divendres, 21 de novembre del 2008

Marquet i Compartir dóna gustet

A través d'Òscar m'adone que Vinga va!un canal al youtube i a través d'este canal de youtube m'adone que Marc Sempere, el d'Ix, té un nou projecte musical anomenat Marquet dins del marc general de Compartir dóna gustet, un espai de cultura lliure, compartida i transmissió directa. Segons el seu propi web Marquet és un artista paellero embarcat en un projecte de reinterpretació de cançons de la tradició oral que donarà com a fruit un primer disc amb col·laboradors com Pau Riba, Miquel Gil, Sílvia Pérez Cruz, L'Ateneu Musical de Cocentaina o Roger i Laia de Cabo San Roque, i un segon de remescles electròniques.

Al canal esmentat hi ha vídeos sobre el procés de treball... Alguns són veritables mostres antropològiques, com estos dos raonaments del cantãor el Xiquet del Carmen (el primer sobre el "mozarabismo" valencià i el segon sobre els "pisos", que com diuen els mateixos de Vinga va! sembla que haja fet la lletra un activista de V de Vivienda):






A banda, hi ha un tres vídeos, ben interessants: un preparat per a la Gal·la dels Premis Ovidi Montllor 2008 sobre una cançó del mateix Ovidi i dos odes a la paella, una a Cocentaina i una altra a la Barceloneta: la paella es una cosa seria (Marquet, com ja he dit, és un artista paellero!):








6 comentaris:

maria ha dit...

el darrer vídeo m'ha commogut...
eixa paella??

Comtessa d´Angeville ha dit...

es que són ben grans tots estos, no me canse de dir-ho!!

Anònim ha dit...

La caseta, la paella i la Piaf (del darrer vídeo)... Qui m'hauria dit que voria eixa combinació de mites. L'única cosa que em desconcerta és el travelling entre el wàter i la paella. Quins significats amaga eixe significant tan amoïnador?

Vent d Cabylia ha dit...

No home, no, pots dormir tranquil per les nits, que això del vàter és una senya d'identitat barcelonetera. El vàter d'entre 1 i 1,5 metres quadrats i la cuina-vàter (que se salta totes les regles d'habitabilitat) estan ben presents a la Barceloneta. Ja ho comprovaràs quan vingues a casa a fer-ne una com eixa!

Anònim ha dit...

Carai, llavors a tu ja no et fa falta de vindre a París, xè! Ja coneixes tot lo que hi importa. I al barri de Lavapiés de Madrit, també. Ah, Europa sí que és the land of hope, perquè arribar, no hi arribem mai, però bé que esperem (d'arribar a més de dos metres quadrats de wàter).
I ja m'han desvirgat de paelles: quasibé deu anys enfora, i no fa ni quatre dietes comptadets que he fet la primera paella (explicada als forasters).

Anònim ha dit...

hahahaha, que bo el tipo ixe: "per bé o per mal som árabes, som mozárabes mosatros"