El xinés, l'exili i l'ensenyament públic
Publicat a Pàgina26 i Levante-El Mercantil Valenciano.
Publicat a Pàgina26 i Levante-El Mercantil Valenciano.
Em desdejune amb certa informació proporcionada per una agència de notícies: la Conselleria valenciana d’Educació ha iniciat contactes amb l’ambaixada de la Xina per tal de contractar professors que ensenyen xinés als estudiants valencians de Secundària i Batxillerat que així ho desitgen. En principi cap retret. Com més oferta acadèmica i com més opcions al coneixement tinguen, millor que millor. El problema ve després, quan compare eixa notícia amb les dades aportades pels diversos observatoris de l’ensenyança valenciana: més de 90.000 xiquets no poden estudiar en valencià, malgrat la voluntat dels seus pares, per la senzilla raó que la mateixa Conselleria que remou cel i terra per implantar el xinés a l’educació no és capaç d’oferir-los línies en llengua valenciana, les quals, d’altra banda, presenten mancances importants perquè més del 30% dels professors no estan capacitats per a fer classe en una de les dos llengües oficialment reconegudes per l’estatut valencià.
I del problema teòric passe a la tristesa quan contraste eixa voluntat política manifestada pels nostres governants amb la pròpia realitat que m’envolta: visc a Barcelona des de fa 5 anys i dec haver conegut, sense buscar-ho ni forçar-ho, més de 100 valencians que estan exercint com a professors a l’ensenyament públic gestionat per la Generalitat de Catalunya. En desconec les estadístiques –si és que n'hi ha–, però només cal agafar l’Euromed del dilluns a primera hora per observar l’elevat nombre de valencians que han de pujar cap a Tarragona o Barcelona per tal de desenvolupar la seua activitat professional en classes de Primària, Secundària o Batxillerat, impartint sobretot la matèria de llengua catalana.
És, vulguem o no, un exili. Un exili en tota regla segons les dos definicions bàsiques proporcionades pel diccionari: l’allunyament voluntari o forçós d’un territori especialment per motius polítics, i l’obligació de viure fora d’un lloc que s’enyora. De fet, l’origen etimològic de la paraula llatina exilium combina la partícula ex (fora), i l’arrel al (caminar), és a dir, que prové de la pena que s’imposava a aquells que eren expulsats de la pàtria, obligant-los a vagar fora d’ella. En el cas dels professors valencians que són abocats a impartir classes a Catalunya no hi ha una ordre directa d’expulsió, però les circumstàncies manen i si la Generalitat Valenciana actua per omissió, alentint el desenrotllament de l’educació pública, molts dels nostres professionals han d’anar-se’n fora, allà on poden, a guanyar-se les garrofes.
I eixe alentiment i entorpiment de la quantitat i la qualitat de l’ensenyament públic i en valencià són els que contrasten amb les propostes de la Conselleria valenciana, ara imposant l’anglés en l’Educació per la Ciutadania, ara tractant d’oferir cursos de xinés mentre les Escoles Oficials d’Idiomes estan saturades. Al mateix temps que molts dels nostres professors són forçats a un exili afortunadament proper, s’inicien contactes per portar-ne de fora, que siguen capaços d’ensenyar la llengua xinesa. No hauria de ser prioritari l’establiment d’una estructura educativa ampla i ferma? Una estructura que garantira l’ensenyança en valencià a tots aquells alumnes que volgueren rebre-la? Una estructura que donara eixida professional als mestres de casa nostra? No n’hi hauria prou d'ampliar l’oferta de xinés a les Escoles Oficials d’Idiomes? No seria millor tractar de cobrir abans les deficiències del sistema educatiu valencià, que ens han situat en la segona taxa autonòmica de fracàs escolar –el 40%– només per davall de Ceuta? No, pareix que no. Sembla que les propostes cridaneres i grandiloqüents, en compte de les silencioses i productives, són les més volgudes pel nostre conseller. L’educació valenciana s’ha convertit en un joguet en les seues mans, un joguet que segurament no és d’Ibi ni d’Onil sinó made in China.
10 comentaris:
No habrá sido usted el que ha dejado el comentario ese tan chinín en el anterior post de Forlati, no?
Jjajajajajajajaj la morena, jo anava a preguntar lo mateixet
"sembla que les propostes cridaneres i grandiloqüents, en compte de les silencioses i productives, són les més volgudes pel nostre conseller".
Sí, ahí està l'arrel de tot el problema. No sols en l'educació. És una aposta que es trasllada al conjunt de tota l'acció política del PP i que seguix enganxant als votants...
L'article, per altra banda, magnífic i contundent. Enhorabona mestre.
Moltes gràcies, Don Vicè. És la crua realitat (almenys la que percebem un sector important de la societat valenciana).
