divendres, 24 d’abril del 2009

Camps i la mentira

Fa dos mesos, el 19 de febrer de 2009, quan el jutge Garzón estava preparant el traspàs de les seues actuacions sobre els aforats del cas Gürtel als tribunals superiors de justícia de València i de Madrid, el nostre president, Francesc Camps, arropat per la plana major del PPCV, es va mostrar fortament indignat davant la seua implicació per la presumpta rebuda de trages per valor de 30.000 euros de part d'Álvaro Pérez, "el Bigotes", responsable d'Orange Market. Camps va desmentir-ne qualsevol vinculació, tot i que, segons les filtracions policials recentment destapades, huit setmanes abans l'havia telefonat per a dir-li que te quiero un huevo i a penes quaranta-tres dies abans ell i la seua família havien rebut importants regals del mateix Bigotes:



Tot just quinze dies després -Camps en duia el compte exacte, com es comprova al vídeo- els preparatius de Garzón es van convertir en un acte d'inhibició que implicava amb indicis de delicte Camps, Costa, Campos i Betoret, tots ells del PPCV. Llavors el Molt Honorable es tornava a mostrar indignat -però no tant-, recorria a la seua consciència personal -dient que la tenia tranquil·la perquè havia fet les coses bé- i assegurava confiar plenament en la justícia:



Ara, un mes i mig més tard, les coses han canviat, després que hagen eixit a la llum aquelles converses de fa unes poques setmanes entre Camps i el responsable d'Orange Market, la filial valenciana de la trama per la qual Francisco Correa va ser detingut, acusat de suborn, blanqueig de capitals, defraudació fiscal i tràfic d'influències. El president dels valencians ja no pareix que estiga indignat. Ara, simplement, nega la major. Diu que tot és un muntatge i que tot és mentira i confia en què les seues declaracions davant del jutge demostren la seua innocència:



No seré jo qui negue que la persecució encetada pel jutge Garzón és totalment partidista i amb uns fins polítics clars, ni tampoc que la Fiscalia Anticorrupció podria trobar,
a cabassades, casos semblants relacionats amb el PSOE o altres partits polítics. Igualment, és evident que El País està actuant al servici dels seus propis interessos, lligats al poder socialista, i que està duent a terme una clara operació d'atac a la figura de Camps, tot filtrant dades que estan sota secret de sumari. Ara bé, el fet de negar de pla el contingut d'eixes filtracions comporta un gravíssim risc per a l'honorabilitat del president de la Generalitat i el seu futur polític.

En cas que les dàdives i les converses gravades foren ben certes, com tot sembla induir a pensar -com anava a inventar-se-les
El País si no formaren part de les dades aportades per la policia i la justícia al procés?-, Francesc Camps estaria enrocant-se en la mentira, en la mentira evident, òbvia, manifesta, inqüestionable... La mateixa mentira en la qual es van enrocar Aznar i Acebes al llarg de l'11 de març de 2007, una de les jornades més tristes de l'actual període polític espanyol, sobretot per l'atemptat però també per la menyspreable burla democràtica duta a terme per uns polítics que no tingueren vergonya a l'hora d'enganyar els ciutadans en funció dels seus interessos.

A dia de hui, i per primera vegada sense dubte, queda clar que Camps era molt amic d'Álvaro Pérez, el Bigotes, al qual tractava familiarment d'hijo de puta, del qual rebia lleialtat declarada i regals molt cars, i amb el qual havia de parlar de lo nuestro. Camps, potser, podrà demostrar que, malgrat tot això, es va comportar com un home honrat. Tanmateix, ja ens està mentint: la mentira es fa flagrant -eren amiguitos- i això li pot dur la ruïna política. A grans trets es poden obviar les actuacions poc democràtiques, a grans trets es pot eximir d'una mala marxa econòmica, a grans trets es poden passar per alt les acusacions de clientelisme o de presumpta corrupció, però el que no es tolera de forma massiva és la mentira evident, la mentira escopida a la cara, la mentira que tracta de prendre per fava la ciutadania. No va passar l'11-M i pense que no passaria ara. De fet, una enquesta d'El Mundo sobre la possible dimissió del president se salda amb el 77% de vots afirmatius. Acabem d'assistir al veritable inici de la fi de Camps?

Addenda sobre la consciència: El Catecisme de l'església catòlica diu amb sàvies paraules que la mentira és una veritable violència feta contra la resta de les persones. Atempta contra elles en la seua capacitat de conéixer, que és la condició de tot juí i de tota decisió. Conté en germen la divisió dels esperits i tots els mals que esta suscita. La mentira és funesta per a tota societat: socava la confiança entre els homes i trenca el teixit de les relacions socials. Així mateix, també hi afirma que si la mentira en si només constitueix un pecat venial, arriba a ser mortal, tanmateix, quan lesiona greument les virtuts de la justícia i la caritat. Un pecat mortal comporta la mort espiritual de l'ànima, que només pot ser restaurada mitjançant la penitència per tal de tornar a la gràcia de Déu. Si per un cas Francesc Camps estiguera incorrent en el susdit pecat mortal no és d'estranyar que haja de recórrer constantment a la pregària en companyia del conseller de Benestar Social, Juan Cotino.

