dimecres, 15 d’abril del 2009

Qui bé s'està, no·s moga... Adagis 270 anys després (V)

Continue una sèrie que tinc oberta des de fa ja dos anys i mig i que em servirà per a reiniciar esta interrupció temporal del blog: una selecció dels adagis i refranys valencians compilats per Carles Ros en l'any 1736. Ens apropem al final i ja toquen les lletres o, p i q:

Ovelles bobes, per hon va una van totes.

Peixcador, ò caçador, ò fam, ò fret, ò calor.

Per mòlt que tu estìes rich, no olvides al pobre amich.

Prop de un home descuidat, sempre trobaràs un gat.

Per no perdre los esplèts, lhome cuerdo no vol plèts.

Per lo diner balla el gosèt.

Pera tot hià remey, sinos pera la mort.

Primer sòn mos dènts, que mos parents.

Peixcador de canya, mes pert que guanya.

Pensa el lladre, que tots sòn com ell.


Quant la puta fila; el rufià debana; y el notari pregunta: à quants estàm del mes? mals estàn los tres.

Quant voldràs dir mal dalgú, mira primer qui eres tu.

Qui no bat en juliol, no pot batre après quant vol.

Qui sembra en camì real, pert lo grà, y pert lo jornal.

Quant aniràs de camí, no vatjes sens pà ni vì.

Qui çopa mòlt à la nit, no dorm sossegat al llit.

Qui escudèlla daltre espera, no la pot mentjar sancèra.
Qui tropeça en un lloch plà, en lloch aspre què fara?

Qui tè cuchs, que pele fulla.

Qui no pot sembrar, espigòla.

Qui no vol polç, no vatja à la era.

Qui primer và al molì, primer mol.

Qui bè s'està nos moga.

Qui mòlt parla, mòlt erra.

Qui mal và, mal acaba.

Qui calla, otorga.

Qui romp lo vidre, quel pague.

Qui mòlt corre, prest para.

Qui no sembra, no cull.
Qui en gichs se gita, cagat se lleva.

Qui mes tè, mes vol.

Qui no sia pera casat, nonganye la dona.

Qui sen duu la carn, que semportel hos.

Qui tè llengua, à Roma va.


Quant mes moros, mes ganancia.

Qui tè la terra, tè la guerra.

Qui juga en lo carbò, sa dembrutar.

Qui escup al cel, en la cara li cau.

Qui tel pare alcalde, segur va al juì.

Qui tot hi vol, tot ho pert.

Qui paga descansa.

Quan lo mal es de mort, sols lo morir es remey.

Qui per sì no tè cervell, com pot donar bon concell?

Qui no arrisca, no pisca.

Qui canta en la taula, y sorina en lo llit, no tel seny complit.
Qui tè diners, tè tot adrès, y la filla del rey si la volguès.

Qui canta, sos mals espanta.

Qui la pensa, la fa.

Qui fuig de Dèu, corre devades.

6 comentaris:

Comtessa d´Angeville ha dit...

Qui çopa mòlt à la nit, no dorm sossegat al llit.

Comtessa d´Angeville ha dit...

què guays tots, què vol dir gichs???

morena ha dit...

Qui no s'embarca, no es mareja.

Vent d Cabylia ha dit...

Comtessa, es refereix a "xics" (i supose que concretament a "xiquets"). Eixa grafia és conseqüència de la pronúncia apitxada de Carles Ros.

Morena, supose que eixa dita és marinera!

Anònim ha dit...

Qui guarda quan té, menja quan vol.

Oscar ha dit...

Jo havia sentit estes versions més modernes dels refranys "Qui canta en taula i menja en el llit, no té l'enteniment complit" o "Qui en xiquets se gita, cagat s'alça". I el de l'anònim l'havia sentit com "Qui no guarda quan té, no menja quan vol".

Uns altres a afegir: "Qui no menja després de fart, no treballa després de cansat." Això ho diuen els farteres. "A la taula i al llit, al primer crit" o "De moliner fugiràs, però de lladre no t'escaparàs",...

Per cert, molt bo el de la puta que fila i el notari... Lluís Galiana, en Rondalla de Rondalles tenia un altre semblant que deia "pluja d'estiu i plor de bagassa, ben prompte passa".