dissabte, 18 d’abril del 2009

L'Albufera, recinte sagrat de recreació

Primers mesos de 1338. S'han albirat galeres del soldà marínida Abu al-Hasan a la costa valenciana i es tem una invasió de genets musulmans a través de la frontera de l'emirat de Granada amb el regne de València. Pere el Cerimoniós reuneix els síndics de les viles reials en un Parlament en la capital valenciana, on els demana els 100.000 sous necessaris per a equipar una armada de 13 galeres capitanejada per Joan Escrivà i Ramon dez Soler. Els enviats municipals, com és habitual, aprofiten per demanar certes concessions de l'autoritat monàrquica, entre les quals hi ha la fixació d'un termini a l'hora d'emetre sentències judicials, l'eliminació del càrrec del "rei Arlot" -una mena de proxeneta oficial de totes les prostitutes de la ciutat València- o la institucionalització del càrrec del "pare d'òrfens" a la mateixa urbs.

El rei, a més, ha aprofitat la seua estada hivernal a València per a apropar-se a l'Albufera i tractar de practicar un dels seus deports favorits: la caça. Tanmateix, l'ha trobada escafida, amb els arbres tallats, sense a penes vegetació ni animals silvestres. Ell, que com a esforçat rei mereix un bon descans, no pot gaudir d'un espai natural que és patrimoni de la seua família des de temps del seu rebesavi Jaume. És per això que aprofita
el Parlament per recriminar al guarda de l'Albufera, que no ha complit la seua funció, i per a prohibir que s'extraga llenya, es cace o es facen pasturar bestiars a la devesa. Tot plegat, la forma en què el privilegi publicat justifica la prohibició, bo i qualificant el llac de recinte de recreació, és ben interessant:

Attendentes devesiam albuffarie civitatis Valencie, in quibus diversorum piscationis piscium et venationis silvestrium animalium possunt insimul studiosa ingenia et ingeniosa studia exerceri, delectationibus regalibus et servituti piscatium in dicta albufaria [progenitores nostri] reservarunt et fecerunt eam sollicite custodiri ipsius custodibus certo salario, prout nunc etiam eis exsolvitur assignato, quod in regno predicto quoddam recreationis pomerium reputatur.
Sed, cum nobis pridem diversis tediis atque laboribus fatigatis credentibus gaudia interponere curis nostris spaciandi causa ac recreationis sumende dictam devesiam adissemus, reperimus ipsam non solum prout decet regalibus sed comunibus usibus deputatam, arboribus, lignis et tignis in cisam, silvestribus animalibus et venationibus vacuam et om
nino regiis delectationibus et comoditatibus alienam. Cuius quidem vastitatis destructio non absque custodis culpa gravissima, qui, ut fertur, precibus et precio nonnullos permisit atque permitit in ea venari et ligna scindi indifferenter et extrahi, necnon iumenta et pecora causa pascenti sepius introduci, in regie maiestatis offensam previa temeritate quorundam noscitur atemptata, cum itaque ex premissis non solum pulcritudini loci, qui consuevit densitate plurium arborum, erbarum virore, placida pratorum virentium copia et animalium varia venatione vigere, set nostre nostrorumque successorum recreationi et piscatoribus albufarie prelibate, de qua non modicum emolumentum recipimus plurimum detrahatur, eo quod dicti piscatores absque lignis et igne non possunt inibi piscationis comoda de qua partem recipimus exercere. Idcirco tenore presentium hac perpetuo valitura precipimus sanctione hocque irrefragabili declaramus edicto ne quisque cuiuscumque status vel conditionis existat sub pena decem morabatinus auri [...]

La qual cosa, tot seguint aproximadament la traducció de Francisco Calero, vindria a dir:
Atenent que a la devesa de l'albufera de la ciutat de València les ments actives i ingenioses poden exercitar alhora la pesca de peixos i la caça d'animals silvestres, els nostres progenitors, per al gaudi reial i l'ús dels pescadors, la reservaren i la feren custodiar
sol·lícitament mitjançant guardes amb cert salari, com encara ara se'ls paga, de manera que al dit regne se la considera un recinte sagrat (pomerium) de recreació.
Però, davant de diversos tedis i treballs fatigosos anàrem a la devesa pensant que trobaríem gaudi espaiant els nostres afers i ens sumiríem en la recreació, però la vam trobar poc digna no solament per a les activitats reials sinó també per als usos comuns, amb els arbres, els troncs i les fustes tallats, buida d'animals silvestres i de caça, i aliena a totes comoditats i delectacions reials. Una vasta destrucció que s'ha produït no sense la gravíssima culpa del guarda, qui, segons es diu, per precs i per diners va permetre i permet caçar en ella a alguns, així com tallar fustes de forma indiscriminada i extraure-la, i també introduir freqüentment bèsties de càrrega i bestiars per tal que hi pasturen, en ofensa de la majestat reial, contra la qual s'ha atemptat amb la imprudència prèvia d'alguns, puix amb tot això no només s'ha llevat molt a la bellesa al lloc, que solia estar en ple vigor gràcies a la densitat de la multitud d'arbres, al verdor de les herbes, a l'agradable abundància de prats verds i a la varietat d'animals de caça, sinó també a la nostra recreació i dels nostres successors, així com als pescadors de l'albufera, dels quals rebem no pocs emoluments, ja que sense fusta ni for no poden exercir fàcilment la pesca. Per això, pel contingut de la present sancionem perpètuament i declarem amb este edicte inquebrantable que, sota pena de deu morabatins d'or, ningú, siga de l'estament o la condició que siga, [cace, talle arbres o introduïsca bèsties o bestiar a la devesa]
Fotges a l'Albufera

4 comentaris:

Pere Fuset ha dit...

Pareix que tinguem telepatia xic jo anava a escriure sobre les províncies i ara va i veig el teu post sobre l'Albufera. :)

Ignasix ha dit...

Aspardenyâ! Cal dir "pasturar" no "pastar"!

Xè tu, quin rei més ecologista!

Vent d Cabylia ha dit...

Gràcies per la correcció, però espere que açò no comence a semblar-se als comentaris de Pàgina26, en què la gent es fixa més en la gramàtica o l'ortografia que en el contingut de la notícia... :-)

Manuel Pérez i Muñoz ha dit...

Xe tu, un rei que es passa la vida caçant, quina novetat.

Hi ha coses que no canvien mai.