11 comentaris:

Trellat ha dit...

M'encantaria que tot açò li passara factura al nostre president, però crec que no serà així. La gent necessita alternatives per no votar al PP i en este país no n'hi ha una alternativa capaç de fer perdre al PP. És trist, però és així. I, com bon escèptic que soc, no crec que li passe factura ni a Camps. Segurament, quan el TSJV dicte sentència, tot s'haurà oblidat i només haurà de demanar perdó, això si, havent guanyat altres eleccions.
Per mi, és molt trist afirmar açò perquè soc dels que anhelen un canvi com aquell que s'està ofegant enmig de la mar. Però, ni el Bloc arriba, ni EU està viva, ni els del PSPV-PSOE són prou intel·ligents ni volen agafar el relleu. Ens queda PP per anys. També et dic una cosa, m'encantaria enganyar-me.

Vent d Cabylia ha dit...

Trellat, fixa't que en tot moment he parlat de l'inici de la possible fi política de Camps. No he dit res del PPCV ni de les alternatives existents.
Salutacions!

Trellat ha dit...

Ja, ja ho se. Però es pot separar la fi de Camps al regnat del PPCV? Ara mateix crec que no, l'única que pot fer-li ombra és Rita i no crec que estiga per la faena. Altra. Es pot arribar a la fi de Camps sense que l'alternativa tinga iniciativa i capacitat? Jo crec que no.
El que volia dir és que fins que les alternatives al PPCV no siguen reals, Camps continuarà. A més, s'ha de tindre en compte que el president del TSJV és més que amic de Camps.
En resum, no crec que estiguem veient la fi de Camps. A este home encara li queda botar a la política estatal.

Anònim ha dit...

Vicent, crec que encertes. T'ha faltat el vídeo on Morera li inquirix a Camps en seu parlamentària -a les Corts- i Camps fa un rotund: "No". És important això també, pel que suposa de enganyar als representants del poble.

I encertes amb diferenciar PPCV amb Camps. Parle per treball cada dia amb gent molt del PP, simpatitzants i militants. Tots, i dic TOTS, estan indignitats. Tots. Però, a cap li s'ocurrix dubtar que açò puga suposar el declivi del PP al País Valencià.

Recordem que Pla va dimitir o Pilar Miró també, però recordem que el foc que disparava era foc amic en tots dos casos (El País i la SER).

Fins que Las Provincias i El Mundo no li "disparen" no passarà res. Canal 9 ni està ni s'espera. Ahí estan patejant cada dia la professió.

Toni

Blai ha dit...

Jo tampoc les tinc totes; em sembla que, mal que ens pese, tot plegat no tindrà massa conseqüències polítiques. Si no les tingué l'accident de metro del 2006, ara serà diferent?

Juan Pedro Quilon ha dit...

Soy nuevo por aquí (y perdón por no escribir en valenciano). Si el Sr. Camps tuviera facturas que demostraran su inocencia ya las hubría usado: ningún político se deja "manchar" o destrozar así la carrera.
Soy votante de izquierdas (sí, fui yo el que voto a IU!) y mal que me pese, la alternativa al PPCV es inexistente. Me encanta (tanto como me asusta)el doble rasero con el que el PP mide las cosas y la capacidad de distorsión mediática del PP. Las noticias de Canal 9 me parecen increibles y la forma en que "no reconocer un error" hace que éste desaparezca convierten a Goebbels en un aprendiz de periodista "rosa".
Gracias por hacer blogs tan interesantes!

joaquim ha dit...

No patiu si Camps cau. Potser el diari el País i el jutge Garzón li estan fent, fins i tot, un favor al PPCV. Camps ja té els dies comptats des de fa temps, molt abans que esclatara l'escàndol del sastre. Es un home sense carisma, sense "ganxo", una titella ideada per Zaplana que ara ja no serveix. Per això, els del PP ja li deuen haver buscat un substitut. No em referisc a Rita. Si no m'equivoque, el 2011 tindrem l'honorable senyor Alfonso Rus al front de la Generalitat. Rus es troba ara al cim de la seua popularitat. Ja és president de la Diputació. El següent pas és travessar la plaça de Manises per entrar a l'edifici d'enfront tot envoltat del clamor popular.

Anònim ha dit...

Res Vicent, cendra de canyot. El President Camps no s´acabarà mentre no desaparega, o es claville el PPCV, i d´estos en tenim pa anys. Què hem de fer? els i les valecianes som de dretes.

Vent d Cabylia ha dit...

Juan Pedro, de res! L'alternativa a Camps segons Joaquim és Rus. Imagina't!

dospoals ha dit...

Si una de les raons de l'existència de Camps com a persona és el fet religiós, considere molt fort aquesta sulsida vital. Quins hipòcrites aquests capitosts religiosos que no fan un aporga ben feta i enceten el bagul (no capsa ja) de les excomunicacions.

jaume ha dit...

Jo també em pregunte si Camps és un cristià convençut, o simplement un hipòcrita. Es pot qualificar de cristiana la seua actitud davant l'accident de metro de València?