Hui he sentit l'Albert Garcia Espuche en una xarrada per segona vegada en la meua vida. No és que vullga ser com ell però sí que m'agradaria tindre les possibilitats que ha tingut ell per dedicar el seu temps a investigar el que ha volgut. De professió és arquitecte i també ha dirigit el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona però el que vull destacar ara és la tasca historiogràfica que ha desenvolupat en els darrers anys, centrada en l'estudi de fonts notarials. Ha publicat quatre obres cabdals per a la història catalana dels segles XVI i XVII:
1. Espai i societat a la Barcelona pre-industrial (1986, amb Manuel Guàrdia), en què fa un estudi impactant de la capital catalana en estos segles, fonamental per a conèixer la cartografia de la ciutat en aquells segles, la tipologia de les cases, la distribució dels grups socioprofessionals (importantíssima per a qualsevol estudi d'història local), l'espai urbà, etc. Les fonts notarials eren les majoritàries.
2. Un Siglo decisivo Barcelona y Cataluña, 1550-1640 (1998), que va canviar les tesis sobre l'economia catalana dels segles XVI i XVII que estaven presents en la historiografia des de Vicens i un article de Fontana dels anys '50. Investigant en els arxius notarials d'unes vint ciutats i viles catalanes i seleccionant temàticament determinats sectors professionals claus (tèxtil, ceràmica, manufactura alimentària, traginers, etc.) va demostrar que després d'un període d'estancament l'economia catalana es reorganitzà des del segle XVI entorn a la capitalitat de Barcelona i transformà les seues bases industrials (tèxtil, aiguardent) i comercials (reorientació cap al regne de València, Castella i l'Atlàntic nord), el que explicaria l'austriacisme de l'oligarquia barcelonina durant la guerra de Successió.
3. El inventario (2002). Una novel·la "històrica" sobre el període de la guerra dels Segadors (1640-1652) en què tot és "veritat notarial" (encara no l'he llegida però no tardaré molt). A partir de les dades arreplegades d'un notari "histèric" que ho anotava tot, Francesc Lentiscle, Espuche fa un divertimento sobre la història de la ciutat en aquella època. Tot el que apareix en la novel·la és "real". En el llibre si en casa de Lentiscle hi ha una taula de roure amb un got damunt i un feix de papers és perquè el notari ho anotà, si tots els dies per anar de sa casa a la notaria feia el mateix camí i saludava al forner i a un ciutadà honrat és perquè així ho va anotar. I així, així, totes les coses que passen a la novel·la, en una ciutat marcada per la guerra i la pesta.
4. Barcelona entre dues guerres economia i vida quotidiana, 1652-1714 (2005). De nou a través de les fonts notarials Espuche reconstrueix este període de la història de Barcelona, també marcat per la guerra continua (per part dels francesos sobretot). El magistral és que a través dels protocols notarials podem conèixer tant allò macro, l'economia d'una ciutat, com allò micro, la vida quotidiana. Precisament en este darrer punt les notarials se'ns revelen com les úniques fonts per conèixer molts aspectes, com ara quin treball feien les dones a l'interior de les cases (tot el dia fent collarets, anomenats filigranes), com s'organitzaven els grups de cegos recitadors (en grups de música que amenitzaven les festes, repartint-se els treballs de tocar, cantar, etc.), quins jocs hi havia, com es jugaven o quines trampes es feien, tant de tafureria com esportius, com ara la pilota (Barcelona estava plena de trinquets al segle XVII!!!), i un llarg etcètera.
5. També en este darrer sentit, García Espuche ha colaborat i està colaborant amb les excavacions del mercat del Born i el seu projecte de musealització. Sota el mercat hi ha una part del barri de la Ribera que va ser enderrocada després de 1714 per tal de construir la ciutadella militar borbònica. Doncs bé, a través de les fonts notarials, es pot saber qui vivia en les aproximadament 60 cases que hi havia, com eren estes cases, on tenien les portes, a què es dedicaven els seus habitants (imagineu-vos saber que en tal casa hi havia un artesà manufacturer de cordes de viola i trobar les restes arqueològiques de les ferramentes de fer cordes de viola), d'on eren, els objectes que tenien (testaments, inventaris), etc. Quasi tot el que pugam imaginar. Curiosament, hui deia García Espuche que els arqueòlegs no han encertat literalment ni una en el seu informe. Ni una datació, ni una estructura! Per exemple diuen que les cases de la part exterior de la Ribera són del segle XVI, quan per exemple en el fogatge fiscal de 1363 ja apareixen!!!
