot de còlera havia deixat més de 30.000 morts a les localitats valencianes i unes 5.000 a la ciutat de València, més del 3% de la seua població. Malgrat tot, la vacunació universal es revelaria amb el temps com el remei més eficaç per previndre les malalties causades per bacteris o virus. De fet, més de 20 anys després el doctor Jaume Ferran acabà rebent el premi Bréant de l'Academia de Ciències de París per ser el descobridor d'un remei contra el còlera. A València, si busqueu bé al carrer de Pascual i Genís, encara podreu contemplar una placa commemorativa referent a aquella vacunació pionera de València:

Més informació:
- Exposició virtual: Valencia y la epidemia de cólera de 1885
- Article a Medicina & Historia, 23-3 (1988): G. Bernat Condomina, "Constantino Gómez Reig y la vacuna anticolérica del doctor Ferrán"
- Comunicació presentada al IV Congrés d'Història de la medicina catalana, 7-9 de juny de 1985: J.M. Ripoll i M.C. Vidal, "Vacunación anticolérica en el Asilo de las hermanitas de los pobres. Valencia, 1885"