Oh la la, c’est mag-ni-fique!

Moixamisme intergalàctic

Per fi, com a colofó de la meua intensa estada a València, he pogut assistir a una actuació dels reverenciats Ovidi Twins, precisament a "sa casa", a Ca Revolta, en ocasió de la presentació del darrer número de la revista Moixama, dedicat a "Gastronomia i ciència-ficció".

Ja començava bé el dia amb la troballa a l'Arxiu del Regne de la clàusula testamentària de la fundació del vincle de l'herència d'Elicsén de Romaní en 1398, amb el descobriment de la intensa expressivitat de Sagarra a Vida privada mentre em feia un terç i uns cacaus al solet de l'estacioneta de Silla, i amb el dinaret al port de Catarroja recomanat per Andrés -l'allipebre boníssim, moltes gràcies!

I no va poder cloure millor amb una cerveseta al Negrito, un entrepà de pernil, una tapeta de formatge fregit a Ca Revolta i l'assistència al concert dels Ovidi, amb la visió en persona de la glamurosa Lucrècia de Borja i Bairén -que atraparà els incauts amb el seu dolç accent saforenc. Així, com he dit, per fi! Per fi vaig poder sentir-los i veure'ls en directe... I si un concert d'Ix és una experiència religiosa, un directe d'Orxata és elèctric, un d'Arthur Caravan la canya o una actuació de Toni de l'Hostal és collonuda, un recital dels Ovidi és sobretot divertit,molt divertit.

Fan participar el públic a ritme de cant, de caramel de menta o de paquet de mesclaíllo, el fan riure, l'entretenen amb les seus històries i, alhora, el delecten amb la seua enginyosa música, amb els hits de sempre -"Els borrellons", "Ja ve Nadal"- o amb les cançons encara no enregistrades, com ara el seu temasso coral "Oh la la, oh la la, c'est mag-ni-fique, s'il vous plaît, s'il vous plaît, deux-cents grammes de sa-la-mi". Xe, diversió assegurada, i bona música! Llarga vida als Ovidi Twins i a la seua clec! I llarga vida als moixameros, als moixamistes i a la revista Moixama!