Conxita i Manel

Hi ha dos lletres de cançons en català (de grups amb noms de persona) que encara no m'explique com no tenen més repercussió a la xarxa (sí que devem ser una minoria ben minoria?). D'una banda, uns versos que, tot i que no m'afecten directament, pense que són una intensíssima metàfora. Em referisc a la cançó "Llepo" de Conxita (jutgeu vosaltres mateixes):

Amb vessaments de sang
entrego periòdicament la vida,
dolorosos fascicles.

I uns altres dels ara omnipresents -en els nostres cercles- Manel. Concretament a la cançó "Ens en sortim":

I a vegades, ens baixa la Verge
i de sobte ens revela que ens en sortim.
I a vegades, contra tot pronòstic,
una gran bestiesa capgira allò que crèiem lògic
però fent evident que, per un moment, ens en sortim.