I no, no vaig ser jo el dels missatges en xinés :-)
No estic totalment d'acord amb l'article. Si hi ha un trasbals de mestres i professors al Principat, és més aïna perquè allí s'obrin les borses contínuament (no és menester haver aprovat cap examen) i accepten el mitjà com a requisit lingüístic.
Això no lleva que al País Valencià mestres i professors de qualsevol especialitat estiguen exercint sense haver demostrat la capacitat lingüística, qüestió sobre la qual sí que haurien d'incidir des de la Conselleria d'Educació.
Si ens centràvem en professors de l'assignatura de valencià (i concretament en centres concertats i privats), també caldria preguntar-nos qui està impartint les classes, perquè em pense que no són llicenciats en Filologia catalana; és a dir, si cada any promocionen una trentena (a tot estirar) i la majoria acaben en les Illes i el Principat o bé en la pública, d'on s'abasteixen eixos centres?
Certer com l'última hora i esmolat com un estilet. Magnífic artícul una altra vegada.
A banda de la desgràcia -major o menor, que hi ha qui s'ho passa bomba, troba l'amor, es reinventa i redecora- personal de cadascun dels professors que bamben per Catalunya, a banda de la deformació biogràfica que supon un exili...
Suponc que no has inclòs per decòrum o gossera, l'incidència difícilment mesurable que això té en la vitalitat nacional de del nostre país. Per ací n'hi ha molta punta que traure...
En Les Cèltiques podem contemplar en emoció l'única volta que Corto Maltés li demana a una dòna que se'n vaja en ell. Banshee o'Shea, activista de l'eixèrcit Republicà Irlandés, per més que li dolga, sap també quina és l'única resposta possible: Irlanda necessita a tots els seus... Esta vinyeta em torna al cap contínuament. Com el vers de X. Casp, que no sé si interprete biaixadament: la pàtria és presència i essència.
lamentablement no són només els mestres els qui marxen de la Comunitat- per utilitzar el nom oficial- conec casos de metges, tecnòlegs i professionals del món del turisme formats al País Valencià que han decidit marxar perquè a casa nostra no tenen opcions de desenvolupar com voldrien la seua professió. Amb tot, el País Valencià és l'autonomia espanyola que més atur genera de tot l'estat.
Tenim grans professionals que han de marxar perquè al País Valencià no ténen opcions de desenvolupar la seua feina: mestres, metges, llicenciats en telecomunicacions... Cal recordar que la taxa d'atur ara és bastant superior a la Comunidad Valenciana que la mitjana espanyola.
Cert és que el problema de l'exili dels mestres no és causa d'aquest problema, però si que el pot agreujar, com el fet que Castelló siga - si no m'enganyo- la província espanyola amb més barracons o aules prefabricades. Afortunadament i segons alguns mitjans tenim un Govern Valencià que defensa els nostres interessos davant l'ineptitut en aquestes matèries per part del govern central. Sembla que ni Canal 9 ni el Periódico Mediterráneo ténen massa clar els temes competencials. De la mateixa manera que el govern de Camps no té massa clara la política educativa o si més no, no té clar que s'hauria de negociar amb sindicats d'estudiants i de mestres.
Sí.
La borsa de mestres de xinés està oberta de fa temps, però és ara quan polítics i mitjans de comunicació li estan donant "bombo". També podríem plantejar-nos com tots ells controlen què se'ns diu i quan, perquè fa una temporadeta que molts mestres en van alertar en va.
hola,
primerament enhoraona vicent per l'article...dóna que pensar...però només li trobe una pega...jo que sóc de vinaròS, he tingut professors i professores de diverses assignatures entre elles valencià que venien de Catalunya...hi hauria que dir l'exili és mutu tot i què estic segur que no pels mateixos motius que els professors valencians...salutacions des de burajassot on estudie farmàcia
Gràcies a tots pels comentaris. Simplement m'agradaria remarcar una de les coses que volia fer veure amb l'article: que sembla absurd que mentre no hi ha oferta per a cobrir la demanda de línies en valencià i moltes de les pròpies línies no són plenament en valencià perquè hi ha professors sense la capacitació, un munt de valencians estiguen ensenyant llengua catalana a Catalunya (o a les Balears).
No sóc expert en el tema, però això sembla indicar a totes llums una diferència ben clara: els sistemes educatius català i balear necessiten importar professors capacitats lingüísticament perquè tenen una voluntat efectiva de fer del català una llengua d'ús, mentre que el sistema educatiu valencià es permet el luxe d'exportar-ne perquè al cap i a la fi "tant li fa". Tant li fa pràcticament tot: d'ací la manca d'ensenyament en valencià, les elevadíssimes taxes de fracàs escolar o que ara la prioritat siga el xinés.
Publica un comentari a l'entrada