Evidentment la massa d'informació que ha aconseguit reunir Garcia Espuche es deu en part a la seua estratègia de recerca. Com no li pressiona cap necessitat acadèmica de fer un cursum historiogràfic ha fet el que ha volgut en investigar les fonts notarials: recollir-ho tot. Açò és una bogeria per a qualsevol projecte d'investigació raonable perquè si ho arreplegues tot potser en tres anys tingues informació per a fer dos articles de dos temes diferents però una massa d'informació incoherent i dispersa que no hi ha manera d'ordenar. En canvi si no tens un marge de temps fixat pots recollir-ho tot i anar publicant conforme la informació té la consistència i la coherència suficient (però açò pot passar als 10 anys d'investigar). A més a més, Espuche ha comptat amb l'arxiu de protocols notarials de Barcelona, el segon millor d'Europa, tant per massa documental com per organització i servei al públic. Algun dia parlaré del nostre arxiu de protocols, el del Col·legi del Corpus Christi de València, que hauria ser la vergonya de la Direcció General d'Arxius de la Generalitat Valenciana. Mentrestant, qui puga que seguisca l'exemple d'Espuche, crec que les fonts notarials no han estat suficientment explotades per al segles XVI i XVII valencians, almenys no al seu nivell.
2 comentaris:
'els arqueòlegs no han encertat literalment ni una en el seu informe. Ni una datació, ni una estructura'
Hola, sóc l'Antoni Fernández codeirector de les excavacions del Born i director de l'última fase s'excavacions.M'agaradria comentar aquesta frase perque la memòria de la intervenció es potconsultar en el departament de coneixement i reecerca de la Generalitat i així comprobar si realment no vam encertar res com diu aquest comentari. una memòria que té l'aval del Museu d'Història de la Ciutat i de la pròpia Generalitat, una excavació en la que van participar més de 35 arqueòlegs. Suposo que aquesta frase està treta fora de context perque estic molt orgullós de la nostra feina, tant de l'evolució crono-arquitectònica, com de l'estudi de materials on van sortir peces que seran referent per a futures intervencions. Pel que respecta a les datacions de les edificacions que esmentes en el teu comentari t'haig de dir que en aquell punt nomès es va poder excavar en tres llocs petits i que en aquest cas no ens podem inventar les datacions, si no va sortir ceràmica del XIV no ho puc afirmar arqueològicament, però sí que s'esmenta a la memòria que les cases havien de ser més antigues tal i com es reflecteix a la documentació, excavacions posteriors en aquesta zona ho han demostrat amb materials. Jo crec que no es pot desacreditar la feina que vam estar fent durant aquells mesos, l'arqueologia és una eina més per aprofondir en el coneixement de la història, com la documentació etc.. crec en el treball coordinat dels investigadors, allà on no pot arribar un que hi arribi l'altre, en el Born vam tenir la sort de comtar amb la informació documental i amb la feina del senyor Espuche i ell va tenir la sort de que es realitzés la intervenció arqueològica per veure insitu el que durant anys només es podia veure llegint els documents.
Antoni, la frase no és meua sinó del conferenciant d'aquella xarrada, és a dir, d'Albert García Espuche. Potser no ho va dir literalment, però el que era evident és que les relacions entre el grup d'arqueòlegs i ell no havien estat gens bones, i precisament aquell dia -no sé perquè- es va esplaiar sobre la qüestió. Jo no pose en dubte el vostre treball, però el cas de les cases del XIV és significatiu: si no les podeu documentar arqueològicament sembla com si no existissen, "només" podem dir que probablement eren anteriors com diu la documentació textual i fins que no tinguem cultura material de l'època no ho direm amb "fe".
Entenc les prevencions d'alguns arqueòlegs vers la documentació textual, però no vers la documentació textual en grans quantitats i seriada. He parlat amb alguns que pràcticament dubten de tot allò que vinga de fonts literàries i arxivístiques, i em sembla que no és l'actitud més racional. Estem arribant a uns extrems en què sembla que s'estiga creant un món paral·lel en el qual es creu que el coneixement científic produït per l'arqueologia és d'un nivell superior al produït per la "història tradicional". També és veritat que, des de sempre, "l'acadèmia" ha rebutjat o ignorat bona part del treball arqueològic, però em sembla que s'ha d'arribar a un punt mitjà. S'han creat uns prejudicis que no beneficien a ningú i en este cas concret, segons va explicar Espuche, els prejudicis prevenien per sistema de la informació textual, és a dir, si sabem que les cases del XIV estaven allí perquè els documents són ben clars, perquè hem de dubtar-ho? Quins prejudicis ho impedeixen?
Malgrat tot, en tot moment vaig parlar amb informació de segona mà. No he consultat la memòria i en estos casos no hi ha res com anar directament als escrits originals. No era la meua intenció posar en dubte el treball fet al Born, sinó que simplement em vaig limitar a comentar el que havia sentit en la xarrada i que estava en la línia d'algunes darreres converses que havia tingut amb arqueòlegs.
Salutacions,
Vicentb
Publica un comentari a l'entrada