diumenge, 22 de juliol del 2007

Col·loquis valencians (c. 1800)

Els col·loquis, auques i plecs de fil i canya representen la part més sucosa de les formes espontànies i prolífiques de la sociabilitat popular des del segle XVIII fins a primeries del XX. Sembla que no hi havia reunió festívola, formalment ritualitzada o informalment sobrevinguda, en la qual les cobles llegides en veu alta a partir d'un plec de canya no feren acte de presència, cobles sobre temes i personatges apreses de la tradició popular... (Emili Casanova)

A mitjan camí entre la recitació i la representació, entre l'oralitat i l'escriptura, els col·loquis poden ser considerats com un subgènere de la literatura de canya i cordell, però amb unes caracterítiques peculiars, determinades fonamentalment pel seu major aspecte teatral i per una localització geogràfica molt concreta: la ciutat de València i la seua rodalia. [...] Els principals transmissors del gènere foren els cecs, els quals podien ser també autors, encara que no sempre, car hi havia també "poetas para ciegos", que escrivien, o bé retocaven, aquestes peces per encàrrec. El cec recitava aquestes composicions, que prèviament havia memoritzat, davant un auditori popular, acompanyat sovint d'instruments diversos. De vegades, es reunien diversos cecs i formaven una comparsa, que "con sus cantos y melodías amenizaban alguna fiesta". Després de la recitació, solien vendre entre el púlic els plecs solts... (Joaquim Martí Mestre)

Recomane vivament el llibre d'este darrer autor,
Literatura de canya i cordell al País Valencià. Els col·loquis de temàtica jocosa i satírica. Edició i estudi lingüístic (1997), en què a banda de l'anàlisi filològic corresponent trobem la publicació de 30 col·loquis satírics d'entorn l'any 1800 procedents de dos manuscrits de la Biblioteca Nicolau Primitiu i un del fons Serrano Morales de la Biblioteca Municipal de València. Pel lèxic i per les nombroses informacions que dóna de la societat valenciana de l'època paga la pena. Simplement transcric la primera part de Les criaes. Informes de un agensiero:

Fa molt prop de cuaranta añs
qu.estic tractant en criaes
y a donar informe d'elles
ningú en lo món pot guañar-me.


Mirant-les només la cara,
puc dir ya, d'un modo exacte,

de quina se deu fuchir

y de quina pot fiar-se.


Y és tanta la meua pràctica
y el estudi fet en tantes

que sols pel nom del seu poble

conec ya les seues faltes. [...]

Les que.s crien en València
per a criaes no valen.

Són millor p.a camareres

o donselles..., si són guapes.


Les de l'Horta són rasposes,
y a cada punt amenasen
en tornar a la barraca,

perquè... està mala sa mare.


Les d'Albuixech y Alboraya
són molt devotes dels frares,

y a sobint (sic) van a la iglésia
a oir misa y confesar-se.


Les d'Albalat y d'Albal
les hores del dia pasen

cantant cansons o romansos,

gochos, orasions o albaes.


Les d'Alfara y Alfafar
són per l'aliment barates,
no menchen més que verdures,
sebes, tomates y faves.


Les d'Alcublas y Tabernes
solen pecar de borraches.

Y les de Rotglà y Petrés

de flatos solen queixar-se.

Les de Cullera en la cuina

els millors trosos se traguen.

Les de Catadau són llépoles,
y les del Puig tot eu tasten.


Són plorones les d'Algímia;
les d'Aldaya, descaraes;

caprichoses les d'Antella;

y les de Bétera, paves...


7 comentaris:

Anònim ha dit...

y a sobint (sic) van a la iglésia

Què significa "sic", crec que ve del llatí però m'agradaria que algú m'ho aclarira.

Vent d Cabylia ha dit...

És llatí i vol dir "així" i es posa en les transcripcions quan hi ha alguna errada ortogràfica (com en este cas, "sobint") per indicar que l'errada no és del transcriptor sinó que ja estava en l'original.

Vent d Cabylia ha dit...

Bé, ortogràfica o de qualsevol altra mena...

Anònim ha dit...

Aquell filosoph qui tan bé comenta los dits d'Aristòtil

ié bombonet, a vore si perboquem un dia d'estos

Anònim ha dit...

això dels darrers comentaris no furula

Anònim ha dit...

o és només per a bloggers

Vent d Cabylia ha dit...

És per a l'administrador del blog, és a dir, servidor. De Roquetes vinc, de Roquetes vinc, de veure una pel·li... Bcn continua sent plaenterament petitburgesa...